A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA PAU SOCIAL
Els atàvics i repetits retards del servei de rodalies de Renfe causen indignació i generen protestes. Les atàviques i repetides agressions que molts passatgers reben causen por i generen silenci. Exigir una solució als problemes de rodalies, fins i tot quan s’ocupen les vies del tren, ens permet un estrany alliberament. Plantar cara a un conflicte endèmic com és el del gamberrisme lúdic i violent de cap de setmana, farcit per tot arreu de casos puntuals, és força més arriscat, si ens atenem al que li ha passat a un pediatre de Gavà. El sentit comú ens diu que, si som víctimes o espectadors d’una agressió de qualsevol mena, el més sensat és intentar mirar cap una altra banda i claudicar. D’aquesta manera aconseguim mantenir la pau social i, el que encara és més important per nosaltres, la nostra integritat física. Si els ciutadans pacífics i atemorits plantéssim cara als actes d’incivisme i a les agressions que rebem, el nostre espai públic seria una batalla permanent en què els avesats a la violència sempre juguen amb avantatge. Com es convenç uns mocosos perquè no alliberin les seves frustracions insultant els passatgers? Quan aquests grups, sovint encara en edat escolar, han comprovat que la seva festa és gratis i els fa sentir poderosos, els estem donant permís per continuar. Mentrestant, Renfe ho lamenta i els ciutadans comprovem una vegada més que no hi ha cap estament públic amb capacitat veritable de resoldre el problema.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.