Desde la trona dels cingles de Tavertet, ressona encara l'últim sermó d'un home que diu veritats com punys, però amb la serenor d'esperit d'un capellà de poble.
I les seves paraules són escoltades i arriben a la gent. Els Mansos ens hem interessat per una persona que probablement no comparteix moltes coses d'una estructura, moltes vegades manipuladora de la realitat en benefici pròpi, l'Esglesia.
Però en aquesta estructura plena de dogmes absurds i contradiccions en els seus mateixos textes sagrats, encara hi ha persones amb una vocació veritable, que fan que mereixin tot el nostre respecte i admiració.
Malgrat el bon rotllo amb en Jesus (el de Tavertet)no ens podem estar de mostrar una frase del llibre "Mentiras fundamentales de la Iglesia católica" d'en Pepe Rodriguez:(Als Mansos sempre acaba sortint la fera que portem a dins)
"Segons Sant Agustí, Sant Efrem, Sant Abogard (res a vere amb Winston Bogarde) i el breviari de les Maronites, la Verge María hauria concevut a través d'una de les seves orelles" ????..El llibre és molt recomanable per entendre com es pot construir un galimatias tant gran.
A partir d'avui, cada setmana us posarem un capítol de "The Dolors the creature".
Una serie inspirada en una dona anònima de Vic. Un arquetip de dona alliberada de la repressió moral i sexual dels anys 60 en una ciutat tant catòlica com Vic. L'explosió de llibertat li ferà viure infinitat d'aventures.
Aquest primer capítol ens mostra l'aspecte més íntim d'una dona amb pors, però que amb voluntat per aconseguir una plenitud humana comparable als grans icones sexuals dels nostres dies.
Aquest estiu, viatjant per Catalunya hem vist fenòmens estranys interrelacionats:
Un Estruç que corria pel mig de la carretera de Gombreny a Montgrony. Que hi feia perdut per aquells barals? Està canviant la zoologia del nostre País?
Cliqueu sobre la foto i busqueu l'estruç en el video d'en Tom Waits
Més coses, la primera parròquia Catalana, la mil.lenaria esglesia de St Pere de Pals, ven a 1 Euro el ciri, i fan servir una màquina de refrescos adaptada.
Si senyor! La innovació arriba a l'esglesia i tot sigui per vendre. Dos mil anys fa que sobreviuen aquesta gent i aquestes coses els portaran a la perdició. El contrast amb els atractius románics, gòtics i barrocs d'aquesta esglesia, fa que s'ens posi la pell de gallina i fa que el nostre esperit analista i ateu, ens faci dir que tenen les hores contades! Es com barrejar la llet amb el salfuman... carai!
(No ens feu cas...resumint abans mangaven els ciris i amb la màquina s'ha acabat, el benefici s'ha multiplicat, a més els turistes ho troben curiós i s'hi tiren fotos i en compren un de record...)
En Tom Waits sempre ha simbòlitzat el predicador borratxo, cliqueu sobre la foto i sabreu de que estem parlant..
A Sota dels Cris només hi pot podem posar de propina... més Tom Waits
Tom Waits a la película domino
Michel Houellebecq amb el llibre "La possibilitat d'una illa" ha obert el llum en el nostre futur terminal i absolutament Manso.
Llegiu-lo, llegiu-lo,...Per favor!
"El mejor medio de ganarle la partida al tiempo sigue siendo renunciar en alguna medida a vivir en él."
"Els últims segles de la civilització humana, ...havien vist l'aparició, a l'Europa occidental, de moviments inspirats en una ideologia d'un masoquisme estrany, anomenat "ecologista"... Aquests moviments insistien en la necessitat de protegir la "natura" contra les agressions humanes, i defensaven la idea que totes les espècies, tant se valia el grau de desenvolupament que tinguessin, tenien el mateix "dret" a ocupar el planeta. Alguns humans que pertanyien a aquests moviments semblaven fins hi tot prendre partit sistemàticament pels animals contra l'home, sentir més pena per l'anunci de la desaparició d'una espècie d'invertebrats que per la d'una fam que assolés la població d'un continent. Avui ens costa una mica entendre aquests conceptes de "natura" i "dret" que manipulaven amb tanta lleugeresa, i nosaltres només veiem en aquestes ideologies terminals un dels indicis del desig de la humanitat de girar-se contra ella mateixa, de posar fi a una existència que sentia inadequada."
Es precfecser, un dels col.laboradors dels Mansos, exposa en el següent video (que podeu veure clicant sobre la foto de l'abans esmentat insecte), la vida i mort de la mosca collonera.
