Diòptria: Grizzly Man

Projecció del dijous 30/11/2006, en VOSE als CatCinemes de Figueres, a les 10,30h. de la nit

Títol original: Grizzly Man
Any estrena: 2005
Durada: 104 min.
Direcció: Werner Herzog
Guió: Werner Herzog
Intèrprets: Werner Herzog, Carol Dexter, Val Dexter, Sam Egli, Franc G. Fallico, Willy Fulton, Marc Gaede, Marnie Gaede, Sven Haakanson Jr
Fotografia: Peter Zeitlinger
Muntatge: Joe Bini
Música: Richard Thompson
Idioma: Anglès
País: USA
Subtítols: Castellà
Gènere: Documental

El jove Timothy Treadwell va anar a Alaska l’estiu de 1989. Va ser aleshores quan, per primera vegada, va veure des de la seva tenda de campanya els óssos Grizzly. Aquesta experiència va ser tan important per a ell, que en aquell precís moment va decidir dedicar la seva vida sencera a la protecció d’aquests óssos i el seu hàbitat. L’any 1992 ja estava instal·lat amb la seva tenda de campanya al parc i Reserva Nacional de Katmai. Durant els anys següents es va dedicar a fotografiar i filmar el seu dia a dia, i part d’aquestes imatges formen part de la pel·lícula que ens ocupa.

A l’octubre de 2003 però, es van localitzar les restes mortals de Treadwell i la seva parella, víctimes de l’atac d’un ós. El més esfereïdor del cas és que una càmera de vídeo va enregistrar el moment en què es va cometre aquest atac, i aquestes filmacions van ser localitzades i utilitzades posteriorment per l’equip de realització d’aquest film.

Grizzly Man és un documental, potser veritat, potser mentida (encara prevalen els dubtes sobre la seva autenticitat) sobre un home, potser pel gust d’alguns proper a la bogeria o la misantropia, que va deixar tota la seva vida enrere en pro d’un somni: viure massa prop del óssos, de manera arriscada, fins que aquest somni literalment se’l va menjar. Aquest és un tema recurrent en tota la filmografia de W. Herzog, persones d’apariència corrent que es mantenen d’alguna manera allunyats de la societat i que s’arrisquen per tal d’aconseguir les seves metes personals, malgrat semblar estúpides o mancades de lògica.

En aquesta història no només es fa una mirada cap a la natura salvatge i la seva relació amb l’home, sinó també cap a l’interior obscur del propi home, amb els seus dimonis, pors, sentiment i èxtasis.

Moltes de les imatges d’aquesta pel·lícula són impossibles de filmar si no és gràcies a algú com Treadwell, temerari, insistent, inconscient. Els óssos no fan cas a directors de fotografia, tampoc els efectes digitals no són dels gust de Herzog. Existí realment aquesta història? Deixarem doncs a l’espectador diòptric que discuteixi a la sortida de la sala, si realment la crònica que aquí se’ns explica és certa, o tot plegat és només una enganyifa del director.

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Diòptria: Peindre ou faire l’amour

Projecció del dijous 9/11/2006, en VOSE als CatCinemes de Figueres, a les 10,30h. de la nit

Títol: Peindre ou faire l’amour (Pintar o hacer el amor)
Any d’estrena: 2005
Durada: 98 min.
Direcció: Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu
Guió: Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu
Intèrprets: Sabine Azéma, Daniel Auteuil, Amira Casar, Sergi López, Philippe Katerine, Hélène de Saint-Père, Sabine Haudepin, Roger Miremont, Jacques Nolot, Marie-Pierre Chaix (Annick), Florence Loiret-Caille, Thiago Telès
Fotografia: Christophe Beaucarne
Muntatge: Annette Dutertre
Música: Philippe Katerine
Idioma: Francès
País: França
Producció: Philippe Martin i Geraldine Michelot
Gènere: Comèdia.

Els dos protagonistes cinquantons, William i Madeleine, viuen al peu de les muntanyes. Després de molts anys, continuen feliçment casats, es són fidels i porten una vida tranquil·la. Ell s’ha acabat de prejubilar i la seva única filla ha marxat a Itàlia a estudiar. Davant d’aquesta situació, disposen de temps, tant, que tenen por d’avorrir-se.

