Vida i reflexions d'un arqueòleg glamurós

ADEU COCTELERA!! AQUEST BLOG ES TRANSLLADA A WORDPRESS!

2008-01-06T16:32:03+00:00

Senyors passatgers el capità Arqueòleg Glamuròs els dona la benvinguda al vol i els agraiex la seva fidelitat lectora.

Ja poden cordar-se els cinturons i aguantar la respiració...

Iniciant el compte enrere....

http://glamboy69.wordpress.com

Estimats Reis Mags d’Orient:

2008-01-05T12:52:57+00:00

Aquest any he estat molt bon nen: he treballat més que els esclaus a galeres i actualitzo el meu blog quasi a diari;i sí, ho sé, la tesi doctoral la tinc més oblidada que les joguines del parvulari, però per posar-m'hi a estonetes, quasi que prefereixo deixar-la per més endevant

D'acord! He estat una mica pendò, però si fessiu el fotut favor de portar-me el Príncep Blau que cada any us demano insistentment no em veuria obligat a tirar-me al primer que passa per davant. No cal que sigui tan guapo com el Jonathan Rhys Meyers, tan sols algú que quan em digui "t'estimo" no vulgui dir realment "xupa'm la polla i pira't a casa teva" i, a poder ser, que tinguem alguna afició en comú que es pugui practicar fora d'un llit.

Doncs bé, aquest any bàsicament us vull demanar UN BLOG NOU.

La veritat és que "La Coctelera" se m'ha quedat petita, ja estic fart dels seus problemes técnics, els seus pop-ups, que es penji constantment o que trigui un minut i mig a carregar-se.

Es una decisió que m'ha costat de prendre, perquè ara que havia aconseguit un ritme de visites constant i aparèxer al Google com a primera entrada per la paraula "arqueòleg" per davant del mateix Eudald Carbonell... Però la veritat es que auto-superarme és un repte que m'apassiona!!

Doncs així si tot va bé el proper dia 6 de Gener farè pública la nova direcció del blog, en el que ja hi estic treballant!

COMENÇEM BÉ L'ANY: En un fòrum feixista em posen a parir!

2008-01-09T15:55:54+00:00

Doncs si, sé que sembla increïble i que més d'un m'acusarà de paranoia persecutòria, però m'estic convertint en un veritable referent en la lluita per els drets GLTB i contra la dreta cavernària!

El meu detector d'enllaços m'ha advertit que hi havia un link cap a aquesta bitàcora des d'un forum feixista i homòfob., anomenat Monclovita.com que, com no podia ser d'una atre forma, està vinculat al Partit Popular. Que cosas tiene la vida!!

Es veu que aquesta raça de víbores sense sentit del humor ni lloc on caure morta no els hi ha fet gaire gràcia la meva inocentada i això és el que diuen de mi:

""(...)Lo curioso es que al que más le hizo pupa es el "gai y catalanista" es decir a mariglamboy

¡¡Que tipo!!, todo un personajete, si señor...........hacer del ano el centro y epicetro de lo que se piensa tiene merito.

Mira mamoncete, el "colectivo" tiene un problema y es que como no tiene referente primero imita a lo que tildan de arcaico es decir "la familia" y luego no contento con apropiarse de palabras como esposo, esposa, matrimonio etc, quereis cambiar el significado, es decir cambiar el pilar de las sociedades humanas........... no se, con la creatividad que tiene tu mundo, deberiais de dejar la subvencion por mariconear y crear instituciones y nuevas palabras acordes con ese "nuevo mundo".

Una cosa debes de tener clara, la relación entre un hombre y una mujer, nunca la entenderás y sobretodo es patético ver como os comportais intentando imitarla, lo acojonante es veros pedir que el resto actuemos con naturalidad ante una pantomima de imitaciones.

Un viejo me dijo una vez: De putas, esperate putadas y de maricones solo mariconadas..........""

Si fos la primera vegada que m'insulten o em critiquen oi... un ja està tan curtit que ni s'inmuta....
.
A les vostres mans està deixar que el proper dia 9 de Març aquests grandissims fills de puta siguin els que dirigeixin el govern del nostre Estat! Els deixareu passar amb el silènci còmplice de la vostre abstenció?

"Yo sé que me critican
me consta que me odian
la envidia les corroe
mi vida les agobia"

Alaska y Dinarama

MISSATGE DE CAP D'ANY D'AQUEST BLOG

2008-01-01T13:29:02+00:00

Estimats lectors i lectores:

Em direigeixo atentament a vosaltres en aquesta data tan asseyalada per el seu caràcter marcadament laïc i lúdico-festiu per tal de desitjar-vos, en primer lloc, un bon any nou.

Anhelo que el 2008 sigui una fita en la història, un punt d'inflexió en qual despertin les conciències adormides d'arreu del món, que s'arranquin les benes que ens impedeixen veure més enllà de la gris qüotidianteïtat que ens envolta i que, en nom de la utopia, exigim la inmediata materialització de tots els somnis.

