FANGORIA.... EN DIRECTE

Absolutament extasiat i orgàsmic arribo a casa després del CONCERT en majúscules de la banda degana del Pop al nostre estat: Fangoria,tocant des de Cornellà.

Després d'estar sis anys sense veurel's en directe, cal dir que la banda d'Alaska i Nacho han sabut reinventar-se totalment adaptant el só de tot el seu repertori al punk-bakalao que domina al seu darrer disc i aportant nous col·laboradors sobre l'escenari: dos guitarristes, els únics heteros del show, i les estrelles:els travestis Andy i Topacio que feien unes coreografies boníssimes!

El públic, unes 25.000 persones que omplien la plaça, estava format al 90% per gais i mariliendres; la resta era una extranya amalgama d'inclassificables curiosos, parelles d'avançada edat, families d'ecuatorians al complert i nens petits que deuen haver flipat bastant, els pobres.

La primera part, dominada per una escenografia i vestuari blanc ha arrencat amb "Fantasmas" amb Alaska a la guitarra i ha proseguit amb l'himne anti-armaris "Si lo sabe Dios que se entere el mundo". Els millors moments sens dubte la sorprenent "En el interior de una nave espacial" i, com no, els grans hits "Retorciendo palabras" i aquest "No sé que me das".

L'intermitj ha estat un al·lucinant debut del grup Leopardo no viaja, format per les coristes drag-queens que feien reggeton petardo amb el seu futur hit "El Butanero". Boníssim!

La segona part, dedicada al color negre, ha desenterrat un dels primers èxits de Fangoria "En la Disneylandia del amor" tot repassant el repertori del darrer album, acabant amb "Miro la vida passar" i, com no "Criticar por criticar".

La tercera part, amb una Alsaka platejada, m'ha fet embogir completament interpretant "Me odio cuando miento", la meva cançó favorita i acabant "Hombres" i una performance petardíssima de "Entre mil dudas"

La part negativa ha estat, per mi, que la seva obsessió per la modernitat i la reinvenció ha fet que oblidin totes les grans joies del seu repertori de Dinrama i Pegamoides, totalment absent. La qual cosa és una injusticia per els fans que ens sabem toootes les cançons! Que els hi costaria tocar "La rebelión de los electrodomésticos" "Mi novio és un zombie", "Quiero ser Santa" o "Ni tu ni nadie"?? Ja no dic l'himne del Orgull Gai "A quien le importa" que el deuen tenir avorridissm...

servido por glamboy69 5 comentarios compártelo favorito