Un dia la dona, Madeleine, dibuixant una posta de sol, coneix Adam, l’alcalde del poble interpretat per Sergi López. És cec. Aquest els ensenya una casa que està en venda, i se n’enamoren immediatament. Tots dos decideixen comprar-la, unint-los encara més (en comptes de ser motiu de discussió, com esdevindria normalment).

“Pintar o hacer el amor”, que ens arriba amb un cert retard respecte el nostre país veí, va ser estrenat el passat estiu a França, i va rebre una bona acollida. Es tracta d’una comèdia optimista, potser massa i tot però necessària enmig de tanta tragèdia diària, on el riure nerviós fruit de les situacions de vergonya aliena us sorgirà a cada cantonada gràcies a la gran interpretació de tots els actors.

Els directors són els germans Arnauld i Jean-Michel Larrieu, que alhora han escrit també el guió, comptant amb un excel·lent repartiment. Tots ells aconsegueixen realitzar un film amb una història divertida, positiva i idealista, amb una fotografia preciosa que et fa sentir de veritat com si haguessis viatjat als camps francesos, transmetent-te la tranquil·litat i la felicitat de la qual els seus personatges gaudeixen.

En definitiva i sense que siguin necessàries més explicacions, gaudiu de “Peindre ou faire l’amour” una comèdia per tal de sortir de la sala amb un somriure als llavis. IMDb - FilmAffinity

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Diòptria: The Wind That Shakes the Barley

Projecció del dijous 2/11/2006, en VOSE als CatCinemes de Figueres, a les 10,30h. de la nit

Títol original: "The Wind That Shakes the Barley" (El viento que agita la cebada)
Any d’estrena: 2006
Durada: 124 min
Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Intèrprets: Cillian Murphy, Pádraic Delaney, Liam Cunningham, Orla Fitzgerald, Mary O'Riordan, Mary Murphy, Roger Allam, Laurence Barry, Damien Kearney, Frank Bourke, Myles Horgan, Martin Lucey.
Fotografia: Barry Ackroyd
Muntatge: Jonathan Morris
Música: George Fenton
Idioma: Anglès
País: Irlanda, Regne Unit, Alemania, Itàlia i Espanya
Subtítols: Castellà
Gènere: Drama

El prolífic director Ken Loach torna a la càrrega novament amb una obra que revisa part del procés d’independència irlandès, “The wind that shakes the barley”, ovacionada al passat festival de Cannes, que ens transporta cap a l’encara no tancat i espinós conflicte, més concretament a principis dels anys vint, quan aparentment es va aconseguir que el país esdevingués un Estat lliure, però potser no del tot...

La història comença quant uns camperols s’uneixen per tal de formar un exèrcit de guerrillers i enfrontar-se als “Black and Tans”, tropes britàniques enviades per tal de sufocar les aspiracions independentistes irlandeses. En aquest context, dos germans, Damien (abandonant la seva esperançadora carrera de medicina) i Teddy, decideixen unir-se a aquesta perillosa i violenta lluita per la llibertat.

El que continuarà després de la guerra però, resultarà encara molt més complicat que no pas la pròpia lluita contra les tropes angleses.

La pel·lícula que us presentem des de Diòptria ha estat qualificada per la crítica com “trepidant, narrativament intensa i en ocasions dura, sobretot quan els militars anglesos reprimeixen els pagesos, no tant per les imatges com pel que aquestes suggereixen”, ja que Ken Loach sap retratar aquestes situacions amb classe sense crear una sensació d’ofec excessiva. El seu treball es excel·lent, així com al feina dels intèrprets i els responsables de fotografia i ambientació.

Des d’aquesta nova obra, i tal com ja va fer en les seves anteriors peces (“Lloviendo piedras”, “Ladybird, Ladybird”, “Mi nombre es Joe” o “Tierra y libertad”...), Loach intenta novament sacsejar les consciències i fer veure a l’espectador com en qualsevol conflicte, tant vencedors com vençuts esdevenen en major o menor mesura, víctimes. IMDb - FilmAffinity

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Fest¡curts '06 Figueres

Us fem arribar el cartell i les bases del festival internacional de curtmetratges de Figueres.

