CONCIERTO NAVIDEÑO EN MURCIA

2007-12-12T11:10:18+00:00

COR FRANCESC VALLS

19 DE DICIEMBRE 2007
LUGAR: UNIVERSIDAD CATÓLICA DE MURCIA
PROGRAMA: CEREROLS, VICTORIA, POULENC.

ESTRENO DE LA MICROÓPERA, ÉL MIÉRCOLES, de Rafael Murillo. CÓRDOBA 2007

2007-12-02T22:01:50+00:00

ESTRENO DE LA MICROÓPERA, ÉL MIÉRCOLES, de Rafael Murillo

2007-12-02T21:59:03+00:00

ESTRENO DE LA MICROÓPERA, ÉL MIÉRCOLES, de Rafael Murillo
Córdoba, Junio de 2007

INTROSPECCIÓN, Oliver Rappoport

2007-12-02T21:57:14+00:00

Estreno de la obra, INTROSPECCIÓN, de Oliver Rappoport
Catedral de Barcelona, 1 de Diciembre de 2007

Currículum actual

2008-05-06T16:18:14+00:00

curriculum actual

LORCA

2007-11-06T07:24:55+00:00

TENGO MIEDO A PERDER LA MARAVILLA DE TUS OJOS DE ESTATUA

Y EL ACENTO QUE DE NOCHE ME PONE EN LA MEJILLA LA SOLITARIA ROSA DE TU ALIENTO.

TENGO PENA DE SER EN ESTA ORILLA TRONCO SIN RAMAS

Y LO QUE MAS SIENTO ES NO TENER LA FLOR, PULPA O ARCILLA,

PARA EL GUSANO DE MI SUFRIMIENTO.

SI TU ERES EL TESORO MIO,

SI ERES MI CRUZ Y DOLOR MOJADO,

SI SOY EL PERRO DE TU SEÑORIO,

NO ME DEJES PERDER LO QUE HE GANADO

Y DECORA LAS AGUAS DE TU RIO CON

HOJAS DE MI OTOÑO ENAJENADO.

carnaval 2006

2007-11-06T07:03:50+00:00

Nos lo pasamos bomba en casa de Rafa...algunos disfrazados de piratillas...

FOTOS ÓPERA BRITTEN-The turn of the Screw

2007-11-06T07:03:50+00:00

SUEÑO COMUNICAR CON MI VOZ

2007-11-06T07:02:49+00:00

Nunca jugué con muñecas. Me gustaba cantar. Inicié mis estudios de música a los 7 años y a los 11 empecé a recibir clases de canto en el Conservatorio Superior de Música de Sabadell (Barcelona). Paralelamente obtuve la Diplomatura de educación musical. Durante unos años estudié varios cursos de piano y me dediqué a la enseñanza. Posteriormente entré en la Escuela Superior de Música de Catalunya y se abrió un nuevo paronama para mi. Cantar me ha permitido conocerme a nivel físico, intelectual y emocional. Mi máxima es comunicar.
Mi formación se ha ido ampliando con clases máster de especialización técnica y de interpretación que he recibido de profesores nombrados como Csilla Ötvos,Tu Shi Chiao, Carmen Bustamante y Jaume Aragall entre otros. He participado y he sido becada en el festival lírico de canto de Callosa d’en Sarriá (Alicante) y he participado en el concurso “Joan Massià”.
Mi experiencia profesional se inicia en coros amateurs como componente vocal y solista: Orfeó de Sabadell, Cors de Sarsuela de sabadell y la coral de música de cámara Bernini. He participado como solista en óperas como Dido and Eneas de Purcell y Lo speziale de Mozart. Durante los años de mi formación he hecho diversas actuaciones en recitales y bodas. Actualmente participo como miembro activo en el Cor de la catedral de Barcelona.

LA ZARZUELA

2007-11-06T07:02:49+00:00

Mis comienzos como cantante solista fueron interpretando zarzuela. Papeles como Hermenegilda, en su tango de La Gran Via o Catalina en la Rosa del Azafrán, Jota de Pilar de Gigantes y cabezudos, entre otros.

Fue un momento donde la zarzuela empezó a resurgir ya que se había considerado un género vulgarmente dicho, chico.

