humans per a la traïció I

La traïció forma part del nostre cor dividit. Un pensament, fins i tot una acció, esdevenen el cos del pecat. Guarir les ferides de l'ànima vol temps i lucidesa mantinguda, un caràcter. El meu avi va morir amb el nom d'una dona tatuat al braç. Amb més nicotina de la que li cabia al cos. I les seves cendres sense memòria van ser escombrades al fons d'un nínxol per fer-hi lloc, davant la mirada escandalitzada de tots.
Esperem un petit i tímid miracle que brolli de nosaltres mateixos, amb dutes sobre què som realment. Nit, dia, sol, estelada plena, i la roda de la fortuna, i la torre atacada pel llamp, i el somriure del pícar que es creu la seva pròpia mentida.
La virtut hauria de restar entre tu i jo, al mirall.

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito

juilol

Juliol comença a no tenir sentit. La tradició i el pes dels calendaris laborals l'han convertit en un mes per deixar de fumar, com ja va ocórrer amb gener. Els meus juliols ja no són el que eren. Cada inici d'estiu unes quantes necessitats van prenent forma al meu voltant, i la deixar de fumar, que respon a una antiga frustració, va agafant cada vegada més cos. Juliol ja no és el que era.

M'encallo. M'encallo. M'acupunturo i m'encallo aspirant ofegadament la calor que s'escapa de tots els aires condicionats que hi ha a als terrats i teulades sobreescalfats de les tardes de juliol.

El pitjor de deixar de fumar és arrossegar aquest mal humor trencat. Aquest dol profund, íntim. La línia discontínua dels pensaments que no arriben. Estiro els braços fins arribar al bloc fent un esforç. Vull deixar alguna cosa escrita perquè no sigui dit que pateixo d'alguna manera i no ho expresso. Perquè ni jo sé què passa que deixar de fumar és una merda i fumar també. Perquè vull que tot aquest sacrifici no resti silenciat i algú em pugui dir que l'abstenció és fàcil i agradable.

servido por aiguader 1 comentario compártelo favorito

Dissonància

La BIOS del meu disc dur, del meu ésser, està fregida. El codi que se li ha inculcat durant més de vint-i-cinc anys es manté intacte, però a sobre mateix se n'hi està gravant, des de fa cinc mesos, un altre de contrari. El resultat no pot ser més desagradable i no em pot provocar més sentit de frustració, desorientació, irresponsabilitat, debiliat, i etc. Deixar de fumar és una merda. Fumar és una merda. Quedar-se quiet és una merda.

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito

Rosly

.
M'he quedat atrapat a mig camí. Sé que no puc tornar enrere, perqè quan miro d'on vinc veig la insatisfacció de la qual fujo. Però no estic essent capaç de tirar endavant i, lentament, com per avorriment, vaig cavant un clot al terra, inconscient del fet que aquest camí no és pla i que no puc quedar-me aquí a passar les vacances. No hi ha volta enrera. He d'encarar el futur amb més decisió. Aturar-se és tornar. Aturar-se és tornar. Aturara-se és tornar.

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito

Refugi

El carrer Comerç exerceix funcions de refugi a tota mena de gent. Com que és un carrer apte només per a vianants, malgrat els cotxes dels veïns i comerciants que hi aparquen, i com que disposa de força bancs, i ombres i és com una mena de carrer secret d'aquest poble de pobles, hi anem a parar aquells que ens amaguem. Hi ha un banc en el qual, crec, s'han comès la major part de pecats del poble. Està ple de pintades i hi solen seure adolescents que toquen els pebrots als veïns durant les nits d'estiu i que es fumen uns petes. Més d'una vegada hi he vist la guàrdia municipal demanar-los la documentació, suposo que amb la intenció de tocar-los els nassos.
Jo no tinc un banc o un racó concret, ara. Tot i que quan hi vaig anar a parar, ara fa dos anys, tenia el meu propi banc, davant mateix de la planta baixa que havia llogat. Ara tot el carrer és meu i m'hi amago per fumar. I quan estic a mig puret, acumulo una càrrega de culpabilitat (disonia) que no cal que expliqui com em fa sentir. Ara penso que el carrer Comerç només el faré servir de pas, per anar a l'aparcament a buscar el cotxe.
Les coses no poden continuar de la mateixa manera il·limitadament.
L'empresa trontolla i l'he de reconduir.

