Els màrtirs del ROCK!
Abants de caure en el oblit, passar de moda o convertir-se en una mòmia decrèpita amb deliris de diva decadent que es limita a repapiejar infinitament les mateixes tonades, molts rockers han optat per l'etern lema del punk "More jove i deixa un cadaver bonic". Les excuses sempre canvien: droga? sida? misteriosos suicidis? No amics, és el diable que té pressa per cobrar les ànimes d'aquells que l'han venuda a canvi de l'inmaculada fama de màrtir del rock.
KURT COBAIN (Nirvana)
La barreja mortal que va suposar la fama absolutament descontrolada i la heroïna a un jove amb seriosos problemes d'autoodi, angoixa, ansietat i crisis de personalitat, van precipitar a la més gran promesa del rock dels 90's al suïcidi el 8 d'abril de 1994 mitjançant un tret al cap al garatge decasa seva. Va deixar una nota a la seva familia que acabava amb la famosa frase "It's better to burn out than fade away" ( es millor cremar-se que desdibuixar-se).
.
FREDDY MERCURY (Queen)
Ningú podia intuïr que tot l'hedonisme i la disbauxa dels 80's acabria trencant-se de sobte amb l'aparicció de la pitjor enfermetat del s. XX, el SIDA. El líder de Queen es va convertir el 6 de Novembre de 1991 en una de les primeres persones famoses en caure'n víctima, demostrant que tots n'erem vulnerables. Faltaven encara 4 anys per que els medicaments antirretrovirals aconseguissin disminuïr un 90% de la mortalitat entre seropositius.
.
IAN CURTIS (Joy Division)
Aquest senyor,compositor d'algunes de les millors cançons del punk new wave,un bon dia estava a casa seva veient una pel·lícula titolada "Strozeck", que tracta sobre un suicidi, i va decidir imirar-la penjant-se a la cuina tot escoltant "The idiot" de Iggy Pop, a l'edat de 23 anys. Se suposa que la seva epilèpsia i el seu recent divorci vàren ser-ne les causes.
.
JANIS JOPLIN
La que fou primera estrella femenina del rock i un ídol per als hipies de mig mon, aparegé morta per una sobredosis d'heroïna amb una puresa 20 cops superiror al normal, després que marxés de festa per celebrar la grabació del seu disc "Pearl" que, obviament, fou un èxit total.
.
A tot ells i a molts més que romanen el l'olimp dels impoluts cadavers exquisits del rock , David Bowie els hi va dedicar aquesta cançó, possiblement una de les millors d ela història: "Rock & Roll Suicide"


mcMahon dijo
Hola Arqueoleg Glamuros:
Quina bona fusio aquesta del rock y la mort la veritat es que son dos temas que m´agradan molt. Hay vaig llegir el teu article... Sento no aver pogut escriuret avans. La mausica aquesta que as pusat tan queem com bowie com nirvana... m´agradan molt, tots son grans legendas del rock.
Salutacions desde el palau del pensaments.
9 Mayo 2007 | 12:09 PM