Publicidad:
Logo de La Coctelera

Pàgina de Martí Rosselló

A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.

20 Marzo 2007

NIT DE LA POESIA (divendres vinent, a Premià de Dalt)

.Amb el permís dels altres convidats al recital, em permeto transcriure un inoblidable poema de Feliu Formosa. Aquest autor també serà present en aquesta Nit de Poesia.

Divendres. A l'església de Premià de Dalt, a les 9 del vespre. Cinc euros.

.

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable.
Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera.
No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

Tags: poema

servido por martirossello 2 comentarios compártelo favorito

2 comentarios · Escribe aquí tu comentario

jtatiangel

jtatiangel dijo

ostia / hostia, poesia EN DIRECTE, EN ELS TEMPS QUE CORREN . i a la vida terrena. Insòlit i minoritàriament saludable.

20 Marzo 2007 | 06:39 PM

Toni

Toni dijo

Quin tros de malabarista de les paraules, aquest Formosa!

25 Marzo 2007 | 04:25 PM

Escribe tu comentario





Sobre mí

Avatar de martirossello

Pàgina de Martí Rosselló

ver perfil »
contacto »
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera