Ooooorganizacion

Los escaladores nos peleamos por intentar disponer de todo aquel rincón/pared de piedra que detectemos un interés particular, sea deportiva, tradiconal, grandes paredes, ….

...

Por ello nos enfrentamos con politiqueos, conflictos con particulares (propiedad) o sentencias administrativas (mayormente relacionados con entidades relacionadas con medio natural).

Ante dichas dificultades o trámites, se debería de consensuar un “modis operandi” pero carecemos de representación y a título individual no podemos ni tenemos capacidad de presión/diálogo, ni capacidad de ejecución interna en el propio colectivo (requeriría el esfuerzo personal del negociador), que actualmente se basa en “carteles” de advertencia del tipo “por favor-por favor” y confiar en el beneplácito de la “libre” decisión del usuario a su forma de proceder.

...

El mal uso ante dicha minima capacidad de transmisión/concienciación suele acarrear problemas futuros y lacras para futuras oportunidades. Somos conscientes que nos une una misma pasión pero procedemos de diferentes entornos con diferentes “modus vivendis” (hoy vamos de “modus” hasta el gorrus).

. .

Consideramos que deberíamos estar “organizados” para conseguir más “privilegios” aunque ello suponga “control-obediencia” a los intríngulis de unos acuerdos suscritos?

O por el contrario deberíamos seguir dentro de lineas de actuación individuales, a-ver-que-se saca-y-lo-que-aguanta, dentro de escenarios en los cuales cada vez se restringe más y más?

Hemos de claudicar ante los intereses mejor organizados de nuestros detractores por incapacidad organizativa?

En caso de organizarnos, debería ser un organismo oficial o ir a modelos más americanos (tipo “Acces Fund”), más cercanos a un “lobby” o sindicato propio auqnue hayan “puentes” con organismos oficiales?

Como conseguir que un acuerdo suscrito sea debidamente aceptado y cumplido tratándose de que estamos enfrente de un colectivo de estirpe totalmente individualista-anarquista (no nos engañemos), y que cuyo éxito de ejecución generará la base para poder obtener futuros acuerdos?
.

Siguiendo la secuencia del anterior post de “donde està Wally”, ahora toca, “cuantos wallys hay?” (y de donde hablamos?)

servido por birdio 13 comentarios compártelo favorito

El Fugitivo

Ens agafem el pont sense gaires pretensions ni gaire clar on anar i què fer (un classic últimament). Anem cap a les tarragones. Hem quedat d’entrada amb en Joan i la Rosa on veig que s’apunta el Jordi i el Genaro (abadesos i derivats). Punt de destí, Llaberia, Pratdip, Bratt Pit o com ostias se li digui.

* * *

Primera sorpresa (agradable) és que el garbatx s’ha dignat a deixar ressenyes rollo “nnn”.

Una mica de torné amb una xixa el dissabte que te pees. Fem els nostres “+” i “-“ i cap els cotxes doncs no cal abusar quan no vas rodat.

* * *

PRIMERA EN LOS DIENTES

Arrivem als cotxes i … nota en un dels vehicles, que resa així:

* * *

Informem als propietaris dels vehicles de matricula A, B, C, D y E …

una puta nota en un puto cotxe. Seran vagos els tiparracos!!!!

* * *

…Que l’escalada en tota la zona …. està prohibida per la normativa faunística

fa quinze anys que està anant el gabatxo dels cullons i la paret fa mil reconades… Que cony m’estan explicant??

* * *

… i per l’acord que s’ha arribat amb totes les parts…

Resulta que hi havia reunions per a tractar aquest tema on uns representants dels colectiu escalatoril i formava part. Resulta que els senyors, aprofitan una escapada dels escaladors a terres llunyanes MONTAN UNA REUNIO i DICTAMINAN PROHIBIR-HO TOT. Por mis uebs!!

* * *

…per la presència d’aguiles i gralles del bec vermell …

Hi ha un niu d’aguila, hi dic niu, però en el quinto coño. La paret fa molts entrants i sortints, cadascún d’uns quants centenars de metres si fa o no fa. Segons el propietari, fa temps que no en sap res del bitxo. I els escaladors hi estan força allunyats i es impossible percebir-se.

Ara be, batudes de senglar (que n’he presenciat), avionetes, ….Això no molesta

* * *

…tota la zona on vostés estan escalant …

No tenen ni punyetera idea del que diuen

* * *

… els advertim que la propera vegada després de rebre aquesta informació …

Son tan “baix”normals que posant una nota en un dels cotxes pensen que ens arribarà a tots, com si d’un grup d’esplai fossim. Em vaig enterar de “puta llet” per que estava en un dels cotxes que anavem junts.

* * *

…que ens denunciaran …

Que burros!!! No saben el que diuen. Denunciaran a un cotxe aparcat en un lloc per que suposen que els seus amos estan escalant? Quin poder sancionador tenen per multar cotxes? I per escalar, al cotxe?

* * *

…bla bla bla, bla bla bla, bla bla bla … xerrameca i mes xerrameca

* * *

* * *

He de dir que el dia seguent van tornar, van baixar fins a peu de via, varen agafar la documentació a tots els que escalaban, van preguntar por “nosaltres” (els propietaris dels vehicles X i Z) però no varem coincidir.