Ciutadans del món: començem el nou any demanant que les úniques banderes que s'enarbolin amb orgull patriòtic siguin les de la Pau i la concordia entre tots els pobles i nacions i el 2008 tindrà, sense cap lloc a dubte, uns pilars ben ferms de solidariat, igualtat i justicia, sobre els quals construirem un nou món, apte per a tothom.

Reivindiquem amb orgull, valentia i coratge la fi de les envejes i les intrigues que compliquen les nostres vides. Cridem ben alt que en aquest nou cicle anual, que tot just demà naixerà, no hi ha lloc per les depressions o els malentesos i que no estem disposats a concedir ni un sol instant a l'aborriment o a l'estrès.

Quan aquesta mitjanit us empasseu a correcuita els dotze raïms, no deixeu que la nostàlgia per un 2007, que ja agonitza, sigui una llosa que us impedeixi volar lliures cap a un futur ple de reptes encara per assolir.

BON ANY A TOTHOM!!

Les meves prediccions tarotistes per al 2008

2007-12-30T17:08:57+00:00

Que ens depara aquest proper cicle anual? Podeu esperar asseguts mirant la vida passar o bé us podeu avançar als esdeveniments amb les meves prediccions fruït del anàlisi, la documentació i les meves dots de tarotista amateur.

· POLÍTICA NACIONAL: D'aquí al Març, obviament els esdeveniments vindran marcats per la convocatòria de les eleccions generals que guanyarà el PSOE, tot i que amb alguna possible sorpresa; els meus auguris apunten a un canvi bastant important dins al govern Zapatero. Al PP es desfermarà una lluïta caïnta entre Esperanza Aguirre i Gallardón per ocupar el lloc de Rajoy, que abocaran al partit a una crisi de proporcions descomunals. En quant a Catalunya, veig molts nervis i tensions fruït d'imprevistes desgràcies. Les meves prediccions apunten cap a un gravissim atemptat d'ETA, després del qual hi haurà un període de calma política a Euskadi.

· POLÍTICA INTERNACIONAL: Segns el Tarot a les primaries del Partit Demócrata (USA), hi haurà un frec a frec entre Hilary i Obama, que es resoldrà d'una forma amistosa... acabaran, potser, formant part del mateix equip? En quant al Partit Repubicà em surt una tirada molt dolenta que apunta cap a un candidat ultracatòlic i integrista... pobre Giuliani! Veig també un any sense gaires atemptats terroristes islàmics i en el que, a més, es podrien resoldre greus conflictes internacionals.

· ECONOMIA: Bonança i creixement especialment de sectors vinculats amb el turisme i el comerç internacional. A la construcció hi veig un canvi de tendència en el que s'haurà d'acomiadar a molta gent peró, tot i aixó, acabarà l'any amb beneficis. En quant a la vivenda viurà un procés d'inestabilitat en els preus, que acabarà amb un lleuger i moderat descens.

· MÚSICA: El nou disc de Madonna serà molt ben acollit per el mercat nordamericà, però a Europa rebrà unes crítiques pèssimes i no vendrà res! En quant a l'escena indie, no veig gaires canvis de tendència, sino més aviat una consolidació dels nous talents.

· CIÈNCIA I TECNOLOGIA: Importants avenços en la lluita contra el SIDA, especialment per els països subdesenvolupats, però encara no ens trobem davant una solució definitiva. No veig cap esdeveniment significatiu amb relació al món d'internet i la informàtica en general. Mals pronòsics per a lluïta contra el canvi climàtic.

PD: La fotografia és meva i a més és el meu primer cut-out! Estic superorgullós! jajaj

ME HE VUELTO HETERO, CATÓLICO Y FASCISTA

2007-12-31T12:43:11+00:00

Esimados lectores de este blog debo comunicaros que en la noche de ayer Nuestra Señora la Virgen del Pilar, patrona de nuestra querida patria España, se apareció ante mi en estas entrañables fiestas navideñas, con el fin de sanar esta terrible enfermedad diabólica, el mariconeo, que me habia desviado del redil obligándome a cometer los más terribles actos contra natura, pecados indescriptibles que habían ofendido a nuestro Señor Jesucristo, condenando a mi existencia al más terrible de los abismos eternos.

Pero es ahora, cuando una vez sanadas mi alma y mi corazón, veo como se abre ante mi un nuevo amanecer de castidad y pureza, un camino de esperanza en el que no hay lugar para lenguas vernáculas infestadas de separatismo terrorista, como el catalán; ni para profesiones de vagabundos y parásitos, como la arqueologia.

Vosotros también estáis a tiempo de encontrar vuestra senda hacia el Paraiso, renunciad a la tentación y al pecado que infesta todo los ámbitos de nuetra terrenal existència desde que los maricones, abortistas, rojos y separatistas mandan en el otrora luminoso e invicto Imperio de Isabel y Fernando.

