El conte de Malicia i Bombón
No hi havia jornada en la que les germanes Malicia i Bonbón no despertessin els esguards i els xiuxiuejos de tot aquell qui contemplava esmaperdut la seva provocadora bellesa.
..
Però ben cert és que gairebè cap dels jovencells minyons que sospiraven al seu pas s'havia atrevit a creuar els seus ulls amb les gèlides mirades d'aquelles misterioses donzelles, i el que és del tot segur és que mai ningú havia aconseguit contemplar els seus somriures, ben amagats darrere uns senzills vanos amb els que ocultaven les seves libidinoses faccions a la resta del món.
.
Aquella hermètica frivolitat va crear al barri un seguit de malitencionats murmúris que a pop a poc es convertiren en una fosca llegenda urbana: ¿eren dues pernicioses bruixes que susurraven els seus malefics darrere els vanos?
Així ho van acabar creient els habitants joves, grans i no tan grans; qualsevol fortuïta adversitat succeïda era de ben seguit inerpretada com una funesta hecatombe sorgida, com no, de la perversa ment de Malicia i Bombón.
.
Fins que un bon dia, arran d'un petit incendi, els veïns armats amb grans dosis de roïna eveja acumlada durant llargues primaveres decidiren assaltar la casa de les pubilles per arrebatar aquells vanos i sotmetre-les a un interrogatori.
.
Poc podien imaginar que amb la seva inconscient acció trencarien un encanteri que una entremaliada fada havia llençat, anys enrere, sobre el ventre prenyat de la seva mare. En quan el seu secret somris va entrar en contacte amb un raig de llum les dues germanes es transformaren de sobte en una vulgar pintura mural, per sorpresa i espant d'aquella població, que romangué abandonada durant els següents 500 anys.
.
Fins que un bon dia, un grup d'arqueòlegs que excavaven les ruïnes medievals d'aquella oblidada vila es preguntarien qui seria l'autor d'aquella extranya pintada que havien trobat sobre un mur del s. XV, realitzant tot d'absurdes i desencertades hipòtesis; doncs ben poc es podien imaginar que darrere aquella obra d'art s'hi amagaven les dues noies més belles que mai havia conegut la Terra.
Així ho van acabar creient els habitants joves, grans i no tan grans; qualsevol fortuïta adversitat succeïda era de ben seguit inerpretada com una funesta hecatombe sorgida, com no, de la perversa ment de Malicia i Bombón.
.
Fins que un bon dia, arran d'un petit incendi, els veïns armats amb grans dosis de roïna eveja acumlada durant llargues primaveres decidiren assaltar la casa de les pubilles per arrebatar aquells vanos i sotmetre-les a un interrogatori.
.
Poc podien imaginar que amb la seva inconscient acció trencarien un encanteri que una entremaliada fada havia llençat, anys enrere, sobre el ventre prenyat de la seva mare. En quan el seu secret somris va entrar en contacte amb un raig de llum les dues germanes es transformaren de sobte en una vulgar pintura mural, per sorpresa i espant d'aquella població, que romangué abandonada durant els següents 500 anys.
.
Fins que un bon dia, un grup d'arqueòlegs que excavaven les ruïnes medievals d'aquella oblidada vila es preguntarien qui seria l'autor d'aquella extranya pintada que havien trobat sobre un mur del s. XV, realitzant tot d'absurdes i desencertades hipòtesis; doncs ben poc es podien imaginar que darrere aquella obra d'art s'hi amagaven les dues noies més belles que mai havia conegut la Terra.
Roser dijo
Ohhhhhhhhhhhhh!!! Roger que maco!! L'has escrit tu??
M'ha agradat molt :-)
Aviam si ens veiem la setmana vinent wapo!!! Que aquest pont he aprofitat per fer feina.... així tb he guanyat uns diners extres!!! jejeje
Dewwwwwww!!
9 Diciembre 2007 | 12:44 PM