QUÈ ENS FA SENTIR COM A CASA?

Per exemple, per què ara mateix escolto Elvis Costello i em sento com a casa? Per què ahir, a Valldemossa, en un indret remot d'aquesta nova illa que ara és casa meva, em sentia tan en el meu lloc?
Després d'arribar a Palma el passat dijous, aquest cap de setmana hem fet la primera ruta per alguns pobles. Alaró, Orient, Sóller, Deià i Valldemossa. A Valldemossa, potser un dels llocs més bonics que he vist mai, hi va estar en Chopin. Comprem un cd per posar-lo al cotxe, però és una mica matusser: sembla que al piano s'assegui una màquina, no una persona. El músic polac va passar un hivern a la Cartuja, un convent del poble. Hi va retocar obres, diu al prospecte del cd. M'imagino al Sr. Frederic amb un San Francisco beneït a la mà, els peus a sobre del piano, creuat de braços, i els sacerdots: "Senyor Chopin, estem molt contents de tenir-lo aquí, però vol dir que no hauria de treballar un poc? Passa vostè tota s'horabaixa rient amb ses monjes..." I l'altre: "No pateixi, monsenyor, ja he canviat dues notes i un silenci".

La George Sand també s'hi va estar, però ella és la que es va sentir més maltractada, perquè era dona, i fumava i portava pantalons, coses poc combinables per aquells temps. Suposo que als plans Valldemossins no entrava convertir-se en un dels llocs turístics de referència. Si no mai haguessin tractat així a una escriptora. Si les persones normals quan ens enrabiem som perillosos, els periodistes i escriptors (gent taciturna de mena, ejem, ja m'enteneu), poden escriure barbaritats només perquè porten dues hores amb el full en blanc. I es desfoguen amb nosaltres. La Sand va escriure Un hivern a Mallorca, explicant la seva experiència. Totes les botigues de souvenirs tenen el llibre als aparadors, però la Marga m'explica que al llibre els Mallorquins apareixen com una gent primitiva, maleducada. Suposo que una crítica de Chopin i Sand és més del que molts pobles tenen. Ja sabeu: que parlin de tu... La gent només escolta el principi de frase.

Sóller és el poble on va néixer en Joan Miquel Oliver, guitarrista i compositor del grup Antònia Font. Curiós. Dissabte jo m'estava allà i els Antonia Font aquí, o ells allà i jo aquí, no sé com dir-ho. Ells a Premià i jo a Sóller.

Em pregunto si ells també es van sentir com a casa. Però clar, són els Antònia Font: els seus vestits d'astronauta i llestres extraterrestres són estrangeres a tot arreu. També a Sóller.