Quan vaig veure per primer cop E.T., El Extraterrestre, l'hivern del 1982, em vaig identificar amb el nen protagonista, en Henry Thomas. Però en realitat, me n'adono ara amb sorpresa, jo tenia la mateixa edat que la seva germana petita, encarnada per Drew Barrymore. És curiós però així funciona el cinema: no t'identifiques amb aquells personatg...
L'altre dia llegia en un blog comentaris d'un home que viu d'enregistrar sons, una proferssió molt poètica. Em va captar un comentari on deia que a vegades havia de demanar silenci a tothom perquè volia enregistrar un so -de la pluja- i "els sons no s'esperen". Em va passar el mateix l''altre dia amb una imatge. Era un reflex del sol sobre el v...
Fa poc em vaig trobar un dia entre setmana les fonts de Montjuïc il·luminades de color rosa. Va ser impressionant, preciós!
Redes és un programa que m'agrada molt. De fet, és un programa que agrada a moltes persones que conec i que són molt diferents entre elles. Deu ser perquè ens descobreix tant a cada programa, perquè ens parla de com som i com ens comportem segons les darreres investigacions científiques. També està molt ben realitzat i compta amb un presentador,...
Hi ha coses que no s'entenen fins que no es viuen. Això demostra la feblesa de l'intel·lecte, la seva inferioritat davant l'experiència (de sentiments, emocions, vida). La vida no es pensa, es viu. Pensar està bé; experimentar està millor.
Lie to me és una sèrie que he començat a veure fa poc i que m'ha enganxat. No tant perquè sigui molt bona (les imatges són correctes, però no impactants, és a dir, es tracta d'una realització funcional) sinó pel personatge protagonista i pel tema que tracta. Lie to me és una sèrie de la FOX on el genial actor Tim Roth (Mr. Orange a Reservoir Do...
No m'agrada el futbol, m'agrada el Barça del Guardiola. Mai hi he entès en futbol, però veig jugar el Barça i m'agrada el seu domini de la pilota, la seva estratègia d'equip, el fair play, els seus gols magnífics... la filosofia de Guardiola (positiva, lluitadora, sensata) feta joc. M'agrada veure la cara dels seguidors de l'equip contrari. Ve...
Els bolsos són un element quotidià de la nostra vida. I, com a tal, sovint passen desapercebuts. No obstant, l'altre dia, per alguna raó, m'hi vaig fixar. Jo viatjava en autobús i mirava per la finestra. Digueu-me rara, però és una activitat que em relaxa molt, sobretot si l'autobús no va a petar de gent. Bé, doncs, mirant els que passaven pe...
L'interior de les persones és com l'interior de les cases: si no el neteges i l'ordenes d'una forma periòdica, es converteix en un espai inhabitable, desagradable, brut i incòmode. Sovint penso en això. en la tendència de totes les coses a empitjorar si no hi oposem una voluntat humana, un esforç per mantenir l'ordre, perquè tot tendeix natural...
Queda la música. Sempre queda la música. Una de les emocions més excitants, un plaer que no s'acaba mai. Sobretot quan començo a descobrir nous grups (o vells grups que per mi són nous) i a tornar a anar a concerts. Bé, és un dels plaers de la vida, anar a concerts. Una d'aquelles coses que es mantenen intocables al llarg dels anys, una emoció a...
... o així es pensaven que era. Aquest és un mapa mundi del geògraf grec Estrabó: És fascinant com les representacions de la realitat poden canviar tant. Actualment ens sembla que ho sabem tot, però, qui sap com serà un mapa del món d'aquí a 1000 anys!
Adonar-te que t'has passat mitja vida preocupant-te per absurditats és molt fort. Però també resulta alliberador, la veritat. Finalment, qui sap, potser ha arribat el moment de madurar i de veure què és rellevant i què no ho és. Què són excuses per donar voltes en cercle sense moure's i quines coses tenen realment importància i val la pena pensa...
les fulles grogues cauen com la neu a la plaça una mare gronxa un nen
Aquest poema el vaig llegir per primer cop a segon de BUP -crec-. El que sí que sé és que va ser una professora excepcional la que me'l va fer conèixer. Ens va passar unes fotocòpies amb poemes de totes les èpoques i autors de diferents països. La Carme havia fet una selecció personal, que se sortia dels plans d'estudis i de tot el que no fos ...
Sóc menys dona si no em depilo a la cera? Sóc menys dona si no em vesteixo segons el que publiquen revistes com In Style o Cosmopolitan? I si ni tan sols les llegeixo? En fi, si no faig cap règim per posar-me el bikini ni em compro una crema anticel.lulítica... mmhh, em sembla que avui dia, sí. Almenys, sóc rareta. Això segur. I no és que no m...
Aprofitant la setmana de la poesia a Barcelona, torna a celebrar-se a la ciutat una d'aquelles competicions de poesia urbana que l'octubre passat vaig poder descobrir i gaudir al CCCB. Aquest vespre, a partir de les 19h, al Palau de la Virreina, podrem tornar a veure en acció al surrealista Payaso Manchego, que deixarà anar els seus versos àcid...
No sé què té aquest parc... és una mena de màgia que et fa sommiar ...un jardí romàntic al segle XXI? ...deliciós!
Havia matinat, havia passat mala nit, em trobava en una ciutat estranya... aquell dimarts no pintava massa bé. Però el cambrer em va servir aquest cafè i em va alegrar el dia. Potser no estava especialment de mal humor... o potser sí. Però aquell estel de xocolata em va fer somriure i no vaig poder evitar de fer-li una foto. Els petits detal...