El Dr Quedem aixins versus es Precfecser
I en mig un pobre ocell i la seva idiosincràsia: El capsigrany i la seva relació amb les llagostes.
11 Enero 2007
I en mig un pobre ocell i la seva idiosincràsia: El capsigrany i la seva relació amb les llagostes.
27 Agosto 2006
Ahir dia en que en Johan el Manso va fer 38 anys, l'equador d'una vida, vàrem fer una festa chill out, amb espelmes, música per l'ocasió, i amics de "calité", i de sobte mentres ens preniem un ron "flor de caña" amb cocacola, el meu amic de l'ànima, el Dr quedem aixins, va fer allò que es fa quan la distensició i el relax s'apodera de la ment, es va llegir l'etiqueta.
La nostra imaginació que no té fi, tot i estar rodejats de una cubana i tres dones bellíssimes del país, va desenbocar cap a pensaments llunyants on les roques al costat de la platja, la música i les dones exòtiques vevien dels nostres llavis aquest nèctar dels deus.
Vam pendre consciència del fet. Per saborejar bé un Glop de Ron Flor de canya, el millor lloc és sol (cosa impossible ja que la companyia era inmillorable) o a les roques. Però en Camús i en David (no en David, la Bèstia estimada)es van demanar on calia anar a les dues de la matinada? A quines roques, a la punta del Carall trempat de Montserrat, als espadats del Cap de Creus, o als cingles de Tavertet? On? Per favor Déus del chill out, on és el millor lloc?
Grans preguntes necessiten grans respostes....
27 Mayo 2006
En Miquel, col.laborador del nostre programa, i que cada quinze dies ens explica coses intrigants, per exemple de com el Montseny (On viu ell, al Turó de l'Home)està conectat amb Mallorca, per vies d'aigua subterràneas... si voleu, escolteu els talls que us posem a continuació.
http://www.lacoctelera.com/myfiles/mansos/miquel 21.5.06 2.wav
http://www.lacoctelera.com/myfiles/mansos/miquel 21.5.06 3.wav
La foto és de quan vàrem recollir el 1er premi de Radio Associació de Catalunya en l'apartat d'innovació per programa fet el 2004 al turó de l'home..quins records...
Aquest és el gran Doctor Quedemaixins, que, com a Sau, en els moments difícils, sempre el tenim al nostre costat i que amb la seva ponderació, ens ajuda a matitzar molts comentaris d'Es precfecser, un home docte, però un pel fora del pensament empíric. Escolteu a sota de la foto la descripció d'una de les aus més enigmàtiques del país..
http://www.lacoctelera.com/myfiles/mansos/dr quedem aixins 27.5.06
http://www.lacoctelera.com/myfiles/mansos/dr quedem aixins i es precfesser 2.wav
27 Abril 2006
Feia setmanes que s'havien acabat aquells episodis de silencis incòmodes amb la seva dona, racapitulava mentre conduia cap al seu objectiu. Feia també setmanes que no freqüentava fulanes buscant més comprensió que sexe; de fet, tot el que havia arribat a fer amb elles era parlar i deixar anar
tot el que tenia dins i l'angoixava; més que una prostituta aquella dona esdevenia un psiquiatre davant qui despullar-se emocionalment.
Però tot això ja feia setmanes que havia acabat, exactament des de que havia pres la resolució d'anar a cercar allò que anhelava. Havia trencat molts
lligams pel camí i n'estava a punt de trencar-ne molts més, de professionals, de coneixences anodines que no li aportaven res a la seva existència,...; havia trobat l'equilibri i allò el va ajudar molt a triar què era i què no era important en la seva vida... ara mirava amb menyspreu els individus que vivien angoixats per les frivolitats, per tenir molts
calés, per ser els primers en tot, en malbaratar el temps preciós que tots i cadascun dels éssers humans tenim atorgat quan arribem en aquest món...
Quan, aquell vespre de primavera, l'amplitud quasi-infinita d'aquelles aigües tranquiles es va desplegar davant els seus ulls, va saber que es
trobava davant d'un moment vital, un d'aquells moments en els quals tot allò quotidià deixa de tenir importància, un d'aquells moments en què tot
es relativitza absolutament i queda reduït al no res, i l'únic que aflora és la sensació que pertanyem a la natura i que , en realitat, la nostra
existència és tan insignificant que en assembla un miracle estar vius i poder sentir aquella connexió profunda i commovedora amb la mare terra. Un
d'aquells moments que només qui es troba davant una operació a vida o mort o davant el naixement d'un fill pot comprendre.
Va tancar els ulls i va inhalar profundament, omplint d'aire fresc els seus pulmons, deixant que aquell mateix aire li acaronés el rostre i fluís per
tot el seu cos, emportant-se tot allò residual, fins i tot el bo i dolent que havia fet durant la seva existència. Tota la seva vida li va passar pel
pensament concentrada en un segon i aleshores va pensar que ell realment no havia buscat allò, sino que allò l'havia buscat a ell. Li van venir al cap
unes paraules que el seu amic dr qdmxns li havia dit en una nit perduda de joventut, vagarejant per la ciutat : "el destí no és allò que cerquem, és
allò que trobem". - El destí no és allò que cerquem, és allò que trobem - , li ressonà al seu cap... El destí no era doncs allò que havia estat
buscant, que no el deixava viure, el destí era això que s'havia trobat, va pensar i va somriure només amb la comissura dels llavis pensant que, després de tot, potser sí tenia raó el seu amic de joventut.
Una pau com mai no havia sentit el va omplir i , a poc a poc i sense perdre de vista aquella superfície ara quasi negra que reflectia la lluna plena i el cel enfosquit de blau saturat, es va despullar. Es va quedar mirant aquella immensitat sense dir res, sense pensar res...
I , nu com havia arribat en aquest món, va ficar els peus dins aquella aigua que besava la terra i que tant havia estimat i, lentament, es va internar dins el seu destí.
El gran repte III part
Quan va mirar el calendari es va adonar que portava ja 4 mesos amb aquella situació que si bé d'entrada li va semblar insuportable, ja havia esdevingut una rutina. El cas és que la seva vida no podia continuar així; aviat afectaria la seva vida familiar i professional, ningú no pot viure amb insomni crònic i continuar com si res no passés. Els episodis de passeig nocturn pel passadís, omplir un got amb un dit de rom, sortir al balcó en plena nit i dirigir l'esguard sense realment veure res vers on s'amagava el seu objecte de desig no per haver esdevingut rutinaris eren acceptables per una persona emocionalment equilibrada com ell es considerava.
El psiquiatre li havia receptar unes píndoles que l'únic que havien fet era descomposar-li l'estómac més encara del que ja el tenia d'abans, de manera
que les va deixar al cap d'uns dies...sabia molt bé que la causa d'aquell desequilibri no era cap d'altre que la fita que d'entrada havia concebut com un d'aquells desafiaments que els joves llencen per enlluernar les noies, un divertimento per impressionar a qui sap qui o què, però que amb
el temps va anar interioritzant de tal manera que va acabar consumint-lo per dins.
La resolució ja l'havia presa, només li faltava reunir el valor necessari per dur-la a terme. Per primer cop a la seva vida es va decidir a actuar
amb un objectiu tan meridianament clar que estava disposat a utilitzar de bon grat qualsevol mitjà. Ell que havia estat sempre un home escropulós amb
les lleis, sempre mirant de no ofendre ningú, ni per activa ni per passiva,ell, que ni una multa d'aparcament havia acumulat en els seus 19 anys de
conductor, ell estava disposat a fer ulls clucs a l'ètica, la vista grossa al mitjans, el que comptava a partir d'ara era únicament el resultat, la consecució de la seva fita i aleshores, arribaria el descans, tornaria l'equilibri, l'alegria de viure, el poder descansar i tornar a somriure davant el comportament càndid i despreocupat de la seva filla, a poder besar la seva esposa amb la passió d'abans, a tornar a quedar amb els amics, a tornar ser una persona....
Sí, per primer cop en molts mesos es va tornar a sentir amb aquella força d'antuvi i no dubtaria en remenar cel i terra per tal d'assolir allò que anhelava. Va recuperar la seva vella agenda amb nombres de telèfon que feia molts mesos que no marcava, disposat a polsar la disposició dels seus
antics amics, coneguts i contactes professionals per ajudar-lo en la seva empresa. Tota col.laboració seria benvinguda, i mostrant les cartes sobre
la taula es refermaria com al líder natural que fou abans de la trencadissa emocional que l'havia dut fins aquí.
Malgrat tot, no havia perdut la seva mà esquerra amb els agents econòmics i socials, i en poques setmanes (ell mateix en va quedar sorprès) i després
de molts rebutjos per part d'empreses privades i públiques i d'institucions culturals, va aconseguir un finançament per part d'una emissora local que,
malgrat la seva modèstia econòmica va veure en aquell home i la seva extravagant pretensió una oportunitat de publicitar-se, oferint als seus
radio oients l'oportunitat d'escoltar en viu un relat èpic i transmetre per les ones l'emoció esquinçada d'aquell que arrisca la seva vida per tal
d'assolir una fita que el mateix Nietzsche hagués catalogat com a forassenyada.
Ara faltava el més difícil, trobar algú prou boig com per seguir-lo en la seva epopeia, algú que com ell, fés temps que cerca quelcom sense saber ben
bé el què, algú amb qui compartir aquell destí inefable...
