Berlín i Cindy Sherman

Ja sóc a casa i Berlín, i malgrat que fa pocs dies que hi vaig estar, queda molt lluny, perquè cada dia han estat com dos donades les hores que m'he mantingut despert lluitant per mantenir ferm el timó d'un vaixell que de per si naufraga. Però ja parlaré en un altre bloc (o no) sobre educació d'avui.
Al Youth Hostel de Berlín no vaig disposar d'aquestes imatges de la Cindy Sherman, i vet-les aquí. La retrospectiva romandrà oberta fins al 17 de setembre. Una bona escapada estival.
M'interessa especialment la manera com diferents artistes s'han preocupat sobre els interrogants íntims, religiosos, socials, sexuals, filosòfics, etc... de la identitat tant del jo (sobretot del jo, objecte poètic per excel·lència) com de la de l'altre, del tu i del vosaltres. I en fotografia la Cindy Sherman representa tota una fita al respecte. Vam poder contemplar una bona col·lecció de les seves primeres imatges (no en tinc aquí cap còpia, i sé que provoquen l'avidesa dels col·leccionistes), les de lagairebé adolescent Cindy que a l'estudi de casa seva ja recreava diferents personatges als quals immortalitzava amb l'autoretrat. Autoretrat en el sentit que físicament ella mateixa accionava l'obturador de la càmera, però retrat en l'altre sentit. ¿Es retratava ella mateixa o retratava els personatges que creava i que es materialitzaven a través del seu cos? Per això m'interessa tant el tema del cable de l'obturador, ben visible en aquestes instantànies que poden arribar a semblar improvisades.

servido por aiguader 1 comentario compártelo favorito