Así pués esta web pasará a llamarse, a partir de mañana, "Vida y reflexiones de un encofrador facha" en la que básicamente se hablará de temas tan apasionantes como: fútbol, tetas, tuning y milagros de santos españoles.

¡ARRIBA ESPAÑA!
¡VIVA JIMENEZ LOSANTOS¡

¡JESUCRISTO OS AMA!

TOP ALBUMS MUSICALS 2007

2007-12-27T15:11:49+00:00

Doncs si, després dels Tops sobre performances i cinema, arriba finalment el més esperat: Els millors àlbums muscials de 2007!

En anteriors edicions van arrasar Depeche Mode, Madonna i Franz Ferdinand (2005) o Dorian, Band of Horses i Placebo (2006). En aquesta ocasió la llista ve molt plena de pop i indie.

Com a reflexió general tan sol apuntar que el rock ballable comença a empatxar i que pot correr el risc de patir el mateix destí que el grunge en el seu dia, morint d'èxit i arrosegant amb la seva caiguda a tota l'escena indie, festivals i discoteques inclosos.

Nº1 -MIKA "Life in Cartoon Motion"

Si no heu escoltat cap cançó d'aquest disc és que heu passat el 2007 en una illa deserta! Ha estat sens dubte l'estrella que més fort ha brillat aquest any, gràcies a la seva bareja de glam i pop amb la dosis justa per poder sonar tant a les pistes de ball més indies com a les més comercals. I com tothom coneìx de sobres "Grace Kelly", "Love Today" i "Relax", us deixo amb "Big girl (you are beautiful)"

.

Nº2 PATRICK WOLF "The Magic Position"

I aquí la meva aposta personal! Un geni, encara foça desconegut, que barreja el technpop amb el folk i unes lletres atormentades plenes de referències a la obra de Virginia Wolf. En el seu tercer àlbum hi afegeix, a més, uns tocs de glam i optimisme. Doneu-li una oportunitat i no us en penedireu!

Nº3 SIUOUXIE SIOUX "Mantaray"

La que fou la diva absoluta del punk sinistre als 70's i 80's acompanyada de bandes comThe Creatures i The Banshees ens presenta un brutal primer àlbum en solitari ple de les més fosques melodies technopop, i alguns tocs que ens recorden al seu passat punk.

.
Nº4 THE GOSSIP "Standing in the way of control"

Que dir de la banda de Beth Ditto que no s'hagi dit ja en aquest blog, després de fer un recull de les seves frases més polèmiques o nombrar-la Ministra d'Educació al meu Govern imaginari? Doncs res, que esolteu el seu disc que està molt bé!

Nº5 - LA CASA AZUL "La revolución sexual"

La gran revelació technopop espanyola del any. A falta de nou material de Fangoria la crítica s'ha llençat adorar a aquesta banda, del compositor del mític "Amo a Laura" i que ha fet un disc molt gai, variat icomplert, ple de vocoders i lletres fantàstiques que divinitzen la qüotidieneïtat.

Nº6 ARTIC MONKEYS - Favourite worst nightmare

Oi que fa ràbia que un grup de nanos de 20 anys siguin la banda més influent del moment, que arrassin al FIB i que a més treguin discs tan bons com aquest?

.

Nº7 MANU CHAO- La Radiolina

Una única concessió al meu passat hippie-punk i sense que serveixi com a precedent. Però, que dimonis, és un disc boníssim!

Nº8 ARCADE FIRE - Neon Bible

La banda coral d'indie pop canadenc superen amb nota el repte del segón àlbum, després d'esdevindre la gran revelació de l'any passat i de fer duos amb el mateix Bowie, que els adora. La prova: No Cars Go.

Nº9 DOLORES O'RIORDAN - Are you listening?

Una més de les dives dels 90's que s'aventura a començar una carrera en solitari i aquest cop, a diferència de Gwen Stefani o Andrea Corr, podem dir que supera de llarg als darrers treballs de la seva banda Crawnberries.

.

Nº10 - MENCIÓ D'HONOR

Mereixerien estar en aquest top també els nous treballs de Björk, Kylie Minogue, Marilyn Manson, Band of Horses, Kaiser Chiefs i Radiohead, així com els directes de REM i Fangoria.

Diàlegs imaginaris en un sopar de Nadal

2007-12-24T22:44:48+00:00

- Oii cada any estas més alt eh! I així dius, nen, que encara no tens novia??

- ehh mmm nnooo...jeje (Peró com no s'en pot adonar que porto un "xupetón" enorme al coll? Està cega? Està dissimulant?.)

- Però ja tens 26 anys no? Jo a la teva edat ja estava casada!! Encara s'et passarà l'arrós!

- Bueno...clar, eren uns altres temps Tia Pepa, ara les coses van... més lentes... (Si tu sabesis la de polles que m'he menjat des de l'úlim cop que ens vam veure!!)

- Ja... peró el teu cosí, que té 5 anys menys que tú, fa temps que festeja amb una xicota i fins i tot han marxat junts de vacaces...

