Logo de La Coctelera

Pàgina de Martí Rosselló

A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.

5 Febrero 2007

ALLIBEREM PRESTATGES, QUE AVIAT SERÀ CARNAVAL!

Inspeccionar els llibres vells pot tenir sorpreses insospitades. Entre les més habituals, ho dic perquè m’hi estic trobant ara mateix, és la de trobar bitllets de tren (Premià-Barcelona, Barcelona-Premià) amb dates tan remotes com el 71, 73, 80, 82 o 85. Multitud de bitllets havien tingut la funció subsidiària de transformar-se en el punt de llibre que et fixa en la memòria en quina pàgina has de continuar llegint. Un petit inventari de situacions que, passat el temps, és impossible recordar. Però a més de bitllets, papers en blanc, papers amb inscripcions que ara em semblen críptiques o que no venen al cas, he trobat això. En un dels llibres he trobat aquesta sorpresa ben planxada, neta, com si mai ningú no l’hagués estrenat i que a hores d’ara és, sens dubte, una mostra d’un passat veritablement passat:
Per si algú més l’interessa, em permeto fer una segona llista de llibres que estic a punt de llençar al contenidor (hi ha contenidors de vidre, de paper i d’orgànics. Per quan un contenidor d’idees i pensaments?) de davant de casa. Apunto:
El fill de l’acordionista de l’Atxaga / Tretze contes llibertaris de l’Agustí Pons / Els ulls de la nit, de l’Albanell / Exemplar d’arxiu, d’en Pedrolo / El mirall i l’ombra de Jaume Cabré / Lingüística de la publicidad /Carta marruecas d’en Cadalso (el vaig comprar pels meus estudis universitaris i no recordo haver-ne fet) / Encerrados con un solo juguete, d’en Marsé / 2001, una odisea del espacio, però en paper del tradicional / La soledad de manager, d’en Montalbán / Cruel Zelanda, un anònim de la Sonrisa Vertical / Al faro, de Virginia Woolf / Ni Espanya, ni França, País d’Itàlia, de Jordi Viader / Fer senyors a la Plaça Roja, de Manuel de Seabra / El Caminante de Hesse / Mals averanys de Günter Grass / L’agulla daurada, de la Montserrat Roig / Laura a la ciutat de Vic, de Miquel Llor / Diario de un caracol, d’en Grass / Bla, bla, bla, de l’Ignasi Riera / Esposa al horno encebollada, de l’Ignasi Riera / El sitio de los sitios, de Juan Goytisolo / Pamela, d’en Perucho / Honorable Mister R., de l?ignasi Riera / Cròniques marcianes de Ray Bradbury / Una temporada a l’infern, d’en Rimbaud.
En fi, que ja tinc molt més lloc pels nous llibres que faré entrar a casa. Dels que n’han de sortir del meu admirat ordinador encara no se’n sap res. Temps al temps.
I aquest Carnaval, res. Encara sóc a temps de disfressar-me de Manuel de Falla, amb un u i dos zeros. Es tracta d'anar a can Sardà i feina feta.

Tags: llibres

servido por martirossello 2 comentarios compártelo favorito

2 comentarios · Escribe aquí tu comentario

Guillem Carol

Guillem Carol dijo

vostè n'és concient que és un terrorista de les lletres, oi?? Com pot fotre a mar això i dir-ho amb aquesta alegria? / Mals averanys de Günter Grass / L’agulla daurada, de la Montserrat Roig / Laura a la ciutat de Vic, de Miquel Llor / Diario de un caracol, d’en Grass / Bla, bla, bla, de l’Ignasi Riera / Esposa al horno encebollada, de l’Ignasi Riera / El sitio de los sitios, de Juan Goytisolo / Pamela, d’en Perucho / Honorable Mister R., de l?ignasi Riera / Cròniques marcianes de Ray Bradbury / Una temporada a l’infern, d’en Rimbaud.

5 Febrero 2007 | 10:50 PM

Martí

Martí dijo

Potser perquè ja fa més o menys anys que els vaig llegir. Els llibres, com les religions, no són sagrats. són, sobretot, per llegir. Un cop llegits, tens l'opció de guardar-los als prestatges o llençar-los a les escombraries. No perquè sigui bons o dolents, sinó perquè ja els has llegit. No és pitjor no poder llençar-ne perquè quasi no en tens i, a més, els que tens potser no has llegit mai? Els primers llibres llençats són tots aquells que mai no hem llegit, o sigui, la majoria dels que existeixen.
I no cal patir per això.

5 Febrero 2007 | 11:53 PM

Escribe tu comentario


Sobre mí

Avatar de martirossello

Pàgina de Martí Rosselló

ver perfil »
contacto »
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera