A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.UN ALTRE ANUNCI QUE, DE MANERA INCOMPRENSIBLE, TAMPOC NO VAN RETIRAR.
I aquell espot que ens volia tornar a prevenir, una vegada més i com cada temporada considerada de risc, dels accidents de carretera? L’han passat durant l’estiu. Alguna cosa ha de fer l’administració contra la tragèdia quotidiana dels accidents de trànsit. En l’anunci, el fill volia que fos la seva mare qui el dugués a escola. El pare li diu que avui no, que no pot ser, que ho farà ell. I així dia rere dia. Sempre ha de ser ell qui el porta a escola, malgrat les queixes del nen que reclama la mare. La tragèdia en família. La mare no tornarà perquè ha mort (suposem) en accident de trànsit. I el nen, que, de fet, ja és prou crescudet com per comprendre la situació, continua insistint de manera incomprensible: “I la mare?”
El més espectacular es trobava al final de l’anunci. Pare i fill a dins del cotxe. El nen, al seient del darrere, reclamant la mare. El pare, de cara a la càmera, en primer pla, conduint, responent al seu fill per enèsima vegada i plorant en secret a llàgrima viva.
Això és un anunci per un trànsit més responsable? De veritat que es pot conduir i plorar alhora sense córrer veritable perill? No és molt més perillós, de fet, plorar i conduir alhora que fer-ho amb un parell de cerveses (això sí, només un parell) o un gintònic (sempre i quant sigui un)? I amb el propi fill al seient del darrere! No es pot dir que aquest anunci sigui gaire pedagògic.
Doncs quin exemple, no? Això que era un anunci institucional. No mereixia, el pare, malgrat la seva tragèdia personal, la corresponent multa i la retirada de punts preceptiva?
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
la mirada dijo
Us recomano l'article que l'Stalker ha publicat a la web www.premiadelmal.com sobre el documental de creació, la televisió i la indústria audiovisual.
27 Septiembre 2006 | 11:05 AM