FOTOPOESIES (II): La invocació
A través dels ciclons de soledat,
més enllà d'on viu la frivola hipocresia i
més enllà d'on viu la frivola hipocresia i
esclaten els silencis opacs
jo us invoco un cop més!!
.
Oh! Matriuskes!!
Intrèpides coneixedores
dels mes obscurs secrets,
gorgones sibilines, escolteu-me!
.
Des del capdamunt d'aquest altar,
on tans sacrificis he realitzat,
jo us entrego la meva racionalitat
a canvi d'una mirada més,
d'una espurna d'esperança,
que em permeti segir somiant.
.
Tan sols us demano,
oh, savies bruixes del més enllà
un motiu per poder oblidar
les envejes i les intrigues
que compliquen la meva vida.
.
Una mirada més,
Una mirada més,
una i ja está.
Es molt demanar?
.
PD: Tan el text com la imtge son meves i pertanyen al cicle de fotopoesies!!
glamboy69 dijo
I...acabo de superar les 50.000 visites!! Woooo!!
7 Diciembre 2007 | 03:46 AM