EL TERROR I LES SEVES VÍCTIMES

És per això que em costa tant comprendre la postura que sovint prenen molts, sinó tots, els mitjans de comunicació davant la tragèdia personal dels qui han tingut la desgràcia de ser en el lloc equivocat i en un mal moment. És evident que el fet es pot entendre com un últim homenatge als que han perdut la vida injustament (no la perden també injustament els que moren en accident d’automòbil o en un daltabaix meteorològic o qualsevol accident domèstic?). També hi ha, diria, la voluntat de sensibilitzar la població de fins on pot ser pervers el terror dels terroristes. En aquesta segona aposta, és quan tinc la sensació que les coses no quadren. La gran majoria dels ciutadans, els que mirem la televisió o fullegem els diaris, fa molts anys que n’estem, de sensibilitzats. Sembla ben bé que fóssim nosaltres els que tinguéssim algun poder de decisió i per això se’ns volgués entendrir l’ànima. I, si no vaig malfixat, els que tenim la capacitat d’emocionar-nos i de compadir les víctimes del penúltim, de l’últim i de tots els atemptats terroristes que el futur ens té guardats, som justament aquells que, si algun dia poden tenir alguna mena de protagonisme directe en el conflicte, serà el de víctima innocent en el moment més imprevist.
Als que cal convèncer d’alguna manera—i el dia ha d’arribar—són els que justifiquen, instiguen, organitzen i executen aquesta nefasta i útil tècnica de persuasió i, sincerament, no sé com es poden arribar a fer aquesta mena de miracles.

Fragment que completa el text "Eta, tanca el negoci d'una vegada!"
Publicat al 08340 de Vilassar de Mar

servido por martirossello sin comentarios compártelo favorito