Els Arxius de Salamanca: Un triomf de l'Antifeixisme
No ha estat una concessió caritativa d'un govern, ni un xantatge català: l'esperat retorn dels Arxius catalans a Salamanca suposa una veritable victòria de totes aquelles persones que fa setanta anys varen donar la seva joventut per una causa i mai ningú els hi ha agraït.
Durant dècades la nostra geografia va estar plena de "Monumentos a los Caidos", ostentoses mostres de noucentisme anacrònic que ens recordaven, no fos cas que algú ho oblidés, qui havia estat el guanyador a la fratricida batalla.
Però qui evoca als milers de milicians i brigadistes internacionals que es deixaren la seva vida i anhels lluitant per impedir que el somni revolucionari de la república acabés aixafat per la bota del odi i la ignorància?
No oblidem que aquests papers no deixen de ser milers documents particulars que contenen una infinitat de records, vivències i potser crits de ràbia de persones absolutament anònimes i que mereixen recuperar la dignitat que perderen en defensa de la nostra llibertat.
Els qui volen impedir aquest acte de justícia no deixen de ser els mateixos hereus ideològics dels que varen disparar la seva rancúnia contra García Lorca, Lluís Companys o tants d'altres. Els que volen que l'oblit segueixi amagant una veritat que, tot i ser dolorosa, mereix ser recuperada.
PD: He parlat massa! Un jutjat acaba de paralitzar el retorn dels arxius a Catalunya fins Dimarts com a mínim. Si és que no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat!

miquel dijo
Salut, Roger. És increíble el llistat de lectors del teu contador... Felicitats, noi. Sembla que a la capital de l´Estat tots els ulls estàn centrats sobre el que hores d´ara és l´únic tema existent; veure què es cou a casa nostra. A tú que et sembla, això és bó o és dolent? Perque jo no ho tinc gens clar...
20 Enero 2006 | 05:41 PM