Xavier Burcet
L' arbre i les pedres
L' arbre i les pedres. Va neixer com llavor minuscula, en un terra polsegos i erm, el vent i la pluja l' arrosegaren pel vell mig d' una pedra grosa I allà va aprendre a creixer, sol, apretat . faig menja pedres Ofegat d'espais i colors, Oblida...
Xavier Burcet
El riu i la muntanya
La vall de llèmana La seva era una passió de segles, es necessitaven, i vivien el seu amor d' una manera impetuosa. Volca de les medes, Puigredó. La Muntanya ja l' acaronava de petit, blanc i juganer en els cims i en anar creixent el vestia de mil colors, en anar creixent, el riu va esdevenir ...
Xavier Burcet
On es ?
On es ? La paraula amable, El somriure obert, El petó dolç? S' amaguen : Els mots , dins la tristesa, El somriure en els plors amagats I el petó dins d e la carícia falsa. On es? La llum càlida, L' abraç sincer, La canço melangiosa ? S' amaguen: La llum dins els cors que estimen en silenci, L' abraç ...
Xavier Burcet
Bufava massa fort la tramuntana
Bufava fort la tramuntana, freda i potent a la serralada;portava olors llunyanes, i planys molt tristos. Però era neta i fresca, i al front acaronava tendrament, amb ràfegues de passió. Cap núvol va poder frenar els seu impuls, i cap ocell va poder anar-hi, al nord, doncs del mar arribaven planys d' enyor. Bufava massa fort la tramuntana...
Xavier Burcet
El somriure dels Núvols
El somriure dels Núvols Sovint m'agrada anar a gratar la panxa dels núvols, es la manera més fàcil d' aconseguir un somriure net i blanc. A vegades no cal pujar massa, pero avui, els núvols eran a tocar el cim, i el camí era ben encatifat de neu, molta neu, tovíssima. Finalment, la collada era plena ...
Xavier Burcet
Arrugues de la Vida
Arrugues al caràcter, que les ferides del temps han marcat amb cicatrius fondes, i que arriben fins les mans. ....... Arrugues a les mans, que els anys de treball, han omplert, de clivelles aspres i seques, i que arriben al cor. Arrugues al cor, que a cops de patiments i tristeses, han fet vessar llàgrimes, i que ...
Xavier Burcet
Deixo...
que l' aire glaçat em cremi la pell, i que s'hi facin clivelles, perquè ningú la trobarà aspre. deixo, que la veu, esgotada i rogallosa Se m'apagui, donant consells i esperances, Perquè fins el silenci pot ser guaridor. Deixo, que les mans aspres i clivellades, treballin nues la terra, i cullin el menjar d...
Xavier Burcet
El pare roure
El pare Roure, S'ajupia, tapant els petits faigs, que dormien en un llit d'aram. I la seva gruixuda catifa, Embolcallava el seu son. Molt a prop la noguerola, la blada i el cirerer, ja feia setmanes que dormien, profundament, era ben a prop el Nadal.. tots ells despullats de vestits i colors, esperaven el cru hivern, b...
Amigos de Xavier Burcet Darde1
El riu i la muntanya
1 comentario