Amazing United

Tenia mono d`un matí de connexions entre diferents estadis perquè hi havia un campionat en joc. Dic matí perquè per la diferència horària, el Calcio i la Premier League són al matí Brasil. I entre la RAI i la ESPN, tot el matí ha estat un anar i venir de connexions des de San Siro, l`Olímpic de Roma, Stamford Bridge i el JJB Stadium. Hagués preferit que guanyés el Chelsea, però cal treure`s el barret amb la temporada del United. Premier, final de la Champions i si no van arribar més lluny a la Cup, va ser per un penal del porter suplent en el partit contra el Porstmouth que anava camí d`un desempat. La seva 17a lliga, la desena en els últims 16 anys, demostren que és el dominador actual d`Anglaterra, davant d`un Chelsea, un Arsenal i un Liverpool plens de figures internacionals però que han perdut l`essència del futbol britànic i la seva identitat d`ençà de la llei Bosman.

Ferguson ja ha dit que l`any que ve aconseguiran la 18a Premier i empataran amb el Liverpool com a equips que més cops han guanyat la lliga anglesa. Avui la Premier només ha tingut 33 minuts d`emoció, fins que Cristiano Ronaldo ha marcat de penal el seu 31è gol de la temporada al camp del Wigan. El United s`ha dedicat a aguantar el resultat, no ha estat un dels seus millors partits, però tampoc ha patit perquè al Wigan no li anava res. El gol de Shevchenko a la segona part ha posat una mica d`emoció a la lliga, amb un Chelsea que veia impotent com no només no hi havia manera de marcar fins al minut 62, sinó que no depenien d`ells. Però Giggs, que avui ha fet història superant a Bobby Charlton en partits jugats amb els red devils, ha decidit la lliga al 80 amb el seu gol. Ni l`empat de Taylor en l`últim minut al Chelsea-Fulham ha servit per canviar les coses, perquè la segona part ha estat una festa dels seguidors del ManU a Wigan i de la plantilla, sabent-se ja abans del final campions.

El Chelsea tindrà la seva revenja el 21 de maig a Moscou, a la final de la Champions. Espero que llavors sí que guanyin, perquè s`ho mereixen. Els Red Devils ja tenen el seu títol i un equip campió com el Chelsea no pot perdre dos títols tan importants en tan poc temps. Veient la renovació que ha defer el Barça, crec que podrien fixar-se en el United. Qui coneixia a Evra, Cristiano Ronaldo, Nani, Vidic o Anderson abans de fitxar-los? Però se la van jugar, van apostar per ells i ara són autèntiques estrelles. Com també van apostar per Carrick, Tévez, Saha o Park quan encara no eren figures mundials. Per no parlar de Ferguson, que porta 22 anys a la banqueta, Hi tindrà alguna cosa a veure amb tants èxits? Congratulations.

Basilea, campió suís

A Suïssa també hi ha un nou campió des d`aquest cap de setmana. És el Basilea 1893, que va aconseguir el seu 12è títol de lliga després d`haver perdut les dues darreres temporades la lliga en l`últim partit. Si Ferguson és un model per portar tants anys a la mateixa banqueta, el mateix es podria dir de Christian Gross, que entrena el Basilea des del 99 i ahir va guanyar la seva 7a lliga (3 amb el Grasshopers i 4 amb el Basilea). Possible rival del Barça a la prèvia de la Champions, el 'Bebbi' és també una autèntica ONG: 11 nacionalitats hi ha dins del vestuari, tant diferents entre elles com Libèria, Japó, Argentina o Austràlia. La Superlliga la va guanyar dissabte en un partit a vida o mort on es podia haver repetit la mateixa història dels dos últims anys: perdre-la en l´últim partit. El Basilea, amb 1 punt més, rebia el segon, el Young Boys de Berna, que si guanyava, quedava campió. Però Stocker, una de les promeses suïsses més grans, i el ja consagrat Streller van sentenciar el partit abans dels 25 minuts amb el 2-0 final, davant el deliri de les 38.000 persones que van omplir l`estadi. Ha estat un campió força irregular, però a la llarga s`han imposat els millors jugadors que hi ha a Suïssa ara mateix: els nacionals Streller, Degen i Huggel, l`australià Chipperfield, el serbi Ergic, el japonès Koji Nakata o el suec Majstorovic, internacionals tots ells. Una plantilla curta però millor que la resta, com ha acabat demostrant en una temporada en la que també va guanyar la Copa.
El Young Boys de Carlos Varela i Hakan Yakin ha estat a les portes d`aconseguir el seu 12è campionat, 22 anys després d`ahver guanyat l`últim i havent retornat fa poc a la màxima divisió helvètica. La decepció ha estat el Zurich, que ha acabat pagant la seva bona campanya a la UEFA i es van distreure a la lliga, on han finalitzat tercers a 14 punts. El Thun, que s`ha vist immers en un escàndol sexual a mitja temporada, ha acabat baixant a la Challenge League, mentre que el Saint Gall, campió no fa gaire, jugarà el play-off de descens.

L`anècdota la tindrem a partir de l`any que ve, perquè el Vaduz, de Liechenstein, està a un partit d`assolir l`ascens a la Superlliga suïssa. No em venen al cap ara més equips d`un país que juguin en una altra lliga de primera divisió excepte el Mònaco: (el San Marino està a la Sèrie C2 del Calcio i l`Andorra, perdut ara a la Primera Regional, mai va passar de la Segona B espanyola). Si el Bellinzona li ho permet, Liechenstein tindrà un equip a la primera divisió suïssa. Un equip però, que porta anys jugant la UEFA, com a campió de la Copa del seu petit país, on no tenen rival. Per cert, que el Servette meu i del meu estimat Manel, acabarà a la zona mitja, sense aspiració a res. A veure si espavilen aquests de Ginebra amb el nou estadi!!