Documentat l'any 1010 es localitza al sud de la població. Antigament se'l coneixia com a castell de Puigtinyós, dependent del terme de Castellví de la Marca. L'any 1214 Guilliema de Castellvell fa donació del castell al seu fill Guillem vescomte de Bern. A la seva mort (1233) la vídua Garsenda dóna el castell al monestir de Santes Creus. Al segle XIV Arnau de Llobets, senyor de la Figuerola, el comprà a Santes Creus. El 1499 Joan Figuerola el vengué per 30 lliures a Guillem Bembell, de Puigtinyós, del qual passà per herència al segle XVI als Rocamora.
Fins 1917 el poble de Montferri es denominava Puigtinyós.
Declarat Bé d'Interès Cultural en 1985. En la actualitat és un restaurant
La llegenda:
LUCIL-LA DE MONTFERRI
Fa molt de temps vivien en aquest castell el Senyor de Montferri i la seva filla Lucil-la. Quan el seu pare s'estava morint, va dir-li que havia enviat a cercar el seu gremà Bernat, el cual es trobava a la guerra, perquè tingués cura d'ella.
Però l'oncle Bernat va voler aprofitar-sede Lucil-la, i al resistir-se ella, la va tancar al soterrani. Lucil-lava aconseguir fugir per un passadís subterrani.
Passats dos anys, ella va tornar encapçalant una multitud enfurismada, cridant "mort a l'usurpador" i reconquerí el castell. L'oncle Bernat va ser empresonat i condemnat a morir de fam en el mateix soterrani.
Lucil-la, però tenia tan bon cor que li va ensanyar el passadís subterrani que el deixà fora del castell.
El santuari es troba situat al costat mateix de Montferri i des del edifici estant,sobre un turonet,s´aprecia una magnífica vista del poble i els seus contorns.Es troba prou ben indicat amb rètols i senyalitzacions i la carretera és molt bona.
EL MONESTIR DE SANTES CREUS.
Magnífic exponent de l´ordre del Císter.Aquest monestir romànic és l´orgull de la comarca de l´Alt Camp.Al seu interior hi resten enterrats alguns dels personatges més rellevants de l´EM a Catalunya.
Dista uns dos quilòmetres del poble de Vila-rodona .Així doncs es troba aproximadament a uns set quilòmetres de Montferri.
LA TORRE DEL MORO.
Torre medieval de vigilància situada al capdamunt de la muntanya més alta dels contorns de Montferri(El Tossa Grossa).Un camí-a voltes dificultós-enllaça el restaurant amb aquesta venerable edificació.Una torre de guaita que,com el seu nom indica,va tenir molt a veure amb els serraïns.
Es pot arribar amb automòbil fins els peus de la muntanya,la resta cal fer-la a peu.La caminada d´anada i tornada durarà aproximadament unes tres hores i mitja,minut més ,minut menys.Les vistes des de d´alt estant,son realment impressionants ja que s´abarca tota la comarca i més enllà.Cal conèixer bé el camí per tal de no perdre´s en les bifurcacions.El viarany de baixada per l´altre vessant muntanyenc arriba fins a Salomó.
Al capdamunt d´un vell turó, l´antiga torre encara ens ofereix la magnificència d´un paisatge com n´hi ha pocs.
S´endevina en aquesta artística imatge el que hom es trobarà al encarar la mirada cap a l´horitzó buscant l´acabament d´un paisatge que sembla no tenir fi.
Els nostres cambrers no van desaprofitar l´avinentesa i van fer de models per un dia.
Van aparcar a dalt l´era.La nostra entranyable cambrera va voler sortir a la fotografia.
BANDERA NEWS(2008)
Les noies del blog Bandera News van actuar amb una complicitat envejable.
Es de rebut que aquestes simpàtiques amigues es tenen una estimació molt gran.
Davant l´arcada d´entrada del menjador antic del restaurant.
Al costat mateix de la pèrgola.
Al pati.Lluïnt el pitet d´aquest any.Calçots molt grossos.
Acte reflex amb la mà esquerra per a no vessar la apreciada salsa.
OSCAR I KARINA.
Els asiàtics semblen tenir en l´educació un dels pilars fonamentals de la vida.Es una cosa que nosaltres,els d´aquí hem anat perdent i es troba en falta.
Al pati,davant mateix de la pèrgola i al costat dels jardins.L´Òscar disfruta amb els amics.
Menjant calçots a la pèrgola.Jo hauria fet servir el pitet.
La Karina va fer una amiga especial que nosaltres anomenavem Pili.
JORDI FALCÉS I VALLS.
Un noi que treballa per a una empresa d´impresores i que viatja per tot el món.És un fixe de la calçotada.
2007
Amb la noia.Imatges per al record i que no s´obliden.
Amistat i companyerisme en dies de Sol al castell.
Es van omplir de goig i de menjar.
Els canalons són un dels plats més demanats per la canalla.
Darrere podem veure el dia tan formós que feia.Els colors d´aquesta fotografia són de luxe.
L´amor d´una mare es una cosa que no te preu.
2008
Entranyable fotografia.
