Petit comerç vs. Grans superfícies
Des de que vaig nèixer visc just al davant d'un inmens mercat ple d'entranyables botiguetes especialitzades, d'aquell petit comerç de tota la vida que, des de temps medievals, vehicula la distribució dels productes de consum subsistencial a la nostre societat.
I sabeu que? No hi he anat a comprar mai! Prefereixo caminar quatre carrers més fins arribar a una gran superfície on, amb tan sols una cua, puc endur-me tot allò que necessito adquirir i, a més, m'estalvio demanar la tanda o establir absurdes converscacions amb la marabunta marujil que ha convertit la compra amb l'epicentre de la seva quasi inexistent vida social.
Ara em donareu el típic discurs sobre la qualitat de la carn, la frescor del pex o el sabor de la fruita dins el petit comerç, però com a mínim en un hiper esculls i peses tú mateix cada producte i sobre teu cau la responsabilitat de la tria.
I no em vingueu amb un sermó lacrimògen sobre com patèixen els petits botiguers davant la competència desenfrenada del gran capital, perquè us respondré que els centres comercials son grans motors de creació de llocs de treball per al proletariat urbà. La llei del més fort, no? No és això en el que consisteix el lliure mercat? Doncs aquí ho teniu.
No sabeu com de bé m'ho passo jo amb el meu reproductor d'MP3 a tot volum recorrent els infinits passdissos d'un supermercat amb la única companyia d'un carro, sense haver de demanar tandes, ni explicacions a cap peixatera histèrica.
Vent d Cabylia dijo
Això és mereix uns aücs: buuu! buuu!
;-)
19 Noviembre 2007 | 08:54 PM