- Ehhh, bé... es que jo estic molt centrat a la feina i a la meva carrera investigadora: t'he comentat que he publicat un article científic?

- Ah si! Tu et dedicaves a, espera... com es deia... astrologia? no...espeleologia? no, espera.. com era?

- A-R-Q-U-E-O-L-O-G-I-A! (Si li he dit mil cops! Com pot ser que s'enrecordi de la parula "odontologia" i no d'això!!)

- Ah si!! Aquella cosa rara! I encara no t'en has cansat? Pensava que aquesta falera et duraria dos dies i després et dedicaries a quelcom més serios, com el teu cosí que és odontòleg.

- Doncs has de saber que vaig trobar feina al cap de dos mesos de llicenciar-me i fins al dia d'avui mai me n'ha faltat, estic fixe i disfruto traballant, que no tothom ho pot dir! (Toooomaaaaa!!)

- Ah.. ja... Doncs deus tindre calerons, no? Doncs res, ara el que has de fer ara es centrar-te a buscar una noieta de bona familia, cristiana i amb un ofici millor que el teu... tú ja m'entens! I prometre-us oficialment, com Deu mana.

- Oi tant Tia Pepa, no ho dubtis pas! No faré alte cosa (Ahajajajajajajajjajaajaj!!)

Ara ve Nadal
matarem el gall
i a la Tia Pepa
n'hi donarem un tall!

FOTOPOESIES (III): Buscant un ideal

2007-12-24T12:21:49+00:00

Buscant una clau
cercant una pregunta
per una resposta
que mai s'hauria d'haver formulat.

SILENCI!

No heu sentit,

per ventura

la remor inquietant

d'un futur que s'apropa?

Buscant un ideal

una bombolla d'oxigen

en mig d'un oceà de vulgaritat

on mai hauriem d'haver naufragat.

SILENCI!

No heu escoltat

a la llunyania

el murmuri d'un crit ofegat

que insinuava

una eterna soledat?

(No tenim una altre opció

nosaltres som la veritat)

.
.
Tant la fotografia com el texts son meus i pertanyen a un Cicle de Fotopoesies.

VALORACIÓ DE LA LEGISLATURA 2004-2008

2007-12-27T11:24:40+00:00

Que diran els historiadors del futur d'aquest període polític que ahir va concloure? Es recordarà a Zapatero com un president pusil·lànime i mediocre o com un arriscat vantguardista que va lluitar a capa i espasa contra la dreta més ferotge d'Europa?
Suposo que encara ens falta moooolt temps per poder analitzar amb uns mínims d'objecivitat crítica les polítiques realitzades en aquests 4 anys i en periode preelectoral segurament no és el millor moment per tindre el cap fred.

Ja us anuncio que aquest blog NO és neutral i que d'aquí al 9 de Març demanaré per activa i per passiva el vot per als partits d'esquerres,i més concretament per ICV-IU, bàsicament per impedir que la sacrosnta aliança del mal PP-CIU-Abstenció (que per mi son exactament el mateix) no ens porti a viure vuit anys més de tenebres polítiques.

Elements positius

+ Aprovació del matrimoni i adopció homosexual, la llei d'identitat de gènere i aprovació del canvi de sexe gratuït.

+ Retirada de les tropes d'Iraq, política exterior d'apropament al món islàmic amb "l'Aliança de civilitzacions" i a l'Amèrica Llatina; distanciament dels EUA de Bush. ~~Es destinà per 1r cop a la nostra història el 0'7% del pressupost a polítiques de cooperació amb ONG.~~

+ Llei d'Igualtat i contra la Violència de Gènere.

+ Retirada de les lleis que pretenien fer una educació elitista (LOE i LOU), introducció d'una assinatura per ensenyar valors cívics i tolerància (Educació per la Ciutadania).

+ Devolució dels papers de Salamanca; Llei del Cine per impulsar el cinema espanyol davant l'imperialisme de Hollywood.

+ Retirada del PHN, moratòries urbanístiques a la costa, impuls de polítiques medioambientals contra el canvi climàtic.

+ Foment dels contractes indefinits, pactes laborals entre sindicats i patronal. Regulació massiva d'inmigrants

+ Ajudes al naixement de nadons, a l'emancipació jove. Llei de serveis socials.

Coses que ni fu ni fa

= Aprovació del Estatut de Catalunya, tot i que descafeïnat i desnaturaitzat.

= Llei de Memòria històrica, amb molt bones intencions inicials pero que no s'ha atrevit a anular els judicis franquistes.

= La política antiterrorista, que va començar amb l'esperança del pocés de Pau, però ha acabat amb la mateixa política represiva del PP.

Elements negatius

- La política de Foment amb l'Ave i Renfe a Catalunya

- La política de vivenda que no ha mogut un dit davant els preus abusius i l'especulació del sòl.

- El manteniment de les tropes a Afganistan.

