2005: VALORACIÓ MUSICAL (II)- EL MILLOR

Segurament les millors obres musicals d'aquest any m'hagin passt desapercebudes, però dins del que he tingut temps d'ecoltar, aquests son els discs que més m'han agradat,tot i que segurament no son ni els millors ni els més underground:

1.- DEPECHE MODE "Playing the Angel"

Una oda technopop sinistre, que és sens dubte el millor de la banda des del mític "Violator". Una veritable obra mestre que dignifica la seva llarga carrera a base dels obscurs ritmes electónics com "Precious" o "Join the revelator"

2.- MADONNA "Confessions on a dancefloor"

El disc més gai de la diva, fet a base del pop més ballable i cançons rodones, que, tot i no superar a "Ray of light", ens torna a la deesa en plena forma. Impossible no llençar-se a ballar els enganxadissos ritmes de "Hung up", "Sorry" o "How High".

3.- FRANZ FERDINAND "You could have it so much better with..."

La confirmació d'aquesta excelent banda com a liders indiscutibles del rock independent anglés ha vingut d'un disc que, potser no supera al seu debut, però ens deixa veritables hits punk pop/new wave com "This fire" o "Do you wanna", amb pinta d'esdevenir històrics.

4.- GARBAGE "Bleed like me"

La banda de Shirley Manson ha fet un dels discs més rodons de la seva carrera i sens dubte el més contundent. Una veritable injusticia que hagi passat desparcebut al públic. He tingut la oportunitat de veurels en directe a Razzmatazz i vaig flipar de la seva qualitat sobre l'escenari.

5.- DELUXE "Los jóvenes mueren antes de tiempo"

Quina injusticia que aquest grup sigui tan sols conegut per la cançó "Que no!", aquest àlbum és genial i els situa indiscutiblement al front de l'ecena independent al estat. Imprescindible la cançó "Tanto rollo con el infierno", una crítica als heavies.

6.- LE TIGRE "This Island"

Una nova entrega del originalisssim technopunk feminista de part de les excomponents de Bikini kill.
No us perdeu l'esbojarrada versió del "I'm so excited".

7.- KELLY OSBOURNE "Sleeping in the noting"

Una veritable revelació, cançons tecnhopop amb tocs sinistres i punk a lo Joy Division. Segur que no heu pogut parar de cantar la tornada del single "One Word".

8.- REM "Arround the Sun"

Doncs a mi m'ha agradat! Que passa? Ja sé que la crítica el posa verd, però per mi es un disc rodó que reprén el só més classic de la banda. A més, el Michael Stipe és tan entranyable...

9.- AMARAL "Pajaros en la cabeza"

La meva debilitat comercial és aquesta excel·lent banda pop-rock aragonesa que ens entrega un cop més cançons rodones amb una veu demolidora farcides de lletres nostàlgiques i tristes, en plan blues total.

10.- THE CORAL "The invisible Invasion"

Una banda anglesa de por rock indy que he descobert aquest any m'ha sorprés gratament amb aquest treball molt recomenable per a qui li agradin bandes com White Stripes o The Strokes.

11.- SERAFIN "No push colide"

Jo pensaba que serien una bomba i com no, els mitjans de comunicació musicals han ignorat de nou a aquest grup de grunge que acaba de començar amb un disc relament contundent i melódic.

servido por glamboy69 5 comentarios compártelo favorito