HISTÒRIA DE LA LITERATURA PARTICULAR (Barcelona és bona si la bossa sona)

El diari El Maresme del dia 30 d’abril del 1983 recollia aquesta notícia. Més que dos premis consecutius gosaria dir que van ser dos premis paral•lels, ja que me’ls van donar tots dos al mateix dia. Va ser un moment formidable, no cal dir-ho. Vaig anar fins a Cassà de la Selva a rebre de cos present el premi “La Colla” per aquest recull de contes que ara tinc al cap recuperar en versió segle XXI. Després d’aquests, el meu palmarès de premis és més aviat discret, les coses com siguin. Però no puc deixar de recordar un dia inoblidable en què en vaig rebre dos de cop. Per cert; l’altre era tota una premonició. L’altre premi, de poesia, per un recull de poemes anomenat “Arrel de viatge” (viatge que mai no s’ha interromput, tot s’ha de dir) me’l van comunicar a través d’un telegrama dels d’abans i era—vigileu, premianencs de bona fe—a Viladecans! O sigui, que ja estem tots avisats. Si em privatitzen me’n vaig a Viladecans, com tothom!
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
Sí, les ironies del destí tenen la seva conyeta. A treballar per guanyar-ne més.
Queda clar que hauràs de parlar de política per atreure el personal.
10 Noviembre 2006 | 02:59 PM