HISTÒRIA DE LA LITERATURA PARTICULAR (Els Pastorets del nostre temps)
Ara que s’acosta Nadal és un bon moment per recordar que abans que s’acabés el mil•lenni em vaig dedicar a la cultura popular i vaig acceptar l’encàrrec de la Laura Salomó perquè fes un llibre sobre els Pastorets. Li vaig dir que sí i en vam fer dos. Una caixa amb els dos llibres. Un conte infantil que recreava la famosa representació teatral més nadalenca, il•lustrat per la Montse Ginesta, i una visió (em resisteixo a dir-ne assaig) extensa i il•lustrada sobre la realitat dels Pastorets.
Crec que me’n vaig sortir. Malgrat que la meva experiència en el tema em remetia directament a la meva infantesa, els meus pares o la meva àvia m’hi havia dut algun any al Patronat, i que mai no m’havia despertat cap passió especial, el Nadal del 98 vaig fer una immersió tal en aquest món que al final en vaig acabar sabent una mica. A més de llegir-me els escassos llibres que vaig trobar que donessin una visió més o menys general sobre el tema, em vaig llegir totes les versions tradicionals que vaig trobar. També en pocs dies vaig assistir a cinc representacions completes de l’espectacle nadalenc per documentar-me.
El resultat no va ser només una excusa per treure’m la feina de sobre i prou. Volia estar content del que havia fet i el resultat em va satisfer enormement. I encara que mai no he participat en una representació de Pastorets, estic força orgullós de l’experiment: dos llibres de colors, il•lustrats, lluents, publicats per Susaeta l’any 1.999 i que, tot s’ha de dir, es deixen llegir de veritat perquè són amens i desenfadats. I nadalencs. En fi; que sóc (o havia estat) una passada.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Paccius dijo
Admirable Sr Martí que pogués treure'n tant de suc del tema. Dos llibres, i a més a més amèns. El seu talent és inqüestionable.
Jo només hi he anat un cop als pastorets i se'm va fer molt llarg i pesat. De fet vaig acabar clapant-me. Potser vaig tenir mala sort i em va tocar una representació fluixa.
1 Diciembre 2006 | 12:56 AM