Bases

- La temàtica i el gènere són lliures.
- La durada del curt ha de ser d’entre 3 i 20 minuts.
- S’admetran fins a dues obres per autor.
- Tots aquells curts que no hagin estat realitzats en català o castellà
hauran de ser presentats amb els seus subtítols corresponents.
- Els films realitzats s’hauran de presentar en format DVD.
- El període d’inscripció es tancarà el dia 24 de novembre de 2006.
L’adreça de recepció és:

FESTICURTS’06 FIGUERES
Ronda firal 4, 1er pis
Servei de Joventut de l’Ajuntament de Figueres
CP. 17.600

- Els curts hauran d’haver estat elaborats amb posterioritat a l’1 de gener
del 2005.
- Els curts hauran d’estar muntats amb els crèdits corresponents i s’han
de presentar conjuntament amb un sobre que inclogui una fitxa
d'inscripció (dades tècniques i artístiques de l’obra, dades personals de
l'autor amb un breu currículum, e-mail i telèfon de contacte).
- L'edat dels autors de l'obra no sobrepassarà els 35 anys.
- Les còpies del curts sel·lecionats passaràn a formar part de larxiu de
l'organització.
- Només els curts que compleixin aquestes bases entraran a concurs.
- L’organització es reserva el dret de sel·lecció.
- La participació en el FESTICURTS Figueres significa l’acceptació íntegra
d'aquestes bases i atorga a l’organització el dret a fer ús de les obres
rebudes en quant a promoció i difusió del festival.
- En cas de no recollir els premis el dia del lliurament, els
autors/responsables dels curts guanyadors tindran 15 dies naturals per
recollir-los a la mateixa adreça amunt indicada.

Premis i jurat

Els premis seran bàsicament de promoció i econòmics. S’estableix un Premi al Millor Curt, un Premi del Públic, un Premi al Millor Curt en Català i/o al Millor Curt de les Província de Girona, un Premi al Millor Curt d’animació, el Premi Tomàs Mallol, i el Premi especial A.C.A.T. Enguany s’afegeix també el Premi al Millor Curt de Terror/Fàntàstic, gènere al que està dedicat el Festicurts’06. El jurat es reserva el dret a concedir accèssits. El jurat estarà format per diverses personalitats relacionades amb la ciutat de Figueres i amb el món de la cultura i l’audiovisual.

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Diòptria: Tiempos de Amor, Juventud y Libertad

Projecció del dijous 26/10/2006, en VOSE als CatCinemes de Figueres, a les 10,30h. de la nit

Títol: ZUI HAO DE SHI GUANG / (TIEMPOS DE AMOR, JUVENTUD Y LIBERTAD )
Any estrena: 2006
Durada: 120 minuts
Direcció: Hou Hsiao Hsien
Guió: Chu Tien Wen
Intèrprets: Shu Qi, Chang Chen, Mei-Frang, Di-Mei, Liao Su-Jen
Fotografia: Mark Lee Ping Bin
Muntatge: Liao Ching Song
Idioma: Xinès
Sinopsi: Tres històries d'amor, tres moments diferents, 100 anys de diferència. La mateixa parella protagonista, anades i vingudes que defineixen diferents estats de l'amor.

1966, Kaohsiung: el temps de l’amor
Chen coneix a May, una noia que treballa als billars on ell sol anar. Juguen una partida i el jove li explica que se’n va.

1911, Dadaocheng: el temps de la llibertat
Un jove deixa embarassada a una cortesana. El seu pare va a negociar la seva llibertat, però la madame demana una suma exorbitant. Un altre client s’assabenta del que succeeix .

2005, Taipei: el temps de la joventut
Jing és una cantant epilèptica i està perdent la visió de l’ull dret. Viu amb una altra dona, Micky. Zhen és fotògraf i viu amb la seva xicota.

