A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.MISTERIS DEL FUTBOL
El que sempre m’ha costat entendre és com, amb una porteria tan enorme, en els partits normals, per entendre’ns, se’n facin tan pocs, de gols. No sembla lògic. Tan difícil és posar una piloteta entre els tres pals que emmarquen la porteria? Tan complicat és fer entrar una pilota en un marc que fa més de set metres d’amplada i quasi dos i mig d’alçada? És clar que hi ha un porter i un grup de jugadors que la defensen, però la porteria és veritablement enorme i la pilota, al seu costat, minúscula i rodona. Em costa comprendre que es facin molts més gols al handbol, per exemple, quan la portaria és molt més petita. I no diguem ja en un partit de hockei. O el paroxisme d’aquest argument, que seria el bàsquet. La cistella i la pilota tenen quasi la mateixa mida i s’afarten d’encistellar i marcar punts. Alguna cosa falla, alguna cosa no quadra. Però aquesta no és l’única incògnita que sovint em balla pel cap quan m’entretinc en algun dels resums de la jornada que fan per la tele. Encara em costa molt més comprendre com és possible que en qualsevol partit la quantitat de pilotes als pals, als tres pals, siguin tan gran. Com és possible que en un partit qualsevol en què es puguin arribar a marcar, per exemple, dos gols les pilotes que han encertat en algun moment els tres pals, o sigui, que han estat a punt d’entrar però no ho han fet, s’han de comptar amb els dos dits de cada mà i potser encara fem curt? Com pot ser que els jugadors acostumen a encertar molt més a les fustes del perímetre que a la boca de la porteria? Això demostra que és molt més fàcil encertar amb la pilota una fusta de menys de vint centímetres d’amplada que no pas ficar-la en un forat que supera els set metres? Com en la vida mateixa, alguna cosa no quadra.
Fragment d'article publicat al 08340 de Vilassar de Mar d'aquest mes.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
És una qüestió fisiològica. Els humans estem dissenyats per manipular i fer coses amb les mans i no amb els peus. Així, si utilitzar els peus és antinatural pels homínids, jugar a futbol també ens resulta difícil. El que fan els futbolistes sembla fàcil però en realitat no ho és.
16 Mayo 2006 | 01:11 PM