Yo pertenecía als "Cors de Sarsuela de Sabadell" dirigida por Mª Teresa Boix, profesora de canto con la que inicié mis estudios.
Hicimos muchas representaciones y recitales en los cuales pude estrenarme como solista. Lo más divertido para mí era poder montar un número cómico. Entre estas zarzuelas representamos Marina, Los gavilanes, La gran via, Bohemios, La cançó d'amor i de guerra,

Mi número preferido es la habanera de Don Gil de Alcalá de Manuel Penella.

Gracias a mi experiencia y al interés sobre este género escribí un artículo sobre la Zarzuela

És la Zarzuela el Género chico?

Quan volem definir el terme Zarzuela apareix sovint la idea de gènere musical espanyol de menys prestigi, en contraposició amb l’òpera. Si ens endinsem en l’origen i evolució d’aquest gènere, podrem arribar a conclusions que desmenteixen aquesta idea i aclareixen què va ser el género chico.

Apareix, en els seus orígens, un paral•lelisme entre òpera i Zarzuela. L’òpera (Itàlia) com la Zarzuela (Espanya) neix entre els segles XVI-XVII. Tots dos gèneres comencen en un principi a tractar temes mitològics. La Zarzuela, més tard, tractarà temes dramàtics i còmics.

Els dos gèneres neixen en ambients aristocràtics però la Zarzuela, poc a poc, adquireix un caire popular. En l’òpera s’integren diàlegs a mode de recitatius, a diferència de la Zarzuela, caracteritzada per ser un gènere en el qual s’alternen passatges musicals (cantats o orquestrats) amb d’altres parlats en llengua castellana o en altres llengües d’ Espanya i els seus dialectes. No podem afirmar la superioritat d’un gènere o altre ja que cadascun es desenvoluparà atenent unes necessitats i un context determinat.

El terme Zarzuela neix a Espanya a conseqüència de les denominades “fiestas de la Zarzuela”. Aquestes es realitzaven a la cort de Felip IV al Palau de la Zarzuela que va fer construir el germà del rei com a lloc de descans. Eren obres constituïdes de cant i dansa, destinades als espectacles de palau a partir de 1651. Van ser creades per Pedro Calderón de la Barca. Obres com El jardín de Falerina (1648), El golfo de las sirenes (1657), El laurel de Apolo (1658) o La púrpura de la rosa (1660). Aquestes obres estaven formades de cors i diàlegs musicats separats entre sí per fragments parlats. Molta informació sobre aquestes obres s’ha perdut.

A la primera meitat del segle XVII amb la dinastia dels Borbons, Felip V i la seva esposa Mº Luisa Gabriela de Saboya continuaren fent protagonistes als gèneres italians. La Zarzuela entra en decadència fins a la segona meitat del segle XVIII quan Ramon de la Cruz composa sainetes musicats i retracta la vida quotidiana de Madrid. Obres com Las segadoras de Vallecas y El licenciado farfulla, entre d’altres.

Després de la mort de Ramon de la Cruz la Zarzuela és sustituida per la tonadilla escénica. El gènere pren importància i s’amplien les orquestres en el nombre d’instruments i d’instrumentistes. La tonadilla escénica estava caracteritzada per la flexibilitat del nombre d’actors (d’aquí el terme tonadillas a dúo, a trío...). La tonadilla es comença a italianitzar i a ser substituïda per l’òpera.

L’època més esplendorosa del gènere tindrà lloc a la segona meitat del segle XIX, ja que es comencen a remodelar antics teatres i a construir-se de nous. El representant d’aquesta nova època del gènere va ser Barbieri amb obres com El barberillo de Lavapiés i Pan y toros. Aquest compositor, junt amb el compositor Arrieta, va reforçar la zarzuela i va establir les bases del nacionalisme musical espanyol. Els compositors espanyols començaren a deixar de plagiar esquemes i llibrets italians d’òpera. Gràcies a ell es va publicar el Cancionero de Palacio conegut també com el Cancionero de Barbieri.

A mitjans dels segle XIX sorgeix, a un petit teatre anomenat El Recreo (1867), el “teatro por horas”. En un mateix dia, es representaven diferents obres de curta duració (menys d’una hora). Això va fer que les localitats fossin més assequibles i que assistissin a les representacions les classes més humils. Augmentà així el nombre de les recaptacions i de creacions. Neix el género chico, terme que es donà a les obres de després de 1870 i constituïdes d’un sol acte ( a diferència amb la Zarzuela que sol tenir de dos a tres actes).

