- Bé, ja estem a soles, digues.La Gemma va respirar profundament i va mirar cap a l'infinit, la preocupació havia augmentat en la seva expressió.- Veuràs, poc abans que el Xavi marxés, estàvem tots dos sols a casa meva... Estàvem a la meva abitació, asseguts al llit i parlèvem.- Sí, segueix.- Doncs, jo li deia que no volia que marxés, que el tro...
- Què noies? Com va anar? - va preguntar el Miquel.- Bé - va respondre la Gemma que estava afònica.- Què? No t'he sentit...- Va anar molt bé, va ser genial...- Sí, vam parlar amb ells...- I ens van ensenyar els seus balls...Les noies es veien molt emocionades, tot i que la Gemma tenia un toc de preocupació al rostre.- Però, a quina hora vau torn...
Els nois les havien acompanyat a les grades, al lloc que tenien reservat. Les noies van obrir la pancarta i la van penjar. S'ho havien passat d'allò més bé amb els nois, tal i com havia dit la Marta, eren molt simpàtics. Brian no havia parat de fer-les riure amb les seves ganyotes i imitacions. Howie era molt dolç i els donava totes les atencion...
La Marta va mirar a les seves amigues. Estaven a la plaça d'Espanya, ara només havien d'anar pujant fins arribar al Palau Sant Jordi. Eren dos quarts de quatre, hi havia gent per tot arreu, la majoria pujant per fer cua. Elles s'havien arreglat, duien una motxilla amb els peluixos, els poemes i els dibuixos, la pancarta i les samarretes pel conc...
- Ah! Marta no puc més! Demà els veuré, no m'ho puc creure! - va dir la Gemma.- Jo tampoc! És massa! - la Neus també estava molt nerviosa.- Bé, l'hauré de trucar per saber què hem de fer per arribar al "backstage". Agafa el diccionari que el necessitaré.La Marta va respirar profundament, aquell moment era únic. Era 12 de juliol de 1999, els BSB ...
- Hola Dídac - va dir en Miquel quan aquest li va obrir la porta.- Hola!- Que hi ha la Marta?En Dídac va assenyalar el pis de dalt tot arrufant el nas. De la porta de la Marta en sortia un so que li era familiar.- A veure si a tu et deixen entrar a la fortalesa...- Ah, que hi són totes?- Sí, fan una sessió intensiva de BSB... Avui es queden a do...
- Oh Déu meu!- No pot ser!- No m'ho puc creure!Els nois van obrir la port, estaven molt preocupats pels crits que havien sentit.- Què passa??- Ah! És genial!!- És increïble!Les noies no feien més que cridar.- Gemma! - en Toni l'agafava per les espatlles - Gemma, per déu, deixa de plorar i digue'm què et passa!L'única resposta que va obtenir va s...
- Hola mare, ja he tornat!- La Marta es va creuar amb el seu germà al passadís.- Tens una carta sobre el llit, t'ha arribat aquest migdia per un missatger.- De qui és?- No en tinc ni idea.Va entrar a l'habitació, va deixar la bossa al terra i va seure al llit. La carta no duia remitent, simplement hi havia el seu nom escrit amb molta cura amb un...
¡No me lo puedo creer! Sabía que hacía mucho que no escribía, pero no era consciente de que habían pasado tantos meses... incluso cambió el año y no hice balance... mal mal. No es momento ahora de hacer balance ya, voy a resumir los hechos acontecidos desde la última entrada en muchas clases, mucho trabajo, discusiones varias, crisis amorosas y...
Despedida y cierre
4 comentarios