El video és un fragment, i per tant només en treureu una síntesis de l'estudi epidemiològic i vital de l'ésser més enigmàtic de la nostra fauna més putrida... (una comparança amb el món de la política es pura casualitat)
Com veieu en Miquel Masseguer (l'home del turo de l'home) comença a buscar contactes per les futures eleccions. Els mansos i en Busi, aquest cop fent de mosca collonera...
Que van pactar en Miquel i en Felip Puig?
27 de Maig del 2005, els Mansos vàrem fer novament una cosa que pot semblar una solemne bestiesa, però que a nosaltres ens va omplir com a persones que som: Un programa desde el mig de la plaça de Vic, sense avisar, i amb tres wàters com a set d'entrevistes, un llit de matrimoni, i tot l'equip en pijama...
Quins records...EL sr Marcel.lí de Catalunya radio conversant amb la Dolors...ohhhh, que macu..
Els Mansos,també fent memòria d'històries radiofòniques viscudes, en aquest cas com a oients fidels, volem rendir homenatge a en Jordi Vendrell, en el cinquè aniversari de la seva mort, un gran professional, que ens va fer descobrir l'acidesa de la radio, la naturalitat i la frescor de les seves tertúlies, i tot això, com sol passar en el nostre país, el va condemanar a l'ostracisme.
Si cliqueu sobre la foto anireu a l'enllaç on podreu escoltar encara que incomplerta, l’única còpia del programa emès el 10 de juliol de 1992 de la darrera orquestra, gràcies a la gentilesa del Doctor Miquel Masgrau Berti, un programa que va ser censurat davant les inminents olimpiades, més que res per dir veritats com punys!
En les nostres idees, hi cap transcriure la vida de la nostra estimada Bèstia. Un home de radio que ens ha fet de tècnic i que a més ens serveix d'estímul i d'esperit de superació...
Mireu el video clicant sobre la foto de la Bèstia clàssica, el Lyacó dels temps moderns.
Lycaó el primer Home Llop.
La llegenda dels homes capaços de convertir-se en llops és molt antiga. La primera de la que es té constància pertany a la mitología grega i explica la història d'en Lycaó el primer rei d'Arcadia. Aquesta llegenda explica com Lycaó va fundar un culte pagà als Déus de l'Olimp i en les seves cerimònies es feien assassinats horribles. Assassinava a persones innocents com ofrena al seus Déus profans i oferint la seva sang com a prova de la seva devoció.
Quan les histories de les brutalitats que feia Lycaó van arribar a les orelles del Deu Zeus, aquest va decidir investigar si eran certes las brutals històries.
Al comprovar que tot era cert, es va presentar davant d'en Lycaó i la seva camarilla i els va revelar la seva identitat, per així demanar-los-hi explicacions i administrar el càstig oportú.
Els membres del culte a l'instant li van fer ofrenes per esmenar les seves espantoses cerimònies, però en Lycaó no es creia que es tractava del Déu Zeus i per provar si estractava d'un Déu verdader, li va preparar un festí consistent en carn humana de un nen, pensant que si era un Déu s'en adonaria inmediatament i rebutjaria el menjar, ja que el canivalisme era un pecat molt gran en la cultura grega.
Zeus va reconèixer inmediatament en que consistia el sopar i el va rebutjar. Davant d'això i per evitar la furia de Júpiter, Lycaó va fugir al camp; un cop allà Lycaó s'en va adonar del que Júpiter tenia reservat per a ell, i lentament va començar a transformar-se en un home llop.
Som germans, i la nostra simbiosis recau en una visió del món una mica torbadora.
Treballem sempre a partir de l’ improvisació, amb un sentit de l’humor un pel transgressor, i amb moltes dosis d’imaginació, buscant el camí que ens porta de ple a la burriqueria humana, el factor diferencial de la nostra espècie.
I els Mansos sempre volem retornar a la nostra comarca el fet de que ens hagi fet com som i que tinguem un sentit de la vida tant especial, per tant qualsevol ocasió per mostrar-nos davant la nostra gent ens motiva per que ens veiem reflectits en les vostres cares, en les vostres reaccions.
La nostra màxima és “demostrar que en la comunicació artística , la imaginació creativa és més important que tots els recursos tècnics i econòmics imaginables.”.
GUANYADORS DEL PREMI A L'INNOVACIÓ DE RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA 2004. elsmansos@yahoo.es
Aquesta obra està protegida amb una "rel-license". Copy Rigth audio, text & images 2005, 2006 by joan i Ramon Marsó.
.