-Que no s'hagin canviat les obsoletes lleis de l'avort i de l'eutanàsia, tot i que al programa del PSOE del 2004 ho proposava.

- Que tot i les vomitives manifestacions feixistes de l'Esglesia Catolica, es segeixi mantenent l'antidemocràtic Concordat amb el Vaticà.

-Que s'aprovi el cànon digital i els pivilegis de 4 autors sobre l'intrés general dels consumidors.

Robert Mapplethorpe: Despullant la vanitat

2007-12-21T20:00:41+00:00

Avui dedico aquest post a un dels meus fotògrafs favorits, Robert Mapplethorpe, un veritable provocador que amb la seva Polaroid va aconseguir rodejar-se sempre de la polèmica, creant un veritable univers artístic replet de sexe, imagineria sadomaoquista i bellesa extrema, al mateix temps que esdevenia una icona gai quan els EUA vivien una brutal onada d'homofòbia amb al revolució conservadora de Regan als 80's i els inicis el SIDA, enfermetat de la que ell morí l'any 1989.

Aquesta semana s'estrena a Madrid una mostra de les seves obres titolada com el clàssic aforsme llatí Vanitas vanitatum omnia vanitas (vanitat de vanitats, tot és vanitat). Per qui no pugui anar fins a la capital del Regne aquí un tast de la mostra

Les passions circulars

2007-12-20T23:29:30+00:00

En Raül acudeix cada tarda religiosament al gimnàs. Qui ho havia de dir! Ell que es el típic bibliotecari intel·lectual i escanyolit, capaç de citar Wilde, Woolf o Machado de memòria. La veritat és que no se li ha perdut gran cosa entre les peses i les màquines, però es que de fa uns dies no pot treure's del cap aquell tors perfecte, musculat i gràcil com una escultura de Praxítel·les que ha descobert al vestuari. Tímid per naturalesa, mai s'atreverà ni tan sols a averiguar que el nom d'aquell atleta és Noel. Ell ja és feliç tan sols observant-lo en silenci.

En Noel no s'adona que s'està obsessionant excessivament amb el seu cos; no és normal la disciplina espartana i les dures dietes a les que s'està sotmetent per aconseguir un augment de massa muscular. Però no se li ocurreix cap altre estrtégia per seduïr a la amiga de la seva cosina, la Irene, la única noia del barri que encara se li resisteix. Ell ja sap que seria més fàcil oblidar-la, segir follant, com si res, amb les pijes tontes que cada fi de setmana se li tiren a sobre, desesperades com hienes famolenques sobre un xai, a la disco més guai de Barcelona... però a éll li agraden les causes perdudes i és tossut com una mula.

La Irene no troba mai el moment per explicar al Noel que a ella no li van els tios, que tots els seus esforços son en va, i que siusplau no li regali ja més flors!. Però encara no es troba prou preparada per dir en veu alta el que el seu cor ja fa temps té ben clar: que es troba bojament enamorada de la seva nova companya d'oficina, una encisadora franceseta anomenada Charlenne. Fins i tot els seus somnis parlen ja amb el dolç accent parisenc. Però Irene es ben consient que, abants de donar cap pas li calen unes bones dosis de valentia i autoestima, que no sap on trobar.

La Charlenne està meravellada amb els progressos que esta fent amb el català. Amb tan sols mig any d'estada a Bercelona ja s'atreveix a llegir revistes i diaris de cap a peus i es veu prou preparada per atacar a Mercè Rodoereda o Salvador Espriu. Clar, que alguna cosa hi deu tenir a veure aquell jove bibliotecari, en Raül, que tant l'ha ajudat darrerament i del que ella s'ha penjat com si fos una adolescent en cel. Encara no es pot creure que algú tan sensible, culte i intel·ligent no tingui novia! De la setmana vinent no passa sense demanar-li una cita.

Aquest relat està dedicat a tots els gais i lesbianes que s'han enamorat perdudament d'heteros i a totes les mariliendres que han vist resignades com tots els seus ex sortien del armari al poc temps de tallar amb elles!

CALENDARIS ERÒTICS PEL 2008

2007-12-22T11:38:31+00:00

Cowboys de Brodway

Policia local de Lima (Perú)

.

Club de Natación FERCA de Valencia

Bombers de Sevilla

Jo aquest 2008.... MELOCOMOTÓ!!

TOP: Els millors films de 2007

2007-12-20T11:13:23+00:00

Si el Top del 2006 ens va deixar un grapat de drames lacrimògens, com Salvador, o boniques històries dramàtiques, com The Fountain, El Perfume o Volver, aquest curs el cinema ha estat marcat per angoixants ambients foscos, decadents i terrorífics que, amb alguna excepció, ens han fet cridar desprevingudament més d'un cop.

