La novetat però, és que ara n`han trobat una que no té pèrdua: deixar-los amb uns caimans! És un pla macabre però que segur que no falla:

Río de Janeiro, 3 sep (EFE).- Uno de los más importantes traficantes de Río de Janeiro consiguió escapar hoy del cerco de unos 200 agentes de la Policía en una peligrosa favela de la ciudad y en su lugar los agentes encontraron dos pequeños caimanes, calificados como una "nueva arma" de los delincuentes.

Los animales, a pesar de su pequeño tamaño -uno de 40 y otro de 80 centímetros de largo- eran utilizados para hacer desaparecer los cuerpos de los traficantes rivales, según jefes policiales. Las "nuevas armas", que fueron encontrados en el patio de la casa de un traficante conocido por el alias de "Araña" eran utilizados también para amenazar a habitantes de la zona y amedrentar a víctimas de secuestros relámpago, según la Policía Civil.

Los agentes se toparon con las originales mascotas de los traficantes durante una operación antidrogas en la que prendieron a tres hombres relacionados con el tráfico en la comunidad de Coréia, una de las barriadas más peligrosas de Río. Durante la operación, los policías también se incautaron de una ametralladora calibre 30, tres granadas, dos fusiles, ocho kilos de marihuana y 5.000 sobres de cocaína, además de los reptiles, según los datos de la Secretaría de Seguridad del estado de Río de Janeiro.

El delegado del departamento de robos de automóviles de la Policía, Ronaldo Oliveira, responsable de la operación, afirmó que "los caimanes son un símbolo de poder" de las personas involucradas en el tráfico de drogas. Oliveira aseguró en declaraciones a medios locales que "cuando los criminales de un bando capturan a un traficante rival, lo matan y se lo dan a los caimanes, que son carnívoros". Los caimanes, de la especie "yacaré overo", serán conducidos para el Departamento de Protección al Medio Ambiente de la Policía y después para el Zoológico.EFE

jrt-ol

Però el millor de tot és que, quan ha acabat amb les seves declaracions (que amb la seleçao tots parlen abans que comenci l`entrenament), què ha fet Ronaldinho?????????????????????????

Resposta: Sí, ha marxat al gimnàs. Lo juro por Mery Poppins. Estava a un pam seu i he escoltat com ho deia, i he vist amb els meus ulls com marxava al gimnàs que tenen allà mateix. Després, això sí, ha baixat per fer veure que corria (anava caminant al trote amb Lúcio i Juan) abans de marxar al vestuari. Hi ha coses que no canvien...

s

Aquest any, a l`estat de Sao Paulo van gaudir del permís 17.930 presos....dels quals 912 no van tornar a la presó. Només és un 5 % del total, però no deixen de ser 912 presoners que s`han fugat. I tot i així, la Secretaria d`Administració Penitenciària de Sao Paulo no ho considera greu...perquè en altres anys s`havia arribat al 7%. Per flipar.

Va ser fundat el 1766 quan l`aleshores governador de Maranhao, Joaquim de Melo e Póvoas, va ordenar tirar a terra la seu del govern i construir un palau més gran i còmode pels polítics i les seves famílies.

Segons diuen, el jardí del palau va ser famós fa uns anys pels banquets gairebé diaris que hi feia la dona del governador.

Poc a poc, Sao Luís es va anar convertint en un port dedicat a l`exportació de sucre i cotó i va arribar a ser la tercera ciutat més important del país, després de Río i Salvador. Quan a finals del segle XIX va disminuir la demanda d`aquests productes, Sao Luís va entrar en declivi fins ben entrat el segle XX, quan es va construir un port per exportar les riqueses minerals de la Serra dos Carajás, on hi ha els majors jaciments mundials de minerals de ferro. Als 80, Alcoa va implantar una enorme fàbrica per processar alumini i més tard, la central espacial d`Alcántara i unes bosses de petroli trobades a la badia van ajudar a Sao Luís a fugir de la pobresa del nord del Brasil i de l`estat de Maranhao.

El 1997, l`UNESCO va declarar el centre històric de Sao Luís com a Patrimoni Cultural de la Humanitat. Són unes 220 hectàrees on hi ha uns 3.500 edificis.