Al jardí.Davant la bassa.Assentats.
Calçots de Rodonyà.Boníssims.
Fan molt de goig, tan ell com ella.Davant el tapís de la part antiga.Taula 4.
Posant per a les càmeres ,davant del pou.
Aquesta és una fotografia molt aconseguida.
Imatge flanquejada per un fons de naturalesa.Patrimoni de la vidriera exterior.
N´hi havia que encara tenien la panxa buida.D´altres ja es preparaven per a entrar dins l´edifici i parlaven amb els familiars o amics.
Les teules restaren buides.El temps no era prou assoleiat i alguns duien jaqueta.
La Mercè.Tan expressiva com sempre.
La dimensió d´aquella calçotada era multiplicada,potser,per la llargaria d´una taula que no tenia fi.
Aquesta fotografia sembla ésser una freqüencia de punt i seguit(o potser una coma)de l´anterior.
No sabem ben bé que volia dir la Mercè però es evident que alguna cosa si que deia.Els calçots encara no s´havien presentat i el LLuís ,al fons,esquerra,xerrava animadament.
La gent blau-grana restava precisament davant una bandera representativa de l´entitat barcelonista i el roig que lluïa la guarnida senyoreta semblava voler harmonitzar amb l´event.
A la pèrgola les famílies dinaven amb germanor...i gana.
Més endavant i ja a Montferri.Intercanvi de xapes.
ESTIU 2007
Les cubanes sabien molt bé el que feien i no van permetre que ningú restés quiet.
Malgrat això ,d´altres preferien veure l´espectacle assentats.
El mànager cubà.
Una clàssica d´en Toni.Al seu costat l´alcalde de Montferri i família.
A alguns els brillaven els ulls.
La "Conga".
Sopar amb dedicatòria inclosa.En Bogard no ho hauria fet millor.
Els organitzadors de la festa.
2008
Imatges d´aquest any.La fotografia esdevé un mosac de blaus i granes.
Els nous pitets.
Impactants imatges plenes de vida y roents de colors vius.
La joventut actual és cada cop més alta.
Aquest any les taules es varen separar i la sensació es que hi havia més espai per a caminar.
COM MÉS PERSONES VINGUEU A FER LA CALÇOTADA MÉS DESCOMPTE US FAREM.
ELS PREUS SON ELS SEGÜENTS:
PER CAPS DE SETMANA I FESTIUS:
-FINS A 9 PERSONES:37 EUROS PER PERSONA.
-DE 10 A 19 PERSONES:36,50 EUROS PER PERSONA.
-MÉS DE 20 PERSONES:36 EUROS PER PERSONA.
PER A DIES LABORABLES:
-FINS A 9 PERSONES:32 EUROS PER PERSONA.
-10 O MÉS PERSONES:30 EUROS PER PERSONA .
El restaurant Castell de Rocamora és d´aquells llocs als quals a un sempre
li ve de gust d´anar a menjar.Les raons són molt variades: l´ambient que s´hi respira, la naturalesa que l´envolta,el bon servei que t´hi acull i el menjar,sempre el menjar.
Però anem per feina i parlem ja del menú de la calçotada:
El menú de la calçotada consta bàsicament i per ordre de ser servits a taula,dels següents ingredients:
-L´aperitiu(que quan fa bó,es fa al pati exterior).
L´aperitiu el composen el pa amb tomàquet,els alls i el fuet.Per a beure us portem vi negre de les comarques catalanes,aigua i sangria de la casa.(boníssima)
-Els calçots amb la seva salsa.
Els calçots són de la nostra comarca,l´Alt Camp, (que és l´epicentre de la calçotada a Catalunya).La salsa està molt cuidada i dóna el nostre segell de qualitat intrínseca dins la festa del calçot.
-Les mongetes blanques amb botifarra blanca i negra. Aquí de les mongetes blanques en diem fesols. La botifarra és de la millor qualitat ,d´un gust sincerament exquisit.(mirar abaix)
-L´Amanida verda.
Normalment aquest és el moment del cava .
L´amanida ,amb la seva bella presentació,esdevé un plat amb personalitat pròpia ,ja que,a més d´estar feta amb els millors ingredients ,té el toc de qualitat que tan sols un bon cuiner li pot donar.
-Les Costelles a la brasa.
Son costelles de xai i és bo acompanyar-les amb el cava,el pa i l´allioli.
-Rodanxes de taronja amb mistela
-Els Profiterols amb un bany de xocolata per damunt.El postre més esperat.
Realment insuperable.
-Cafè i licors.
A partir d´aquí la tertulia serà ja ,cosa vostra.Per amanir-la demaneu el que us faci falta .Us puc assegurar que valdrà la pena.
Al capdamunt d´un vell turó, l´antiga torre encara ens ofereix la magnificència d´un paisatge com n´hi ha pocs.
S´endevina en aquesta artística imatge el que hom es trobarà al encarar la mirada cap a l´horitzó buscant l´acabament d´un paisatge que sembla no tenir fi.
Darrere podem veure el dia tan formós que feia.Els colors d´aquesta fotografia són de luxe.