Nº1 INLAND EMPIRE (David Lynch)

INDISCUTIBLE!! És la pel·lícula del any! Es tracta de la obra més original, transgressora, surrealista, arriscada, fosca,polèmica i delirant del genial director de "Mullholand Drive", "Carretera Perdida" o "Twin Peaks". Rodada sense guiò, amb una trama argumental retorçada i una metodologia cinematogràfca sense precedents, ha creat una línea divisòria al mon dels cinèfils: la minoria selecta que la hem vist i apreciat i la resta de la vulgar humanitat.
LLEGIU AQUÍ el post i el debat intens sobre aquesta obra d'art!

.
Nº2 [REC] (Jaume Balagueró)

El terror és sens dubte un dels gèneres més complexes del cinema.És molt difícil fer una bona pelisense caure en les cutrades de la serie B i realment espantar de debó als espectadors.I[REC] ho aconsegueix amb escreix! Com ja vaig diren un post monogràfic, el més esferïdor és el seu realisme radical que ens fa verosímil una ficció tan fantàstica.

Nº3 LA VIDA DE LOS OTROS (Florian Henckel-Donnersmarck)

Els dubtes interns que pateix un espia de l'antiga RDA, encarregat d'averiguar fins al menor detall de les privacitats d'un artista acusat de desafecte al règim, ens porta a una interessant reflexió sobre la mai resolta contadicció entre llibertat i igualtat dins de les ideologies de l'esquerra. Oscaritzada com a millor pel·lícula estrangera!

Nº4 APARECIDOS (Paco Cabezas)

La opera primma d'aquest jovencell director és una altre butal aportació al terror de qualitat pur i dur, tot i que en aquest cas l'argument s'ens barreja amb un drama històric sobre les desapariccions de la dictadura argentina. Encara no s'h estrenat al cinema, però jo vaig tenir l'orgull d'assistir a la premiere i conèixer presonlment a aquest prometedor artista. Llegiu aquí.el post sobre la peli!

.
Nº5 GARÇON STUPIDE (Lionel Baier)

Lluny del romanticisme bucòlic de Brockeback Mountain o de la meva idolatrada Tormenta de Verano, aquesta peli tracta la homosexualitat des de la fosca prespetiva d'un gèlid i viciós txapero que un dia descobreix sobtadament que té sentiments i no li fa ni puta gràcia. Un bon film per reflexionar sobre l'eterna lluita entre el sexe efímer i l'amor impossible i que ens recorda lleugerament a "Misterious Skin" o "Mi own private Idaho", també protagonitzades per prostituts gais.

Nº6 TU VIDA EN 65 SEGUNDOS (Maria Ripoll)

Una història encisadora que es desencadena a partir d'un seguit de maletesos quan tres amics acudèixen al funeral del que creien que era el seu company de la infantesa i un d'ells s'enamora de la germana del desconegut difunt. Amb escènes impagables que combinen el drama, l'humor i les constants paranoies dels tres actors sobre el sentit de la vida i la mort.

Nº7 LAST DAYS (Gust van Sant)

Basada en els darrers dies abants el suïcidi de Kurt Cobain, es tracta d'una peli asolutament avantguardista, on les escenes es van repetint des de diferents àngles, no hi ha cap diàleg i tan sols veiem el protagonista submergirse lentament en la depresiò agònica que el portarà a la seva tràgica mort anunciada, durant una hora i mitja.

Nº8 EL ORFANATO (Juan Antonio Bayona)

Es una pel·lícula correcte, amb una interpretció bastant lograda de Belén Rueda i Montserrat Carulla, cops d'efecte impactants i un argument aconseguit, tot i que no extraordinariament original (Los Otros i El Sexto Sentido tenen trames força semblants) que versa sobre la desaparicció d'un nen dins un orfanat on havien passat crims horribles anys enrere. Així doncs no puc entendre com aquesta cinta ha estat la escollida per representar a España als Oscars i no [REC], la veritat...

Nº 9 PARIS JE T'AIME (VV.AA.)

Un film coral, format per diferents curtmetratges de prestigiosos directors d'arreu del món (Isabel Coixet, Gust van Sant o West Craven, entre altres), ambientats cada un d'ells a un racò de la capital francesa que tracten el recurrent tema de l'amor des de diferents i originals prespectives. Una peli ben maca i encisadora per tancar aquest top tan ple de por i foscor!

Nº 10 MENCIÓ D'HONOR: Queden fora del top tot i que mereixerien ser-hi "Stardust", "La habitación de Fermat" i "Redacted"

El secret de Sammuel

2007-12-19T09:26:28+00:00

Sammuel no pot deixar de mirar a traves de la finestra mentre la seva mare el pentina amb una marcada clenxa al mig del seu cap.

Avui porta posada la millor roba dels diumenges, aquella reservada al fons del seu armari tan sols pera les ocasions més especials; no passa cada dia que a un el seleccionin per anar al cap davant d'una multitudinaria manifestació aguantant una pancarta on hi posa amb lletres ben grans: "LA FAMILIA SI IMPORTA".

I es clar que a ell li importa la seva familia! Com no s'ha d'estimar a les seves quatre germanes, les úniques que juguen amb ell i li deixen, sempre d'amagat, provar-se els seus vestits de fada o aquelles pomposes disfreses de princesa?

