A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.L'EFECTE VÁZQUEZ MONTALBÁN
Des de la meva més aviat relativa talaia d’observació (la Gran Via cantonada Fleming-Eixampla just després que s’acabés el partit) m’he afegit una estona a la festa pública que no deu fer cap gràcia als automobilistes que per la casualitat que sigui passen per aquest indret. La festa és evident i és col•lectiva. Aleshores cal concretar una mica més. Col•lectiva fins a quin punt? Els trenta mil ciutadans de Premià no hi eren tots, evidentment. Però hi havia una representació considerable i, repetim-ho, representativa.
A la festa dels Pirates de l’any passat vaig poder observar alguna cosa que s’hi començava a acostar. Però on sí que he pogut palpar una mica més la realitat ètnicoideològicoreligiosacultural ha estat en la festa d’aquesta nit –que no sé com acabarà perquè mentre escric això encara sento els càntics (en castellà, evidentment) de la festa de la Gran Via.
A mi em costa entendre-ho, la veritat, però el Barça continua sent el gran cohesionador de la nostra societat. Moltes altres propostes benintencionades són intents més o menys afortunats, però a efectes pràctics, el Barça, quan guanya, és clar, aconsegueix una aproximació a allò que molts somiem: una societat més o menys unida culturalment i feliç de compartir alguna cosa.
Va ser en Manuel Vázquez Montalbán el que va apuntar sobre un paper el fet que l’element més integrador de l’anterior onada immigratòria d’andalusos, murcians o extremenys, la dels anys seixanta, era el Barça. Tinc la sensació que a hores d’ara el fenomen es torna a repetir. Hi ha diferències, és clar, però es torna a repetir. Allò que les bones intencions de molta gent intenta, un equip de futbol ho pot aconseguir amb mitja hora. Què té el Barça que no tingui l’Estatut? Els resultats?
I com pot ser que en un país tan petit com Holanda hi hagi tants grans futbolistes i grans entrenadors? La superfície edificable d’un camp de futbol deu costar un imperi! En canvi, es veu que en treuen un rendiment considerable.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
endora dijo
Es cert,penso que el futbol pot el que la vida i la política frustra. Una altra reflexió que he fet és de quina forma no segueix, com en temps de la dictadura, reconduint-se per part del poder el que l'esport i aquest cas concret el futbol sigui l'opi que ennuvola qüestions molts més importants i necessàries.Evidentment estic generalitzant. Ahir em vaig fixar que a la tribuna d'honor per part d'"Espanya" hi havia des dels reis fins a presidents de comunitats i etc, quan l'Arsenal va ser molt més auster amb la presència mediàtica-política.
Tot plegat un deliri, que jo ufanament vaig compartir a l'Amistat però, però, que abans d'anar a dormir tipus "telerin" pensava com tu, i avui encara més després de veure la premsa i la gent per al carrer i els comentaris al treball, no acabo d'entendre i pair, com tampoc puc veure les possibles causes i tot allò que darrera aquesta borratxera s'amaga.
18 Mayo 2006 | 09:42 AM