Al dia seguent ja no se que va passar doncs veure'ls, no varem coincidir. Deuen encara buscar-nos

* * *

La meva filla petita patia per si ens multaven (Papa, per que hi anem si ens vindran a buscar els forestals de la barba blanca!!)

* * *

VULL DES D’AQUÍ RECRIMINAR:

Les Formes (quan no hi ha representants assistint)

La Prepotència d’algun interessat (se els hi ha colat gent durant quinze anys i això ofen)

La Il·lògica (una zona, durant una època, però NO tot i durant tot l’any!).

* * *

Si s’hi ha estat anant en un lloc durant tant temps, on no hi han bèsties de les esmentades, a que ve ara FORÇAR la prohibició i no dialogar i ser racionals?

Per que uns col·lectius si i els altres no?

Per què no un interés en arribar a un acord com s’ha fet a molts altres llocs?

Per què no es permet el menys mantenir el lloc on hi ha les vies, HI HA ON NO HI HA RES? Ocupem un 2% (per a dir algo) de la zona, per dieux!!

* * *

VULL DES D’AQUÍ EXPOSAR

SI no es pot escalar “por mis webs”, montarem RAVEs, per que tinguin que regular la RAVES

I despres de las RAVEs, montarem descens en RAPPELS simultanis (tonto el último que baje!)

I despres, TIRO DE PIEDRAS AL NIDO

I despres, trovades de SUBWOOFERS

Anirem, aparcarem els cotxes i quan arribin i ens vegin i ens vinguin a buscar, sortirem i els hi puntxarem les rodes

O els hi posarem ous de gallina a les rodes per que quan surtin els esclafin, els filmem i els puguem denunciar per poca professionalitat i sapastres

* * *

Fins que vulguin ser racionals, no pararem.

I no digo na quan s’enteri el garbatx de les 1500 horas de trabajos i que se li enduen tot

* * *

De moment valgui un entresijo: “donde està Wally?”

servido por birdio 22 comentarios compártelo favorito

El valle encantado

Se presentaba un motivante finde tras el largo periodo de lluvias (frase repetida por todos los bloggers) pero, dile prisas, dile alzheimer, nos fuimos sin llevarnos algo esencial: la fuerza.

Serà por el resfriado, por el resquiebro cerebral sufrido últimamente, por la edad, por tutatis, …Lo que si estuvo claro que de fuerza “ni un duro”

Eso si, verde que te quiero verde, amigos de cada finde, de toda la vida, de cada dos por tres, y hasta alguno que hacía más de 15 años sin vernos (ilusionan estos momentos).

Para saciarme con algo tras sufrir cual elevada desilusión ante tal bajísimo rendimiento, Maribel y un servidor, una vez reafirmada nuestra teoría de que nuestras hijas con otros/as niños/as merondeando sus lares, nos convierten 100% prescindibles, nos fuimos

al VALLE ENCANTADO

Todo, o casi todo, por hacer, dejo huella de lo que se avecina en próximas piadas, logros, roktpunts y encadenes inverosímiles

Pasen y vean (ratonea AQUI, o no)

servido por birdio 3 comentarios compártelo favorito

Mentalidad ganadora, cuerpo sufridor

servido por birdio 6 comentarios compártelo favorito

Friends Bertins

Entre ruixat i ruixat, una trucada.

Hem quedat dissabte per sopar. T’apuntes?

I es clar que ens hi apuntem. S’agraeix la invitació.

Temps endarrera, farà ja uns 25 anys aviat, tres “colegues”, cadascún amb situacions diferents, però units per un denominador comú, la pedra, varem decidir compartir pis uns quants anys.

D’ençà hem passat de tots colors: Temps millors i pitjors. Recels i confidències. Acostament o allunyament total.

Amb el temps la maduresa ens dona seny per entendre que el que realment importa és el possitiu de les relacions dutes al seu punt d’equilibri i serenitat. Aleshores fruïm totalment compartint l’espai i el temps.

Gràcies companys per a compartir la vostra proximitat.

Per afegir, una visita a un sector, al menys per a mi nou, perdut al mig dels cingles de Bertí. Itineraris de diferents graus, encarat a la nacional, moll com ho estan a dates d’ara molts sectors, una mica de xerrameca, unes birres al bar, un adeu fins aviat

servido por birdio 13 comentarios compártelo favorito

Jo vinc d'un Silenci

servido por birdio 6 comentarios compártelo favorito

Tubogan, trajecte final

Finalment deixo "dat i beneit" el nou sector de Montgrony.

Un cop finalitzades l'encadenament de tots el itineraris i fer-hi passar uns quants conillets d'indies, m'oblidaré una temporadeta del sector
No hi ha consens del tot en el grau de les vies. Per tant, tot són 6a's. Alguns més fàcils, altres més dificils.

Però per a donar una mica més d'orientació esmentaré els comentaris del personal.

