Només treballar
Com que només treballo (i somio, això sí) però encara no puc acabar d'acordar raó i follia, deixo aquí testimonis gràfics de les reunions de feina que allargen la jornada laboral en una mena de professionalitat sacerdotal. Els empaqueto a traços per sostenir-se, i és que de debò que costa molt d'aguantar despert, i en cambres saturades de calefacció humana, anècdotes absurdes i estira i arronses dels protagonistes. Els traços em sostenen despert.