La veritat és que és una ciutat molt bonica i tranquil·la, on només la falta de diners per poder mantenir i reparar els edificis no la fa estar a l`altura d`una Florència, Cracòvia, Viena o Tallin de torn. Aquí van algunes fotos de Sao Luís:

Maranhao és una de les regions menys conegudes del Brasil, encara que té un dels tresors naturals més bonics del país, els llençols maranhenses, i una base de navegació espacial que d`aquí poc diuen que, per la seva situació geogràfica, serà la millor del món.

Quan els portuguesos van arribar a Brasil, no van mostrar gaire interès per Maranhao, i van ser els francesos qui van començar a explorar el territori. Van fundar el fort de Sao Luis el 1612 i el desenvolupament de la zona, encara que després els portuguesos els van fer fora.

Al sud i l`est de Maranhao hi predominen les extensions de palmeres babaçu, i a l`est i el nord el paisatge és més tropical, semblant a l`Amazones. Del babaçu en viuen principalment les famílies rurals, perquè es pot utilitzar per moltes finalitats. Una de les principals fonts d`ingressos és el port de Sao Luis, el segon amb més tonelades exportades del país (després del de Santos), principalment gràcies a la fàbrica d`alumini ALUMAR, que s`importa a tot el món. A Maranhao a més, hi conviuen les cases de palla i fang amb els "confort residence" més moderns, que cada cop n`hi ha més degut a les moltes atraccions naturals turístiques que hi ha. El contrast és enorme.

El motiu del viatge era una trobada de corresponsals extrangers a Brasil, a càrrec del govern maranhès. En total vem ser 16, 15 de Sao Paulo i Paulinho vingut des de Rio. Els luxes no han faltat, no fos cas que algú escribís malament de Maranhao: hotel 5 estrelles, els millors restaurants, regals cada 2 x 3 i quatre policies civils que venien amb el grup. Al final ens hem quedat amb ganes de saber si és molt perillós Sao Luis o si realment no volien que ens piqués ni una mosca, perquè era com tenir guardaespatlles: et paraves un moment a mirar una cosa o entraves en una botiga, i un d`ells venia amb tu. A Maranhao per cert, els policies civils no van uniformats, a diferència dels militars: la cosa bona és que passen totalment desapercebuts (només es marca la pistola que porten als pantalons). La dolenta: no els pots diferenciar si els busques, o si no. Però molt bona gent. A banda d`ells, una moto al davant i una altra al darrere escortaven l`autobus cada viatge. Més seguretat impossible.

L`única cosa que tinc per queixar-me és com arribar allà: no tenen vol directe ni de Sao Paulo ni de Rio. A l`anada, escala a Brasília i el vol cap a Sao Luis sortia a les 00.15, i arribar a les 3 a una ciutat no és el més agradable pel cansament que portàvem tots. I la tornada, que també he hagut de fer sol, encara pitjor: Sao Luis-Fortaleza-Recife-Rio. Només ha faltat una escala a Porto Alegre i una altra a Manaus i m`hagués creuat el Brasil de nord a sud i d`est a oest.

La segona imatge aviso que fa molt mal de veure. És de Maikon Leite, davanter del Santos. Avui s`ha sabut que haurà d`estar un any de baixa. S`ho ha trencat tot. A sota, el vídeo de la lesió.

Llàstima però, que la gent va acabar anant a treballar amb els seus propis portàtils i el somni d`uns quants dies de festa al no tenir mitjans amb els quals treballar, es va esfumar aviat.

De totes maneres, m`ha agradat aquest Barça. Sense tantes floritures i molt més treball, ordenats i suant la camiseta com cal. De tots els fitxatges però, el millor que hem fet és un que ja era nostre: Samuel Eto'o. Si està motivat, que crec que ho està, és únic i s`inflarà de fer gols. I el mateix amb Henry, tot i que segueix jugant a la banda i perdent part del seu potencial que té com a davanter centre. Aquest Barça promet. I encara falta Messi...