La seva mare li ha exlicat que aquella marxa és per impedir que uns essers mol dolents sorgits dels infernals averns, anomenats gais i lesbianes, vinguin a raptar-lo i se l'emportin per sempre més a un lloc molt fosc on s'el menjaran viu.

Però Sammuel no pensa en res d'això mentre guaita a través dels vidres del finestral.

Tan sols observa impassible a un grup de nois i noies de la seva edat que juguen al carrer; els va conèixer efímerament durant la seva fugaç estança en un esplai, del que la seva mare el va esborrar inmediment, ja que segons ella era un antre de perdició, droga i vicis d'alló més depravats.

Sammuel no sap perquè, però el seu cor batega cada cop més ràpid quan els seus ulls s'aturen sobre la melena rossa d'aquell noi alt i prim que sembla passar-s'ho tan bé xerrant a la plaça.

Es quedaria hores contemplant-lo bocabadat, llàstima que la seva mare hagi tirat ja la cortina... fan tard a la manifestació.

RON PAUL: Un anarquista es presenta com a candidat per l'ultradreta dels EUA.

2007-12-19T10:19:01+00:00

Una de les particularitats més sorprenents del sistèma electoral nordamericà és que els candidats a la presidència que finalment presenta cada partit son escollits de forma assamblearia barri a barri: son els anomenats "caucus".

Mentre els demòcrates (centre-esquerra) viuen una apassionant lluita entre Hilary i Obama, els republicans (ultradreta), conscients de la seva més que probable derrota no guanyen per espants: ara resulta que un dels candidats amb més possibilitats s'els ha declarat anarquista!!

Es tacta de Ron Paul, un advocat de Texas que basa el seu programa electroral en la llibertat més radical:

-Abolició de tot tipus d'impostos i de la regulació mercantil (incluïda la reserva federal iel tipus d'interés!!!).

- L'exèrcit dels EUA tan sols defensarà el país, no participarà en cap guerra externa.

- El govern no s'inmiscuirà en assumptes personals i morals que afectin a la consciència individual.

- Privatització total de la sanitat i l'educació. Eliminació de tota ajuda social.

- Medi ambient: la gent ha de ser lliure per decidir si vol conservar o contaminar el seu medi local.

Vaja, amb poques paraules, a aquest home no li agrada gaire treballar: si ariba a la Casa Blanca no haurà de fer ni decidir RES, ja que totes les competències públiques estaran en mans d'empreses privades. Crearà una societat on el diner serà la única norma, el paradís per els milionaris i l'infern per als pobres.

Jo ja vaig advertir fa temps que l'anarquisme era una perillosa ideologia d'extrema dreta i sabia que, tard o d'hora, els fets em donarien la raò!

PD: Per entendre millor l'estupidesa política els nordamericans no us perdeu aqust video, cortesia d'Aita!

Diàlegs imaginaris dins un laberint

2007-12-13T15:38:42+00:00

O.- Mira allí! La sortida! Siii! Ho hem aconeguit!!

P.- Diga'm que no et referèixes a aquella miserable espurna microscòpica que es pot etzibar al horitzò...

O.- Oi tant! Ja som lliures!! Perfí!

P.- Ehhh bé! Hauries de saber perfectament que de llumetes com aquesta n'hem vist centenars durant els anys que portem aquí perduts i que sempre han acabat sent mers miratges, burdes il·lusions produïdes per la desesperació de les nostres ments... i això quan no eren simples paranys, clar.

O.- Saps que et passa a tú P.? Que t'has acostumat taaaant a la foscor d'aquests passadissos que fins i tot t'hi sents comode i ara et fa por sortir-ne: tems que la vida exterior et defraudi, que no sigui com l'has somiat tantes vegades.

P.- Ohh si! Ja ha parlat el Catedràtic en Laberintologia! El que ens ha portat constantment a estavellar-nos contra els murs de les sortides falses, una vegada i una altre!

O.-I UNA PUTA MERDA! Si fos per la teva prudent covardia encara estariem asseguts al primer esgraò, esperant que un àngel sortit de ves-a-saber-ón aparegués amb un mapa!

P.- AHH SI??? I que proposa el senyoret? Per si no ho havies vist la teva puta llumeta es trova al final del corredor més llarg, perillós i fosc de tot el Laberint sencer!!! Acabarem al fons d'un esvoranc. Que no ho veus?

O.- No clar, molt més fàcil anar seguint aquest camí tan recte i planer que des de fa mesos ens porta de nou al lloc d'inici, donant voltes absurdament. Mira tinc una idea...

P.- Ja tremolo...

O.- Perqué no ens fem els dissimulats? Anem poc a poc, com aquell qui no vol la cosa, entrant en el cami fosc. Que es complica de forma inexorble? Que la sortida era tan sols una cuca de llum extraviada? Doncs torem enrere; sempre hi som a temps!. Que jo tenia raò? Doncs, res, fem com que caiem i PAM! Ens fuguem!

