Sao Cristovao
Quan agafes una de les autovies que surt de Rio de Janeiro per anar a l`aeroport internacional Galeao (o sigui, en direcció Belo Horizonte i Salvador de Bahía), un cop passes el port, entres en un mar de faveles i fàbriques abandonades, un escenari que la veritat no és gaire bonic de contemplar. Hi he passat vàries vegades i sempre m`havia fixat que a mà dreta, durant uns segons es pot veure just al costat de l`autovia un camp de futbol. I no va ser fins fa poc que em vaig adonar que en una de les parets, hi ha una inscripció que diu "aquí nasceu o fenómeno". No em vaig poder estar el següent cop que hi vaig passar, de fer parar el taxista allà al mig per tal de fer-hi unes fotos.
I és que abans d`aficionar-se als travolos, d`haver-se repassat una col·lecció de models i barbies que espanta, que el deixes la nòvia (casualment, la que està pitjor i a la vegada més intel·ligent de les que ha tingut), que deixés la pobresa per passar a viure dins d`un món luxós, que es trenqués els dos genolls a Itàlia, que es guanyés el sobrenom de 'gordo', de fer-se milionari, de guanyar tots els títols possibles i sobretot, abans d`arribar a ser el millor jugador del món, Ronaldo Luis Nazário da Lima, Ronaldo, va fer els seus primers gols jugant a futbol 11 en aquest modest camp de futbol, on hi juga el Sao Cristovao.
Situat en un paupèrrim barri carioca, rodejat de fàbriques i faveles i no gaire lluny de Maracanà, el Sao Cristovao jugava el 1990, quan va entrar-hi Ronaldo, a la segona divisió de Rio de Janeiro i com a major èxit, havia estat campió de Brasil als anys 20.
Fins aleshores, Ronaldo jugava a futbol sala al Social Ramos Clube. Als 13 anys, el seu pare, Nélio, va accedir a que canviés el sala pel futbol gran davant la promesa del Sao Cristovao de pagar-li el tren i l`autobús per anar als entrenaments. Això sí, durant un any, compaginava els dos clubs: els dissabtes al matí jugava amb el Sao Cristovao i a la tarda ho feia amb el Social Ramos.
A l`any 1990, el Sao Cristovao necessitava jugadors infantils i es va organitzar un partit d`entrenament entre els seus infantils i els del Social Ramos. Aquests últims van guanyar per 2-1, amb un gol de Ronaldo. Ell va ser un dels 8 jugadors que van passar d`un club a l`altre. El 12 d`agost de 1990, jugava el seu primer partit amb el seu nou equip, amb un debut de crack: 5-0 i marcant un "hat-trick".
No cal dir que va triomfar enormement al Sao Cristovao durant els 2 anys que hi va jugar. Per sort, o per desgràcia seva, Alexandre Martins i Reinaldo Pitta eren directius del club i no van tardar en adquirir els drets del jugador per 7.500 dolars del moment (1992). Primer el van ajudar, després ja se sap com va acabar aquesta relació i on paren actualment Pitta i Martins. Sense tenir l`edat, va passar a jugar amb els juvenils, on va seguir marcant gols. En total, va jugar 63 partits amb el Sao Cristovao i va marcar 44 gols. Diuen que l`últim que va marcar va ser simplement, espectacular. Contra el seu Flamengo estimat, equip que l`havia refusat en una prova uns mesos abans, va agafar la pilota a una trentena de metres de la porteria rival, va driblar a tothom que li va sortir al pas i va marcar abans del mig minut de partit.
La seva posterior convocatòria amb la selecció sub-17 de Brasil per disputar el Campionat Sudamericà sub-17 de 1993 a Colòmbia va ser el seu trampolí final. El Cruzeiro de Belo Horizonte va ser el més ràpid de tots i va acabar fitxant la futura estrella, que posteriorment va marxar a Holanda, on va començar al seva espectacular carrera, que per desgràcia, viu ara els seus últims dies.
Fa dies que s`ha tancat a la casa que li va regalar a la seva mare a Angra dos Reis, on intenta refer-se de la patinada que ha suposat per ell el fer-se públic el seu intent de llogar 3 travolos de carrer a la sortida d`un partit del Flamengo. No només és la riota número 1 de Brasil aquests dies (els acudits als diaris i els còmics a la tv són constants i el deixen per terra), sinó que s`ha quedat sense xurri, sense 3 milions d`euros al trencar TIM el seu contracte amb ell i ha rebut una sèrie advertència de Nike que a la pròxima, perdrà el contracte de 100 milions de dòlars que els uneix. I tot per uns travolos de carrer que sí que s`han forrat amb aquesta història.