Començarem de baix a dalt (o d'esquerra a dreta)

Tendències Suicides: Sembla que hi ha consens i pot quedar en 6c. Placa, travesia tècnica i final fisic.

Mano Roja: Començem amb els problemes. Que si 7a+, que si 7b. Placa tensa, entrada a bombo, travesía tècnica bloquera que marca el grau.

Rucs i Ases, per totes les cases: No deixem la polèmica. Nova placa de curta complicació, bombillo i travesia. Apretada, llençament i final inflón. Que si 7b, que pot ser 7b+ tranquilament, ....

Volare:Mentre algú diu que és la mésdura, altres no arriban a tant.Fisica més que química. Pasillo sortida xurrers, pasillo bombo i final que no desentona. Variants pa largos i variants pa cortos. Pero apretas si fa o no fa. 7c? 7c+? Al gusto.

Manolete, si no sabes de toros, paquete metes!: Aqui hi ha consens encara que sols dues ascensions marcan linia. 7c+ I a tomà po culo. Entrada a bloc, reposi a aguantar. Més de química que física.

Robo-Tiro: També consensuada com a 6c+. Curta però fisica. L'entrada, de travesia,ja marca.

Per cert, com va quedar de banda la via que havia "obert" per la canalla (Txiqui Park en el Covirut), m'hi poso per a no deixar feina i per escalfar i ... El 6 no li escau ni en broma. Arribo a la R com puc. Bona per a practicar, ladeixo en llegat la primera per qui se la vulgui apuntar.

Deixo algunes "afotets"

Robo-Tiro

Mano Roja

Rucs i Ases, ...

F.A. de Manolete, ....

Sequència en la Tralla de la Manolete, ...

servido por birdio 12 comentarios compártelo favorito

Wall Rampingui

Seguint les explicacions avançades de l'anterior post, paso a detallar tecnicismes varis:

Sector cara E-SE (ombra al migdia)

Xic desplomat (vertical de la R), placa amb xic de tot (góterills, xúrrers, lajilles, lajostes, na de na, sigalots, réglets, ...).

Em periodo de “neteja” (sempre pot caure alguna cosa).

Hi han reforços i soldajes per si las mosks

Hi havien dos intents antics (trovat un parell de parabolts i algun spit) amb algun retoc fet sobre la pedra (nro. 3).

Itineraris lògics i/o més que correctes.

ACCESS:

Ojo piedras (blocs amb certa inestabilitat), rampa amb ajuda de cordes fixes (no calen en circustàncies normals però ajuden), caminillo (ojo precipicio sortint del Cóvirut).

Cóvirut.

Peu de via correcte (roca plana escalonada)

1. Txiki Park, Via que prova la canalla que deu ser 6b+/6c/… per a elles doncs un de gran es pot saltar la meitat de la via. Travessia per tota la cova fins a sortir.

Altres possibilitats però massa curtes.

Tubugan

El peu de via fot un bajadón del copón (rampa de pedra llisa sovint adherent) amb pasama.

Replà a la part de dalt, abans de la primera via. Alguna via (de les superiors) assegures "mig anclat".En laresta, repisilles.

Composició de roca i escalada diferent de la resta, incloent-hi Can Camps.

De dalt a baix (o segons com vas relliscant per la rampa):

1. Robo-Tiro, 6c/c+/.. (5 xapes) Verde Oscura. Algo brut de baixar aigua (polssim). Netejada suficientment, però. Comença just a la cantonada de la paret, a sobre d’un pedestal. Fisica, exigent de peus. Travessia d’entrada “de la muerte”.

2. Manolete, si no sabes de toros, paquete metes! (aka Manolete). Li he fotut un pegue que casi-casi. En el segon, de mi poc quedava (fuso). La més dura. Entrada a bloc (9-11 xapes +/-) i resist amb passillos. Entra en la negrura (grau). Potser cal canviar el últim seguro (palanca) i netejar algún peu obert (zurricia). He deixat una cinta per al proper dia.

3. Volare, 7c/7c+... Pasos i garres per a recuperar un xic. (9-11 xapes +/-). No es negra pero si rojo intenso. Física, moviments forçats. Fa un primer pedestal curt (vigilar roca).

4. Rucs i ases, per totes les cases (aka Rucs). 7b+/7c/… (9 xapes??). Rojo puesto. Com l’anterior però no tant. Un tram per dalt més dur que la resta. Fa primer pedestal a vigilar (blocs, algo no del tot ferms, …)

5. Mano Roja. 7a+/7b (secció dura amb diferents formes i facilitats). 7-9 xapes? Rojilla. Tram concentrat. Idem amb el tema pedestal

6. Tendències Suicides. 6c/6c+/..(7 xapes?) Otra verde oscuro. Plaquilla entrada curiosilla. Diedre tècnic amb final fisic. No tirar al final recte doncs desconeixo estat del terreny.

Se intenta conectar amb el sector de baix.

Més info i fotos a la crònica setmanal de l’entranyable Ferran

P.D. HE CANVIAT LA FOTO per una rebuda, GENTILESA d'un "mestre" de la pedra a qui li debem tots molt.

Aquest es el seu blog

servido por birdio 3 comentarios compártelo favorito