Sobre la meva ànima, que vola lluny de vós.
Dir Poeta vol dir exultament, sentir goig en copsar el bé de la blasfèmia. El mal no ha existit mai. Almenys els homes lliures, que són els homes forts, no l'han pogut conèixer. Però existeix la nosa, que és la massa ignorant de la civilitat. Aquesta massa enorme, tota la humanitat esporuguida i tonta, qui viu perquè ha establert com norma social la hipocresia, és ço que el Poeta blasma. Per això la reflexió no té un valor tan alt com l'optimisme i d'aquest l'entusiasme.
Joan Salvat-Papasseit
(Mots-propis i altres proses, Barcelona, Edicions 62, 1977)
Començo amb un fragment d'un escrit d'en Joan Salvat-Papasseit, perque ell, com Àusias March i tants d'altres, em fan sentir a casa quan em sento sol, perdut i fred.
Vull parlar del boicot a Catalunya, per no tornar a tocar més aquest tema. Voldria dirigir aquesta carta als promotors d'aquesta iniciativa.
Al promotors del rencor, només voldria felicitar-vos pel que esteu aconseguint. Moltes coses, val a dir...
Esteu aconseguint que em cansi de llegir i d'escriure en castellà, per l'ús que feu d'aquesta llengüa quasi milenària, podrint-la amb les vostres paraules, carregant-la d'odi i de rencor cap a Catalunya i cap a mi mateix, com a català que sóc.
Esteu aconseguint que no pugui relacionar-me amb alguns dels meus amics d'arreu de l'estat espanyol. Per la barrera que m'heu creat. Perque estàn contra mi sense que jo els hagi fet res.
Esteu aconseguint que Espanya sigui per a mi, i cada cop més, una figura hostil i aterradora, enlloc d'un territori amic on s'hi aglutinen tantes maneres diferents de veure el món. Cada cop veig menys la Espanya plural, i més el vostre odi que em satura els sentits i em col·lapsa la ment.
Esteu tractant malament a Catalunya i als seus habitants, i us queixeu de que aquí molta gent us odia. El que és més trist, es que aviat no podreu tornar enrera. Aviat aquest odi que heu sembrat sense motiu revertirà en vosaltres, i despres en nosaltres altre cop, i en vosaltres, i... no té final.
Esteu aconseguint que una Espanya per la que dieu lluitar estigui cada cop més partida i feta malbé. Perque l'heu sembrat de mentida, de malestar, de divisió, d'odi...
Esteu aconseguint el càos. Ens anomeneu feixistes, terroristes, i la gent que us escolta ja no saben qui és què, qui es el terrorista, qui es el que enganya, qui es l'invasor, qui es el que roba i qui es el que és robat. Canvieu la veritat per la mentida, i l'anomeneu veritat.
Esteu aconseguint que m'hagi d'esforçar cada cop més per estimar les regions d'Espanya des de les que se m'ataca continuament.
Heu aconseguit posicionar al País Valencià en contra nostre, dieu que promoveu la llengüa valenciana, pero sempre parleu en castellà. Dieu que no us importa que tinguem llengüa pròpia, però us queixeu quan la utilitzem, perque deixem d'utilitzar la vostra.
Aquest es el resultat de la vostra estratègia de ment malalta i maquiavèlica. Aquests son els primers fruits de les llavors podrides que heu sembrat, i que acabaràn creant monstres si no ho pareu a temps...
...Per vosaltres hi perdem tots, això és el que em sap greu.
Per això avui em sento més exclòs de la realitat espanyola...
i no puc, sino dir:
Visca Catalunya!
nomientas dijo
Un altre visca de part meva! Ara més que mai!
jo sempre me sentit de les dues bandes, però cada cop més reafirmen en mi el ser i sentir-me catalana davant la gran exclusió que mostren vers nosaltres.
3 Diciembre 2005 | 12:26