“Les nostres vides estan plenes a vessar de fragments de records. No podem anomenar-los ni classificar-los, però tampoc tenen molta importància encara que es quedin enregistrats a la memòria, de forma indeleble. Per exemple, de jove jugava molt al billar i se’m va quedar gravada la cançó "Smoke Gets in Your Eyes", que era part de la cinta de música ambiental. Ara que tinc gairebé seixanta anys, duc tant temps vivint amb aquests records que ja formen part de mi. L'única manera de saldar el meu deute amb ells potser sigui filmar-los. Penso en aquests records com els millors moments. No dic els millors pel fet que no els hagi oblidat ni perquè els hagi perdut per sempre. Són els millors perquè existeixen únicament a la memòria de cadascú. Tinc la impressió que no serà l’última pel·lícula que rodi en aquesta direcció”. L’autor, molt reconegut a Taiwan i a la resta del món, definia amb aquestes paraules la intencionalitat d’un film presentat a Cannes i premiat a Taiwan amb el Cavall d’Or.

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Cicle Cinema i Ciència: Blade Runner

Projecció del divendres 13 d'octube a les 22h i a la sala de la Cate (Patronat de la Catequística)

TITULO ORIGINAL: Blade Runner
AÑO: 1982
DURACIÓN: 112 min.
PAÍS: Estados Unidos
DIRECTOR: Ridley Scott
GUIÓN: David Webb Peoples & Hampton Fancher (Novela: Philip K. Dick)
MÚSICA: Vangelis
FOTOGRAFÍA: Jordan Cronenweth
REPARTO: Harrison Ford, Sean Young, Daryl Hannah, Rutger Hauer, Edward James Olmos, Joanna Cassidy, Brion James, Joe Turkel
PRODUCTORA: Warner Bros. Pictures
GÉNERO: Ciencia-Ficción. Acción

SINOPSIS: A principios del siglo XXI, la poderosa Tyrell Corporation desarrolló un nuevo tipo de robot llamado Nexus, un ser virtualmente idéntico al hombre y conocido como Replicante. Los Replicantes Nexus-6 eran superiores en fuerza y agilidad, y al menos iguales en inteligencia, a los ingenieros de genética que los crearon. En el espacio exterior, los Replicantes fueron usados como trabajadores esclavos en la arriesgada exploración y colonización de otros planetas. Después de la sangrienta rebelión de un equipo de combate de Nexus-6 en una colonia sideral, los Replicantes fueron declarados proscritos en la Tierra bajo pena de muerte. Brigadas de policías especiales, con el nombre de Unidades de Blade Runners, tenían órdenes de tirar a matar al ver a cualquier Replicante invasor. A esto no se le llamaba ejecución, se le llamaba retiro. (FILMAFFINITY)
----------------------------------------
Los Ángeles. Noviembre 2019. En un futuro de neón, publicidad ubicua y vapores masticables, Harrison Ford persigue, por una deshumanizada y mestiza megalópolis, unas máquinas con ansias de inmortalidad. ¿Qué decir de uno de los grandes clásicos de la ciencia-ficción? Magistral en su desarrollo, brillante en su formato, inquietante en su trasfondo. Tras "Alien" (1979), Ridley Scott vuelve a deleitarnos con otro film insuperable, sublime, adulto. "He visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir...". Ante frases como ésta, poco más se puede añadir. Blade Runner... ¡Incluso el título es perfecto! (Pablo Kurt: FILMAFFINITY)
----------------------------------------
"Recuerdo la hipnótica y tenebrosa 'Blade Runner' por su agobiante atmósfera, por su lírico sentido de la tragedia, por su nunca gratuita violencia, por Harrison Ford, hastiado y antiguo cazador de replicantes, obligado por el Poder a retornar al sórdido cuadrilátero y que se enamora de una de sus víctimas, por el romántico discurso que se larga el agónico Rutger Hauer..." (Carlos Boyero: Diario El Mundo)
----------------------------------------
"Una historieta pretenciosa (...) el edulcoramiento de la vulgar peripecia del protagonista y la confusión con que está rodada convierte en monótono cartón-piedra lo que quizá estuviera concebido como estrella de la película (...) Blade Runner más parece en ocasiones un spot televisivo que una película hecha seriamente. Debería costar menos la entrada. (...) fueron escasos los críticos que no supieron apreciar la dificultad que tiene Scott para narrar con sencillez una historieta tan simple." (Diego Galán: Diario El País, 2 de Febrero de 1983)
----------------------------------------
En 1992 se re-estrenó en todo el mundo un "director's cut" (montaje del director), una versión según la idea original de Ridley Scott que, como principales diferencias, eliminaba la narración en off de Rick Deckard (Harrison Ford), añadía una secuencia onírica con un unicornio y suprimía el final feliz impuesto por la Warner tras los resultados de un "test de pantalla" (exhibición limitada ante un público que opina) antes de su estreno original. (FILMAFFINITY)

