Bien, he vuelto. Mi cabeza vuelve a estar en orden... o eso creo (mi capacidad de auto-engaño ha quedado patente a estas alturas). Si más no, parece que he refrenado mi comportamiento semi-paranoico basado en nada. Esto de querer ir despacio y hacer carreras a la ves es ciertamente complicado. Nota mental: a partir de ahora tengo que medir más ...
Porque ni te entiendo a ti, ni me entiendo a mi. Supongo que debe ser por la novedad de la situación; vivir por primera vez una situación así me hace darme cuenta de la poca experiencia que tengo en este campo a mi edad. Hace un mes irrumpiste en mi vida. Es poco dirás. Sí, lo es. Pero por mucho que he intentado que las cosas sucedieran despac...
Llevo todo el día descolocada. De hecho, hace días que me llegan notícias sorprendetes que me tienen bastante alucinada. No se si tanto por las notícias como por la protagonista. Y una de estas notícias ha venido acompañada de un recuerdo. Pero el recuerdo que yo guardaba como algo completamente cierto e intancto, ha resultado estar faltado de...
Por fin! Se acabaron los examenes, estoy prácticamente de vacaciones. Prácticamente porque aun tengo que ir a trabajar, pero esto de tener todas las tardes libres me está gustando, sí ^^ Pido disculpas por mi ausencia, pero lo primero es lo primero. ¿Novedades? No muchas por el momento. Hoy hace una semana del último examen, y parece que hag...
La festa ja havia acabat i estaven tots a la porta del garatge de casa en Xavi. Els pares del noi estaven acabant de posar els últims paquets al maleter del monovolum i la seva germana petita ja era dins esperant-los. Cap d'ells no s'atrevia a dir res, simplement es miraven entre ells i es quedaven capcots.L'Aaron va fer un pas endavant i li ...
- Llàstima que no poguessis convèncer els teus als teus pares de marxar passat l'estiu. - deia la Gemma, mentre amb la punta dels dits recorria l'abdomen del Xavi - Així, ara que tot s'ha arreglat, hauriem pogut disfrutar de més temps junts.- Sí tens raó, però m'alegro que ja estiguis bé, perquè últimament tu tampoc estaves gaire fina...- Encara...
Aquella nit s'ho havien passat molt bé. l'Edesi i la Neus sortien al davant.- Què els passa a aquells dos? - li va preguntar la gemma al Xavi.- Sí noia, van molt més enganxats que de costum. - els ulls del Xavi es van obrir com dues taronges - Tu creus que ells també...?- No! No ho crec... la Neus no...Sempre penses en el mateix! Jejeje.Rere les...
La música envaïa l'espai. La Marta no recordava com es ballava, però va decidir repetir els moviments d'en Miquel.- En vols un altre?! - li va preguntar el noi mostrant-li el got buit.- Sí! d'acord!- Espera't aquí, ara torno!Mentre la Marta esperava que en Miquel tornés, un noi ros d'ulls blaus se li va acostar.- Ei hola!- Hola!- Com estàs?! Qua...
- Hola Miquel, passa, la Marta ja baixa.En Miquel es va quedar enlluernat quan la va veure a l'escala, feia molt de temps que no la veia tan arreglada, estava perfecta. Duia la faldilla curta de color blau marí, un jersei blau de tirants ajustat i unes sandàlies negres. S'havia recollit els cabells de davant la cara, de manera que els seus ulls ...
- No ho sé... Acabo de sortir de l'hospital..- Va dona, per això mateix - deia la Gemma - Necessites que et toqui l'aire...- Però no sé si estic en condicions...- Segons el doctor has de tornar als llocs que et puguin ser familiars, així potser recordes res...- Al veure a la Gemma allà asseguda, va tornar a tenir un "flash - back": era ella, ...
En Miquel seia en un banc del passeig; rumiava com s'ho faria perquè la Marta el tornés a estimar. Aquella tarda sortia de l'hospital i volia anar-la a veure, però tampoc sabia què dir-li.- Ei! Què fas aquí ensopit? - li va preguntar el Xavi.- Penso. Hola. Carai, que contents que veniu, irradieu felicitat...- Ehh, és que... nosaltres... - amb la...
- Ara que la Marta es recupera, has de marxar?- Sí Gemma, ja ho sabíem, res no ho pot evitar.- Oh Xavi, et trobaré tant a faltar...- I jo també, no podré viure sense tu... Recordes el dia que et vaig demanar per sortir?- Sí, qui hauria dit que aguantaríem tant, oi?- I més que aguantarem! Jo no ho penso acabar ara!- Ni jo, però coneixeràs gent no...
- Hola Marta.- Hola Miquel.- Com estàs?- Millor, els metges diuen que potser demà ja podré sortir.- Ah sí? Que bé, així podrem visitar els llocs on solíem anar...Per la ment de la Marta van tornar a passar imatges desconegudes. Era aquell noi, li feia un petó... Però la imatge desapareixia una altra vegada.- Et trobes bé?- ... Sí... No has vingu...
Parémonos a pensar
5 comentarios