Xavier Burcet
Catifes: Treball i colors.
Arrebassades del bosc, del terra o de jardins, les flors donen vida a dibuixos i emocions. . collides a ma, vora el Montseny o al Pirineu cercant tots els colors i mes .... . Fins les tres besones ajuden... . animals del bosc hi troben refugi... . les catifes enllacen colors i temes,... semblan ...
Xavier Burcet
Paisatges i colors
. Sant Bartomeu de Covildases, com un vaixell de pedra, navegant en un mar encrespat de verd. Mil anys de ruta, sota cels blaus i tempestes... i continua navegant. . Les escales de la vida,que pujen, decididament al coll de la Damunt,son el cami de l'esforç,que porta a la plana de la maduresa, la realització i l' exit....
Xavier Burcet
L'Arbre de pedra
L' Arbre del tronc de pedra. Vivia enmig d' un prat ufanos i verdissim. De capçada mitjana feia ombra al seu redós; De lluny s'el veia robust i fort rodejat de terra verda ample Vora Sant Mer. El seu tronc, no es de fusta , es de pedra; ample i gris, te una petita finestra, que porta directament al co...
Xavier Burcet
El País de les Tuyas, xipresos i els Roures
Abans d' entrar al pais del Roures gegants, la fageda encatifa el terra d'aram. porta d' entrada a la Roureda i Avetosa: Arboretum de la roureda Enmig de les roques creixen inmensos roures, i tambe aigua fresca de la Font de la Roureda: Font de la Roureda Alguns roures savis, porten escrits en la pell contes de mi...
Xavier Burcet
El botànic i la geòloga (2ª versíó)
El botànic i la geòloga , Varen sortir ben de nit, cadascú amb la seva motxilla l' il·lusions deixant el cotxe vora el coll de St. Marçal, i van començar a pujar amb el primer sol. Ell, la mirada enlaire, mirant fulles i aromes, amb el cel blau de fons...
Xavier Burcet
Ermites
Ermita de Palera, sant sepulcre, molt aillada i silenciosa, aprop de Beuda. St. sepulcre de Palera. Santa Brigida, Amer. Presidint la vila d' Amer, encimbellada dalt el roquisar, amb una vista excepcional de la vall. Lligordà. st Pere a pop de beuda, la Garrotxa. Sant Marti, castell de la P...
Xavier Burcet
Torrent de la cabana
Gorg de la cabana lloc paradisiac, amb una berreja de verds i blaus de vent i silenci de soletat i paradis. Gorg de La Tosca muralla de pedra barana sobre el llac fresc refugi amagat i ombrivol. gorg de l' olla, petit llac de verds profons i amples. gorg de la bauma, refugi del vent...
Xavier Burcet
busco...
Busco, un batec dins els silenci un cor que parli, com el vent . Busco, una mirada amorosida, amb uns ulls que acaronin, com una albada vora el mar. Busco , una pell que s' esborroni al redós d'una carícia una pell que respiri tendresa. Busco , La paraula suau, Que no cansi d' escoltar Que bategui a...
Xavier Burcet
Arbres i pedres
Hi havia un pais d'arbres i pedres amb texturas i colors atraients, amb formes i pensars diferents. i varen aprendre a escriure, en la roca i en l' escorça, ajudats pel vent, l'aigua, i el temps. Les tempestes gravaren en les pedres, Versos, himnes, crits i silencis. El ponent va escriure en les escorçes, paraul...
Xavier Burcet
Hi ha cors
De colors i races ... diferents, Pero malgrat tot, bategan igual Cor blancs, negres grocs, verds, s' emocionen i estimen amb la mateixa passió, pateixen i ploren amb el mateix dolor. cor de fusta... Hi ha cors... d'origens i terres... molt llunyanes, però malgrat tot, bategan igual. cors dolços,asp...
Xavier Burcet
L' arbre i les pedres
L' arbre i les pedres. Va neixer com llavor minuscula, en un terra polsegos i erm, el vent i la pluja l' arrosegaren pel vell mig d' una pedra grosa I allà va aprendre a creixer, sol, apretat . faig menja pedres Ofegat d'espais i colors, Oblida...
Xavier Burcet
El riu i la muntanya
La vall de llèmana La seva era una passió de segles, es necessitaven, i vivien el seu amor d' una manera impetuosa. Volca de les medes, Puigredó. La Muntanya ja l' acaronava de petit, blanc i juganer en els cims i en anar creixent el vestia de mil colors, en anar creixent, el riu va esdevenir ...
Xavier Burcet
On es ?
On es ? La paraula amable, El somriure obert, El petó dolç? S' amaguen : Els mots , dins la tristesa, El somriure en els plors amagats I el petó dins d e la carícia falsa. On es? La llum càlida, L' abraç sincer, La canço melangiosa ? S' amaguen: La llum dins els cors que estimen en silenci, L' abraç ...
Xavier Burcet
Bufava massa fort la tramuntana
Bufava fort la tramuntana, freda i potent a la serralada;portava olors llunyanes, i planys molt tristos. Però era neta i fresca, i al front acaronava tendrament, amb ràfegues de passió. Cap núvol va poder frenar els seu impuls, i cap ocell va poder anar-hi, al nord, doncs del mar arribaven planys d' enyor. Bufava massa fort la tramuntana...
Xavier Burcet
El somriure dels Núvols
El somriure dels Núvols Sovint m'agrada anar a gratar la panxa dels núvols, es la manera més fàcil d' aconseguir un somriure net i blanc. A vegades no cal pujar massa, pero avui, els núvols eran a tocar el cim, i el camí era ben encatifat de neu, molta neu, tovíssima. Finalment, la collada era plena ...
Xavier Burcet
Arrugues de la Vida
Arrugues al caràcter, que les ferides del temps han marcat amb cicatrius fondes, i que arriben fins les mans. ....... Arrugues a les mans, que els anys de treball, han omplert, de clivelles aspres i seques, i que arriben al cor. Arrugues al cor, que a cops de patiments i tristeses, han fet vessar llàgrimes, i que ...
Xavier Burcet
Deixo...
que l' aire glaçat em cremi la pell, i que s'hi facin clivelles, perquè ningú la trobarà aspre. deixo, que la veu, esgotada i rogallosa Se m'apagui, donant consells i esperances, Perquè fins el silenci pot ser guaridor. Deixo, que les mans aspres i clivellades, treballin nues la terra, i cullin el menjar d...
Xavier Burcet
El pare roure
El pare Roure, S'ajupia, tapant els petits faigs, que dormien en un llit d'aram. I la seva gruixuda catifa, Embolcallava el seu son. Molt a prop la noguerola, la blada i el cirerer, ja feia setmanes que dormien, profundament, era ben a prop el Nadal.. tots ells despullats de vestits i colors, esperaven el cru hivern, b...
Amigos de Xavier Burcet Darde1