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Cicle de cinema. Guerra civil i Comissariat de Propaganda

El Cineclub Diòptria col·laborem en els actes de commemoració del centenari del polifacètic Jaume Miravitlles, polític, escriptor i periodista figuerenc, amb el “Cicle de cinema. Guerra civil i Comissariat de Propaganda”. Tot seguit teniu el programa del cicle, i us adjuntem un fitxer amb la informació dels interessants Noticiaris de Laya Films que passarem, així com un fullet, en format pdf, de tots els actes del centenari.

Totes les sessions són d'ENTRADA LLIURE.

Cicle de cinema. Guerra civil i Comissariat de Propaganda

Organització: Ajuntament de Figueres i CineClub Diòptria

Entrada lliure

1

La vieja memoria (Jaime Camino, 1977)

Durada: 161 minuts (35 mm)

Data exhibició: dijous 19 d’octubre. 22.00 h

Lloc: CatCinemes Figueres

Presentació: Pere Ignasi Fages

2

SESSIONS DE FILMOTECA. Laya Films (I) - Noticiaris

Durada: 93 minuts (DVD)

Data exhibició: divendres 27 d’octubre. 21.30 h

Lloc: Cercle Sport Figuerenc (Figueres)

Presentació: Josep Maria López i Llaví

3

SESSIONS DE FILMOTECA. Laya Films (II) - Documentals independents

Durada total: 89 minuts (DVD)

Data exhibició: divendres 3 de novembre. 21.30 h

Lloc: Cercle Sport Figuerenc (Figueres)

Presentació: Sebastià Martín

4

SESSIONS DE FILMOTECA. Laya Films (III) - Fuego en España

Durada: 56 minuts (DVD)

Data exhibició: divendres 10 de novembre. 21.30 h

Lloc: Cercle Sport Figuerenc (Figueres)

Presentació: Josep Maria López i Llaví

5

Sierra de Teruel (André Malraux, 1944)

Durada: 76 minuts (versió espanyola), 88 minuts (versió francesa). 35 mm

Data exhibició: dijous16 de novembre. 22.30 h

Lloc: CatCinemes Figueres

Presentació: Pere Ignasi Fages

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito

Diòptria: La Vieja Memoria

Projecció del dijous 19/10/2006 als CatCinemes de Figueres, a les 10h. de la nit

LA VIEJA MEMORIA
1978 (B/N) 165'

Fitxa tècnica
Dr. Jaime Camino;G. Jaime Camino, Rom Gubern; DF. J.L. Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sànchez, Magi Torruella; Ms. Xavier Montsalvatge; M. Teresa Alcocer. Documental; Pr. Profilmes.

Sinopsi
La guerra civil espanyola mostrada a nivell col·lectiu i individual, on juga fonamentalment la memòria, és a dir, el record personal d'una sèrie de gent que visqueren uns moments transcendents de la història espanyola (la Pasionaria, Tarradellas, Federica Montseny, Gil-Robles, Líster, Jato, i Jaumes Miravitlles, entre d'altres).Camino reflexiona amb profunditat, i tota la objectivitat de la que és capaç, sobre la guerra, utilitzant material documental ja existent i d'altre que va rodar ell mateix, que li serveix de base per construir un contrast d'opinions que permeti trobar la veritat. Una pel·lícula d'autèntic periodisme d'investigació que segueix la línia temàtica de "España ota vez" i "Las largas vacaciones del 36".

servido por lapaco sin comentarios compártelo favorito