EL FUNCIONARI FELIÇ
Això dels blogs sembla no tenir fons. Trobes de tot. Quan descobreixo una sorpresa que m’agrada, m’emociona o em fa sentir còmplice d’alguna cosa, me l’apunto per si de cas. Fa un temps vaig descobrir aquesta que tinc penjada a la meva dreta. Com és possible un blog en què només es plantegi dir “Bon dia”? Genial. Fantàstic. Una proposta tan senzilla m’omple d’un optimisme irracional que recomano a tothom.
Ara, encara em va sorprendre més descobrir un blog que té un títol tan improbable com aquest. Un funcionari que és feliç fa el seu blog amb aquesta proclama. De moment encara no he descobert la causa de la seva felicitat. És el tradicional expoliador del patrimoni públic que ingressa cada mes allò que no es mereix? És una escaquejador nat? És un ser catatònic que encara li queda la capacitat de somriure? No ho sé. En tot cas, fa bandera d’una cosa que costa de creure.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
end dijo
Es possible que la felicitat vingui donada per la seguretat d'un sou vitalici..., avui en dia malgrat no ens agradi la burocràcia de l'administració o l'apatia d'un treball sense crestes, saber amb què comptes a fi del mes, empanya altres dolors.
8 Junio 2006 | 09:33 AM