Els diners canvien la gent?
I tant que sí! tot i que es tracti d'una misèria, la gent barema l'amistat en funció del que tu tens i ells no..
Avui a l'oficina ens han cridat un a un al despatx del cap... per sorpresa ens han anunciat que teniem paga de beneficis. La de l'any passat va ser tant misserable que ja tots pensavem que aquest any no en tindriem... però no. Aquest any ha caigut un altre cop...i aquest any amb mi s'han portat força bé (la quantitat és a discrecció de la directiva..)
Em crida al despatx el cap i m'ensenya un full -en blanc- amb la previsió d'augment de sou. En blanc perquè encara es negocia... per a això no cal que gastem paper, no?
Mentre m'agraeix l'esforç i el suport d'aquest any m'acosta un altre full (tots dos en anglès, és clar). Amb la sorpresa de l'agraïment no veig res en l' ullada ràpida que hi faig (serà el full típic de ayyyy, que malitos estamos). El meu cap m'interromp els pensaments: l'has vist?
no? el què?
el teu bonus....
ah no, ara el miro... el veig i gairebé boto de la cadira. Oh-my-god! que bé!
Em demana discrecció absoluta perquè no tots tenen el mateix (també perquè sap que les nòmines són de domini públic) i per evitar suspicàcies -especialment en una persona-. Li prometo que no ho faré públic i surto contenta del despatx.
'La' persona en questió m'envia un missatge emergent. Vol saber què m'han donat, si ha estat d'acord amb el meu nou sou del 2008, etc...
Li dic que he promés que no li puc dir... però que està bé, que és més que el de l'any passat però que a mi això no em fa feliç (tinc un problema familiar a sobre que ara no ve al cas)...
Començo a rebre un munt de mala llet... que si és injust, que si jo no protesto, que sempre sóc "polite" i el pitjor... que li faig la impressió que ara li dec fidelitat al cap... per diners!
jo al.lucino. Aquesta persona guanya força més que jo i mai he protestat. És més, me'n alegro...el problema no és d'ella sino meu per acceptar menys diners, li he dit abans que qualsevol decisió personal és injusta i que segueixo pensant el mateix que altres anys, però ella erre que erre amb la seva ceguesa...
què vol que faci? que renuncii a la meva paga de beneficis? que renuncii ella al seu sou, no? és que encara al.lucino.... se suposa que ella és més que una companya... és una amiga amb la que m'explico tot!!!! no m'havia sentit mai tant malament llegint segons quines coses... la gent és tan valenta per e-mail... fins i tot quan les taules toquen una amb l'altra.
El meu esperit nadalenc no deixa que em pugi el còlera... li dic que està equivocada i que ja s'adonarà. Que sé que està cabrejada i que no ho tinc en compte...
però sí... no paro de donar voltes i pensar com un misserable grapat de diners poden canviar tant una persona
i si hagués estat a l' inrevés?.... d'una cosa estic segura... que si m'hauria enfadat amb algú seria amb el meu cap, no amb la meva companya
porca misèria...