P.- mmmmm.... està bé! Sé que me n'arrepentiré tant!! Però com que no callaras i estem condemnats a fer aquest viatge junts...

O.- T'estimo, idiota!
.
.
Nota del autor:O i P, son "optimisme" i "pesimisme". El que acabeu de llegir no és un diàleg sinó un monòleg interior sobre els dubtes de la vida!

Qui ha enganyat a Kylie Minogue?

2007-12-14T08:19:16+00:00

Mira que t'ho tinc dit eh Kylie!! I tú ni puto cas!!

Amb lo bé que t'havia quedat el teu nou àlbum X, vas i em treus de single de presentació "Two Hearths". Perqué?? Que t'hem fet els teus fans?

Tu no ets indie estimada i ho saps. Per molt que t'esforcis a imitar descaradament a Goldfrapp o Garbage, mai et deixaran actuar al FIB, al Sonar ni tan sols al Summecase i les teves cançons no es punxaran ni per error a Razzmatazz o Apolo.

Ets una diva gai!! CENTRA'T! Hauries quedat com una Reina treient de primer senzill "Like a drug" o "In to my arms", entrant directe al nº1 d'UK ! No s'hauria ballat una altre cosa a totes les discoteques d'ambient d'aquí al febrer!

Que no t'enrecordes de la pinya que et vas fotre a finals dels 90's amb "Impossible Princess", quan et va donar per anar d'alternativa, a veure si algún fan del grunge despistat s'el comprava?

I a sobre al video surts vestida i pentinada exactament igual que Madonna al famosíssim clip de Vogue. Clar, com no l'ha vist ningú oi? Es la millor estatègia del mon perque et deixin de comparar amb la deesa del Pop. Ideal!

Però a tú qui t'assessora, filla? Marta Sanchez?

PD: La Terremoto de Alcorcón ja ha fet una versió de Two Heaths!! ESCOLTEU-LA AQUÍ!

SURREALIMSE POP

2007-12-11T20:15:39+00:00

Es tracta d'una nova corrent artística que sorgeix de la lowbrow culture dels 70's, recollint les infuències de Warhol, els principis estilistics de Duchamp o Dalí i sumant-hi influències del còmic de Tex Avey.

Un coctel explosiu que està arrassant a les galeries d'art. I per qué no sigueu els darrers a conèixer aquesta corrent, aquí una mostra:

VICTOR CASTILLO - Súplica a mia madre

.
.

SERGIO MORA - La pantera rosa
.

LORY EARLEY - Canvas Ginglee

MARK RYDEN- Roslyn tea party

HEATHER WATTS - Who says you can't eat democrcy?

GARY BASSEMAN - Alert! Family & friends

El conte de Malicia i Bombón

2007-12-09T22:57:37+00:00

No hi havia jornada en la que les germanes Malicia i Bonbón no despertessin els esguards i els xiuxiuejos de tot aquell qui contemplava esmaperdut la seva provocadora bellesa.

Però ben cert és que gairebè cap dels jovencells minyons que sospiraven al seu pas s'havia atrevit a creuar els seus ulls amb les gèlides mirades d'aquelles misterioses donzelles, i el que és del tot segur és que mai ningú havia aconseguit contemplar els seus somriures, ben amagats darrere uns senzills vanos amb els que ocultaven les seves libidinoses faccions a la resta del món.

Aquella hermètica frivolitat va crear al barri un seguit de malitencionats murmúris que a pop a poc es convertiren en una fosca llegenda urbana: ¿eren dues pernicioses bruixes que susurraven els seus malefics darrere els vanos?
Així ho van acabar creient els habitants joves, grans i no tan grans; qualsevol fortuïta adversitat succeïda era de ben seguit inerpretada com una funesta hecatombe sorgida, com no, de la perversa ment de Malicia i Bombón.
.
Fins que un bon dia, arran d'un petit incendi, els veïns armats amb grans dosis de roïna eveja acumlada durant llargues primaveres decidiren assaltar la casa de les pubilles per arrebatar aquells vanos i sotmetre-les a un interrogatori.
.
Poc podien imaginar que amb la seva inconscient acció trencarien un encanteri que una entremaliada fada havia llençat, anys enrere, sobre el ventre prenyat de la seva mare. En quan el seu secret somris va entrar en contacte amb un raig de llum les dues germanes es transformaren de sobte en una vulgar pintura mural, per sorpresa i espant d'aquella població, que romangué abandonada durant els següents 500 anys.
.
Fins que un bon dia, un grup d'arqueòlegs que excavaven les ruïnes medievals d'aquella oblidada vila es preguntarien qui seria l'autor d'aquella extranya pintada que havien trobat sobre un mur del s. XV, realitzant tot d'absurdes i desencertades hipòtesis; doncs ben poc es podien imaginar que darrere aquella obra d'art s'hi amagaven les dues noies més belles que mai havia conegut la Terra.