A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.DIA DEL MEDI AMBIENT
Ahir, fa poc més d’una hora, era el dia internacional del medi ambient. Una estupidesa com una altra. Per la tele he vist algun anuncia que feia apologia del reciclatge i algun cosa semblant. Tot previsible. Un atac de bones intencions perquè, tal com sempre passa, ens remetem a allò que és possible i acceptem que el canvi climàtic (se’n parla molt i sembla que sigui veritat) és irreversible perquè allò que s’hauria de fer no es farà mai. Adaptar-nos al medi? Rebaixar plantejaments. El ritme de vida que la societat rica—els que ho són, és clar—és absolutament insuportable i el futur no pinta pas gens bé. Allò que hauria de ser una alegria per molts, resulta que es transforma en una paradoxa. L’índia i la Xina comencen a prendre una via semblat a la d’Europa i els Estats Units. No n’hauríem d’estar contents, que la riques s’escampi pel món? El problema és que l’explotació del planeta no pot ser democràtica. Si se n’aprofiten uns quants, el medi ambient no s’esquerda. Quan els plaers de la riquesa s’escampen cada vegada més, es descobreix que aquest tipus de vida és insostenible. Oi?
Potser començaria a ser hora de donar una oportunitat a l’ecologisme radical. El planeta està en perill! I la proposta és clara i senzilla. Per un món habitable, apostem per l’extinció de l’espècie humana! Seria una garantia absoluta que el nostre planeta encara no corre un perill definitiu. Un planeta com el nostre, amb l’extinció d’una sola de les seves espècies es regeneraria en poc més d’un segle.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jt dijo
No hi ha medi, però hi ha ambient.
6 Junio 2006 | 08:51