Dr. quedem aixins
24 Abril 2006
Que Déu beneeixi la sacrosancta missió que estem en portes de dur a terme.
Hi hem d'anar amb l'anima pura i el cos net. D'aquesta se'n parlarà, "s'ho juro".
Potser els nostres cossos periran, però la memòria de la gesta restarà per sempre, en forma d'una placa conmemorativa a dalt del campanar semisobreeixent de Sau. Hi haurà pelegrinatge i, igual que avui dia milions d'homes i dones d'arreu del món van al cementiri de Menphis a veure la tomba de l'Elvis Presley o al de Paris per veure la de Jim Morrison, les generacions futures aniran a Sau i diran, "anem a visitar en pelegrinatge allà on aquells 3 audaces s'hi van deixar la pell en ares d'un món millor!"
.... se n'explicaran llegendes... " hi ha qui diu que de tant en tant se'ls veu en nits de lluna plena, amb les seves ànimes udolant per sobre les
gèlides aigües del pantà, cridant que s'emportaran qualsevol que gosi internar-s'hi" .... us adoneu ? passarem a formar part del pantà i del seu esperit !!
Dr Quedem aixíns.
6 Abril 2006
Una aixafogor inusual per a aquelles dates no el deixava dormir. Va sortir del llit aquella nit a les 3 de la matinada i en sortir al balcó es veié bevent un got de rom que, de manera automàtica, s'havia preparat en notar aquella sequedat a la boca. Va ser quan, després de 2 glops recolzat a la barana, un cotxe va passar pel seu carrer; aleshores prengué consciència del que estava fent, s'assentà a la cadira que tenia al balcó, tot intentant fer el mínim soroll possible per tal de no despertar la seva dona i filla, que dormien plàcidament sense imaginar la tempesta que pel seu cap passava.
Amb el got encara mullant-li els llavis, però sense empassar-se el liquor,va alçar la vista cap als cingles que des del balcó es podien distingir, i que amagaven allò que anhelava i que sense voler-ho admetre, li havia provocat aquell desequilibri i aquell neguit.
Després d'una estona que era incapaç de quantificar, va tornar entrar al menjador de casa seva i, tot deixant la porta del balcó oberta per tal de permetre el pas d'aire, es va estirar al sofà, amb el got encara a les mans.
Les llums taronges projectades al sostre, rovinents de l'enllumenat públic, el van distreure una estona fins que va tancar els seus ulls irritats i aleshores va sentir aquella cremor.
Ell no podia ni imaginar que aquella va ser només la primera nit en vetlla de tantes que li esperaven.
Les primeres llums de l'alba i l'aire fresc de la matinada que entrava per la porta del balcó el van despertar amb un calfred.
Es va aixecar del sofà i, sortejant les joguines de la seva filla de 6 anys, escampades per tot el menjador, arribà fins a la cuina, i es preparà
un cafè que li va saber a poc....
28 Marzo 2006
quina imatge tan plena de força.... l'home davant el seu repte vital. ell es mira el pantà, i sap que el pantà l'està buscant a ell, el crida... no el deixa dormir. Sap que no tindrà descans fins que no aconsegueixi allò que ha de fer. Per a l'home ara és qüestió d'amor propi, no deixar-se vèncer per les circumstàncies, pels perills del pantà, que tot i ser importants, no són traïdors, li estan avisant - mira'm sóc aquí, entra dins meu si t'atreveixes, però sàpigues que no tindré pietat de tu arribat el moment - li diu el pantà. l'home s'ho mira, recapacita, sospesa els perills i només serveix per fer-lo més ferm en la seva decissió d'internar-s'hi, i sap que si no ho fés, deixaria de ser l'home que sempre ha volgut ser, seria un derrotat, vençut per una por que ja no el deixaria dormir mai més, una por que la seva família, els seus amics, els seus companys de feina notarien... fins i tot quan anés a comprar a la botiga abaixaria l'esguard per no haver-se'l de trobar amb la persona que, al mateix temps que li torna el canvi, se'l miraria amb commiseració i pensant "pobre home, no va aconseguir vèncer la por atàvica que l'envaïa, la seva por se'l menja per dins". I ell, amb el metall a les mans, es mossegaria la llengua per no cridar a tots que ell un cop va ser un home valent i resolut, i que el que ara veuen només és una ombra difuminada del que havia estat feia només uns mesos... continuarà...
autor: dr quedemenaixins
15 Marzo 2006
Es pot fer un programa en directe desde el bel mig del pantà de Sau, un divendres a les 10 de la nit?
Estigueu atents al nostre bloc, o a Radio Manlleu, seguirem informant.
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