El intrigante fotógrafo JR estampa calles y fachadas de una favela de Río de Janeiro con su arte urbano

Unos ojos gigantescos observan desde lo alto de una favela de Río de Janeiro. Morro da Providência es uno de esos lugares cuyo nombre asusta a los cariocas. El 14 de junio, los militares que habían ocupado con carros blindados esta violenta favela de la zona portuaria detuvieron a tres adolescentes y los entregaron miserablemente a narcotraficantes de otra favela como supuestos miembros de una facción rival. Resultado: tres cadáveres más.

Nom de l`equip: Vitória (de Salvador)

Entrenador: V. Luxemburgo (Palmeiras)

Jugadors: R. Berna (Fluminense); Recife (Portuguesa), Valencia (Atlético Paranaense), Bahía (Goiás), Sidnei (Portuguesa), Paraná (Cruzeiro), Somália (Fluminense), Lima (Santos), Conca (Fluminense), Wellington (Botafogo) i Washington (Fluminense).

Suplents: Braga (Ipatinga), Carioca (Gremio), Recife (Ipatinga), Washington (Portuguesa) i Tcheco (Gremio).

Em sembla una gran contradicció que un fet tan global i capitalista com són els Jocs Olímpics acabi celebrant-se en un lloc on, teòricament, el govern es declara comunista. Segurament cap país té un historial "net" per dir que és l`ideal per organitzar una competició com aquesta, però n`hi ha més d`un centenar que moralment, ara mateix tindria més sentit que els acollís que no la Xina. George Bush, segurament una de les persones menys indicades del món a l`hora de donar exemple i predicar, la va clavar com mai dijous quan, des de Tailàndia, va criticar el govern xinès per la seva falta de llibertats i per donar suport al règim birmà, un dels pitjors del món. No amagaré que Bush és el primer que dóna suport a les dictadures que li convenen, però probablement, les dues més tancades i dures que queden ara mateix són Corea del Nord i Birmània, i totes dues gràcies a Xina. I el COI, per agraïr-ho, els hi concedeix els Jocs Olímpics. Ja he dit que a mi no em valen les excuses i les hipòtesis que els Jocs serviran per millora la XIna. De moment, segueixen amb els seus presoners polítics, les seves execucions, les seves repressions i les seves enormes restriccions als seus habitants, que havien promès que canviarien amb els Jocs. No estic a la Xina, però pel que puc veure aquests dies, les coses no han canviat gaire, per no dir gens.

Molt em temo que la Xina no és un país digne de ser l`amfitrió d`una cosa del tamany d`uns Jocs Olímpics. Ha quedat clar dins del COI, igual que dins de la FIFA, que estan dirigits per autèntics fills de sa mare que només miren els seus interessos. Entre Jacques Rogge, president del COI, i Joseph Blatter, president de la FIFA, difícilment se`n podria dir quin és pitjor, malgrat que amb la seva pinta d`europeus de bona casa (un belga i l`altre suís) ho camuflen tot. Si els Jocs són un èxit, només serviran perquè el règim tregui pit de com han anat les coses i tingui més motius per seguir mantenint el sistema que tenen ara. Així doncs, espero que siguin un autèntic cagarro, encara que només serà una il·lusió meva.

Els propers els podrien fer a Corea del Nord, Birmània, Zimbawe o el Sudan, altres països tant "dignes" com la Xina d`acollir uns Jocs Olímpics. I en cas de no sortir escollits, si fos president d`un d`aquests països, jo d`ells preguntaria en veu alta "perquè els xinos si i nosaltres no si som un govern igual de fill de puta que el de la Xina??".

I bé, dit això, que volia dir-ho perquè no entenc que els facin a la Xina, ara només toca disfrutar dels Jocs!

Els hi han posat unes manilles de plàstic i un cop a dins del cotxe, camí de la comissaria, Jeférson ha aconseguit treure's les seves i en arribar a la comissaria, s`ha negat a entrar i li ha pres la pistola al policia Rodrigo Caetano da SIlva, de 34 anys. Al més pur estil de Hollywood, li ha disparat tres trets i se l`ha carregat allà mateix. El poli però, encara ha tingut temps d`agafar la pistola i disparar quatre cops a Jeférson, que també l`ha palmat al moment.

Pim-pam i tots dos fora, com a les pelis americanes, el que passa és que en aquest cas, el bo (si és que n`hi havia), no ha sobreviscut.

Aquí va la crònica que va treure EFE.