Fou promogut per empresaris i creat per un grup d’actors còmics: Juan José Luján, Antonio Riquelme i José Vallés. Tant la Zarzuela com el género chico reflecteixen l’ambient costumista madrileny de meitat de segle. El primer repertori de Vallés, Riquelme i Luján incloïa diverses obres com Juguetes cómicos: La mujer de un artista, La voluntad de la niña, A partir con el diablo,... Zarzuelas com: El estreno de un artista, de Ventura de la Vega i Gaztambide; Los dos ciegos, de Olona i Barbieri; La vuelta del corsario, de García Gutiérrez i Arrieta i fins i tot Parodias com La dama de la Camelia.

Tota la música del género chico es basa en el folklore espanyol: boleros, jotas, seguidillas, soleás, pasacalles, fandangos, habaneras, valses, mazurcas, polcas i chotis.

Més endavant, trobem altres compositors importants com Fernández Caballero amb Gigantes y cabezudos (1898), Bretón amb la Verbena de la Paloma (1894) i Chueca amb La Gran Vía (1886).

Per tant, veiem com la Zarzuela és un gènere amb entitat pròpia i que el género chico era la Zarzuela més breu.

La varietat de les obres curtes del género chico és immensa. Totes elles es poden reduir a 7 subgèneres: Sainete o Pasillo, Revista, Zarzuela, Juguete cómico, Parodia, Comedia i Opereta.

El Sainete és el gènere més popular. Prové del Sainete de 1880, especialment de Ramon de la Cruz i el costumisme típic del segle XIX amb algunes dosis de realisme, imperants a l’època. Aquest Sainete és pròpiament madrileny, enfront la Zarzuela que és regionalista. La vida del poble madrileny està representada per “chulos” i “chulapas”, de classe mitjana i baixa, que apareixen retratades amb precisió en els seus costums i llenguatge.

La Revista és un gènere molt especial que no va tenir continuïtat al segle XX. Es passa revista als esdeveniments de l’any, mitjançant escenes sense relació entre elles, on un intèrpret va explicant el que succeeix. Inicialment va estar dedicada a la crítica política i als anys 80. S’ocupà de totes les qüestions d’actualitat sense abandonar la sàtira.

El Juguete cómico és un gènere d’origen francès que es va popularitzar amb les traduccions dels “vaudevilles” francesos abans del teatro por horas i que s’adaptà més tard perfectament al género chico. No té un element costumista com el sainete ni reflecteix la vida de les classes baixes. La seva temàtica és amorosa i d’enrenous. Sol reflectir ambients de classe mitjana sense cap pretensió realista.

La Zarzuela en un acte, típica del género chico, té el seu origen a les primeres dècades del segle XIX. La seva forma més tradicional és la Zarzuela cómica pueblerina encara que pot haver-hi Zarzuela còmica històrica i Zarzuela melodramàtica.

La Parodia fou un dels subgèneres més populars. Va néixer al segle XVIII. Consistia en fer una imitació burlesca d’obra seriosa. Un dels seus representants va ser Ramon de la Cruz. Feren Paròdies d’obres com: Don Juan Tenorio o La verbena de la Paloma.

La Opereta havia precedit al género chico. Aquesta primera Opereta, sota la influència d’Offenbach va estar representada per obres com El joven Telémaco D’ Eusebi Blasco. La influència de les operetes vieneses de Franz Lehár de principis de segle arribà més tard.

El género chico entra en decadència a partir de 1910 i desapareix. Les últimes obres que es van composar són La generala, El asombro de Damasco o El niño judío. Les mateixes raons del seu èxit serien la causa de la seva decadència. Va triomfar perquè la seva música s’enganxava fàcilment, feta per servir al text.

També va decaure la Zarzuela encara que alguns compositors van intentar revitalitzar-la. Entre aquests, destaquen els següents: Pablo Sorozábal amb La tabernera del puerto (1936), Federico Moreno Torroba amb Luisa Fernanda (1923) i Jacinto Guerrero amb Los gavilanes (1923), entre d’altres.

Concloent, podem reconèixer i afirmar que el género chico és un terme lligat a la Zarzuela, així com abandonar el terme pejoratiu que se li ha donat al llarg dels anys, erròniament i en contraposició amb l’ òpera ▪

Àngela Delgado Gamito

AGENDA DE CONCIERTOS

2007-12-02T22:46:39+00:00

Septiembre 2006
AUDITORI DE LA CAIXA DE SABADELL

FORO Y CLUB DE FANS

2007-11-06T07:01:45+00:00

¿Cual es el perfil de un cantante?

SOPRANO