LA NIT DEL GAMPER

Els quatre gols no deixen de ser una anècdota pròpia de futbol. Sempre fa bonic guanyar un adversari per quatre a zero, encara que sigui en un partit amistós. Fa que tot el públic estigui més content. Fa que quasi tothom se'n vagi a casa amb una sensació d'orgull personal, com si els quatre gols els hagués marcat cadascun dels seguidors de l'equip. Res. El de sempre i des de fa molts anys.
Ara, si una cosa em va impressionar del partit d'ahir va ser l'espectacle que va organitzar l'emissió televisiva, sobretot durant els actes previs. Van ser uns moments que vaig trobar especialment emocionants. Sistemàticament, les càmeres feien primers plans de persones anònimes, nens, nenes i gent de tota mena, que eren a les grades i tenien alguna particularitat que els feia interessants per a la càmera. Des de casa no ho veia, però era fàcil deduir que les pantalles del camp també ho emetien i ells mateixos es podien contemplar en directe. Era impressionant la cara que feia tothom quan es descobria atrapat per la càmera i rescatat tot d'una de l'habitual anonimat. Era un moment d'una emoció indescriptible i per a la majoria era quasi impossible resistir-se als gestos d'entusiasme. Se'ls il·luminava la cara a l'instant, saltaven d'alegria i de seguida ho compartien amb els seus més pròxims. Ho vaig trobar veritablement emocionant. Per als escollits, era un moment d'excitació inesperat i màgic. Segur que se'n recordaran molts anys del dia que es van poder veure en primeríssim pla en la gran pantalla de l'estadi abans de guanyar per quatre a zero. Aquesta emoció repetida en cadascun dels personatges escollits la vaig trobar més emocionant que els gols que van venir després i que, segur, van alegrar tota la concurrència.
(la foto és de La Vanguardia d'avui)

servido por martirossello 3 comentarios compártelo favorito