Avui, despres de tant de temps sense escriure a la Posada, afilo de nou la ploma per dedicar-vos un tresoret als que seguiu llegint les linies que es publiquen aqui. És una foto d'una amiga que es diu Carmen. Es fa dir Elfy i podeu consultar la seva galeria d'art online seguint aquest enllaç:
http://www.flickr.com/photos/elfya/
Horizontes
Mas allá de las puertas inertes
se halla un lugar en el que quiero entrar
alli duermen sueños, de puertas abiertas
alli mueren rejas, con este cantar
si encuentras alli mi humilde persona
recuerda que ayer tuvimos mision
y espera latente la fuerza que brota
que mana devota de tu corazón
Y viven las letras y reza la historia
sucumben las penas, renace el amar
yo vivo ya lejos, volé por memorias
que espero que alguien, sepa recordar.
Com a anècdota; tinc una amiga que acaba de començar segon de batxiller, i avui m'explicava que els professors ja els presionen de bon principi, dient que el curs és una prova de resistència per preparar la selectivitat, que al febrer estaràn tots plorant dient que volen deixar-ho...
Per començar trobo molt curiosa aquesta manera d'animar als alumnes a que estudiin, aquesta manera de donar ànims perque els nois es sentin amb capacitat per afrontar selectivitat, i una vida universitaria en condicions.
En segon lloc, em pregunto si son aquestos els mateixos professors que es queixen del fracàs escolar, de que els alumnes d'avui en dia no estudien...
Només penso que, igual com s'exigeix una qualitat en qualsevol altra feina, s'hauria d'exigir als professionals de la educació. I que consti que soc fill d'un professor, i que molts amics meus estudien o han estudiat magisteri per ser-ho, i d'altres s'han llicenciat i ho seràn també en un futur, accedint-hi per una altra via.
Per acabar, voldria retre un homenatge als bons professors que he tingut, perque malgrat ser la seva feina, s'han esforçat en donar-me una educació de qualitat quan ningú els ho demanava.
A ells, i a tots els professors que segueixen esforçant-se cada dia per oferir les millors classes als seus alumnes. Perque gracies a ells hi ha gent que s'enamora del que imparteixen.
Aquests son els professors en els que crec.
A pesar de que es una pel·licula, tothom s'ha creuat amb aquest tipus de professors, i als que no, quina llàstima.
Se m'ha acudit que hi ha molts usos especials que pot tenir un televisor. Un d'ells, és fer servir els foradets de les connexions RCA per posar incens. El televisor multiplica la seva utilitat convertint-se en un multi-posa-incensos!
La unica cosa és que has de posar quelcom sota per recollir la cendra, certament és un inconvenient, però segur que es pot estudiar la manera de solucionar-ho.
Només una copeta de Gin Fizz ha lubricat els engranatges dels meus dits, que sovint tendeixen a adormir-se quan arriba el fred. Aquest any ha arribat tard, alguns diuen que és el preludi d'un pol nord aigualit pel desglaç. Jo crec que encara hi ha temps, hi ha temps per fer-ho millor, per reinventar-nos com a espècie per no destruir la terra per on passem. Hi ha temps per redirigir. Pero no hi ha temps per perdre. No volia parlar d'això, però sempre sorgeix d'una manera o altra quan les paraules brollen sense haver-les d'incentivar.
M'ha costat tornar a escriure, però torno a ser aqui. No asseguro un àpat diàri, no asseguro ni tant sols un banquet a la setmana. El que si que et puc dir, és que quan escrigui ho faré de cor, i és l'unic que puc oferir ara mateix. L'unic que et puc oferir...
Sempre hi ha raons per la nit que inspiren l'alè d'un mussòl com jo, avui ha estat simplement el sortir, re-descobrir un cop més la vida nocturna, trobar gent que feia temps que no coneixia, en el fons no sempre han de ser les muses les que ens brindin el tòc de gràcia. Per mi la destresa rau en trobar la inspiració en qualsevol petit detall. La bellesa habita en cada delicada peça i moment del món. Ja sé que ho sabeu tots bé, pero jo ho descobreixo a cada instant i em fascina. Per això seria una llàstima que destruíssim la bellesa del món en que vivim. Suposo que a partir d'aqui el que pugui dir serà divagar, prefereixo no parlar més i deixar lloc al silenci, al cap i a la fi la gent dorm... convé no despertar ningú.
Avui llegint el diari me n'he assabentat que un conegut partit de dretes i suposadament catalanista, ha demanat el vot per a ells, per allò del "vot útil".
A mi, que voleu que us digui, això del vot útil em sembla la cosa més inutil que s'ha inventat en democràcia. Aixi els que son grans sempre ho seràn perque se suposa que son el vot útil contra la seva oposició, i els petits se suposa que només serveixen per als somiatruites que voten el que realment creuen.
Potser es una obvietat, però tal com està el panorama no està de mes recalcar-ho: Els petits guanyaran si els votem. I votar-los és fer ús del vot més util de tots. Qui aprofitarà més la teva decisió: el que ja té 2 milions de vots, o el que només en té 500?
El triomf més gran dels grans partits es que han aconseguit fer creure'ns que no es pot canviar, que ells sempre seguiràn a dalt. Tant és aixi que ja els votem directament perque no creiem en cap altra alternativa...
D'acord, si el que volem és això, una democràcia on sempre hi han els mateixos i fan el que volen perque la unica pressió que tenen es qualsevol altre gran partit que sol assemblar-s'hi força, no hi ha problema.
Ara, si volem un sistema democràtic que es regeneri on hi hagi rotació de partits i diversitat d'iniciatives, s'ha de votar, als grans o als petits, als que es cregui, pero res de vot útil.
Per tant, 2 lleis (de les moltes altres que es podrien escriure) per una democràcia sana.
1.-Anar a votar: Pràcticament és l'unic moment on els polítics ens fan realment cas. No votar o votar en blanc es dir: fer el que vulgueu.
Si els hi deixes fer el que vulguin, llavors no et queixis quan no t'agradi la gestió d'un govern.
2.-Votar el que penses: De nou sembla una obvietat, pero si anem al vot útil estem fent un trist favor a la democràcia, perque sense moviment ni dinamisme, les aigües es podreixen. No pot anar bé que un partit estigui massa anys al poder, l'alternança és positiva per a tots.
Som peregrins en llar pagana, voltant pel món, que no estimem.
Alguns ho fan de bona gana, altres ho fan sols tercament.
Ja arriba el temps de fer vot hàbil, és el moment de veritat
alguns en diuen democràcia, altres diuen: paper mullat.
Està clar hem d'anar a les urnes, per defensar el nostre parer.
Perque els de dretes fan espurnes, encenen l'explosiu primer.
No es democràcia pel darrera, ni a les fosques... es honrat
si ara els polítics fan guerrilla, que farem els damnificats.
Només espero que un bon dia, el poble pugui governar
i no siguin quatre sapastres, que s'intenten justificar
No diré que a mi em desagraden, els programes que ja he vist
pero primer diuen grans coses, i sempre has de demanar un bis.
Només animo a tots que votin, que s'ha lluitat molt per això
Que si voteu a qui us escolti, sempre serà més sol·lució.
I peregrins, en un camp erm, sembrant llavors per no morir
sembrant-les juntes, sembrant-les totes, i esperant veure florir.
Horizontes
