Jet Pet

Ahir a la nit vam assistir a la festa de presentació de la revista Looc Balears. No sabíem res del local on se celebrava, i millor així. Va ser una d'aquelles festes que presenten l'Anne Igartiburu.
Plena de gent pretesament guapa i suposadament interessant, a un local d'aquells que tot es diu amb anglès. Allà les coses no són interessants, emocionants o, si m'apures, 'chules'. Allà tot és 'lounge' guonge' 'lofty', 'cool' o 'in'.
En fi, el millor de la nit va ser la barra gratis (jo en teoria cobria l'acte però a la mitja hora m'en vaig cansar), el sushi gratis i la Concha Buika amb el Niño Josele. La Concha gairebé peta els amplificadors amb aquella veu que té, i el Niño Josele, tot un mestre i tan jove, gairebé es menja la Marga amb els ulls quan passava pel davant nostre.
I mentre la Buika cantava, els components de Marlango i Pablo Rivero (el revolucionari de 'Cuéntame') arrassaven amb el menjar i la beguda.
No sé si algú es va fixar amb les sabates de la Buika. Jo quan m'avorria, la major part de la nit, m'hi fixava i em venia el riure davant tanta jet pet, perdó, jet set. En fi, suposo que d'això viu alguna gent, de deixar-se veure i poc més. Donant voltes.
Per la nostra part, la Marga, l'Anna i jo tenim pensat fer una empresa per llogar els nostres meravellosos cossos i cares per omplir les festes de glamour i bona conversa. I és que en me puta vida em van fer tantes fotos seguides, tantes encaixades i petons a persones desconegudes. Mai me la havia suat tant tota le gent que m'envoltava, dic.