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito

PECAR, PECAR i PECAR

Pecar a mitges al matí, d'amagat al carrer Comerç també és pecar.
Pecar a la C, després de dinar, ja és més que pecar.

Paraules del Doctor L.R: "Ets capaç de tirar endavant una empresa?" I va moure les mans com volent dir "Ja veurem, ja veurem, tu faràs..."
I no vull començar a pensar que no en sóc capaç, perquè crec que tinc capacitat per a això i més.

Però si continuo pecant..., quina merda!

"Disonia", en va dir el doctor? Doncs resulta que sóc disònic total.

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito

MERDA

L'autoestima és importantíssima. L'autoestima és fonamental. L'autoestima ens sosté a sobre de la corda fluixa que pot ser aquest món en les hores intempestives en què els vents, els xiulets del públic descontent, les inclemències del nostre estat anímic i moltes altres coses ataquen de valent.
Avui, funambulista com tots, he caigut. Espero no estar caient encara. Espero haver-me agafat al cable, perquè tinc la intenció de continuar fent equilibri i arribar on s'hagi d'arribar. El públic potser és una merda. El públic m'hauria d'importar un pitu. L'autoestima m'ha de fer pujar altra vegada al fil que ens aguanta i he de tirar endavant. L'autoestima m'ha fallat.
I quan he caigut, m'ha fallat encara més. I fins ara, que escric aquestes paraules, no m'adono que la torno a recuperar. A la merda tots aquells que et fan baixar l'autoestima! A la merda la gent que es complica innecessàriament la vida! A la merda els buròcrates que desitgen que tots siguem com ells! La burocràcia per als buròcrates!

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito

Les empreses

La visita amb el terapeuta va ser agradabe. Portava els deures fets. No er a un deu, però sí per a un notable alt. El perfeccionisme? La visita em va suposar una injecció de reforç positiu i vaig sortir de la seva consulta força més tranquil, per bé que no net del tot. Però la idea fixada en la meva ment es va esvair.
Ara, al matí següent, no puc dir que la idea persisteixi inserida, encastada, al cervell com ahir. El meu cos està molt més tranquil. Tot i així, després d'esmorzar al P hagués fumat i el que de debò ho ha evitat ha estat la següent idea: Si fumo ho hauré d'escriure al blog; també puc ometre-ho, però aleshores el blog perd validesa i ja ho podem deixar tot, blog, teràpia, ideal de deixar la droga.
El Doctor L.R., en un moment de la visita, em mirà fixament als ulls, com anant a canviar de tema, extengué la mà en perpndicular sobre la taula, com ho fan els karateques quan volen trencar tres o set maons alhora, i deixà anar la pregunta, volent esser seriós:
-Aiguader, creus que de debò ets capaç de tirar endavant una empresa? Una empresa com aquesta?
Silenci.
El tema havia sorgit ja en alguna de les visites anteriors. I he de confessar (confessar-me) que ha sorgit també en alguns moments de la meva vida. Sóc capaç de tirar endavant empreses per a les quals és necessària persistència.
-Jo crec que sí...- vaig fer, no sé si insegur.
-No ho sé... Pensa-hi i ja en parlarem.
Hi penso. Hi pensaré aquests dies. Hi ha tema per pensar. Ho sé. Crec que el Doctor L.R va donar en un clau. Hi pensarem.
Abans desortir de la consulta vaig mirar el títol de metge que hi ha penjat a la seva consulta i em vaig adonar que el Dr. R.L. era en veritat el Doctor L.R., crec.

servido por aiguader sin comentarios compártelo favorito