Places
He provat de traduir modestament les “liner notes” que Brad Mehldau va incloure al seu disc Places; miraré d´anar completant la traducció de mica en mica}
Places
Sembla com si la grandiositat d´un lloc només es revelés deprés de marxar-ne. La memòria pot convertir un lloc en molt més “real” del que és en veritat. Per exemple, l´escència d´un objecte que ha estat portat a casa des d´un lloc llunyà (podria tractar-se d´un spray o desodorant utilitzat en unes vacances). Quan ho oloro, un cop a casa, després d´algún temps, em trasmet quelcom escencial de la meva experiència en aquell lloc, quelcom que prèviament havia restat amagat o ni tan sols existia. (…) Al cap de mig minut, torno al món del dia a dia, que ara sembla més vanal que mai. És com la mística dels somins que desapareixen de la memòria un cop t´has despertat.
A casa, somnio que a Nàpols, a Roma, puc intoxicar-me amb la bellesa i abandonar la meva tristor. Faig les maletes, abaraço als amics, m´embarco mar enllà i, per fi, em desperto a Nàpols. I just alla, em trobo amb el fet, la trista veritat,… el meu gegant ve amb mi vagi on vagi.
Ralph Waldo Emerson: Self reliance
Crec que hi ha músics que tenen predestinada la seva funció dins l´engranatge de la interpretació; des de les meves primeres notes, sempre he sentit que la meva necessitat de fer música requeria que el ventall tímbric a utilitzar fos el més ample possible; més endavant he aprés, no sense una certa nostàlgia, que això implica inevitablement una certa dispersió. No obstant, he avançat pel camí que em dictava l´ànima, i la meva intenció no és esdevenir un intèrpret impecable en "tots" els instruments i estils que practico, sino que miro d´estar al servei de la música amb tota la paleta cromàtica que puc controlar. 