endora dijo

Amigo Martin, daria una pestaña por ver esa imagen, digna del maestro Buñuel, plasmada en alguna cinta fotográfica, dando paso a que "la mirada" pudiera recuperarla y sociabilizarla como ya ha hecho con otras anteriormente. De hecho daría dos; y por tener en mis manos ese manuscrito, grogenc seguramente, haría una admirativa exclamación, que ya voy anticipando: uauuuuuuu. Quina peça més autèntica aquest Martín, sempre sorprenent.

11 Junio 2007 | 02:40 PM

jaume el noi dijo

El Mestre ja fa uns quants anys va ser anomenat "L'Arxiu del Temps".La seva dedicació és absoluta, rigorosa i voluntària.

"Magatzem de la Memòria,
Arreplec d'Opuscles Irreverents i
Recordatori d'Homenatges Displicents.
Trencant Miralls de Fils Inexistents
Inventeu Futurs, però Conserveu la Història"

11 Junio 2007 | 06:19 PM

jt dijo

la primera gimcama nocturna la va fer els de premià de dalt quan van fer elprimer assentament en aquest indret anomenat "de mar", la segona va ser la de taula rodona i la tercera la que ara es presenta. la quarta la farà Barcelona el dia que definitvament annexioni premià de mar.

12 Junio 2007 | 11:19 AM

endora dijo

L'estrelles actuals de l'esport que aquest diumenge m'han bombardejat la consciència i alterat elssomnis, joves d’edat similar a la que en Martí tenia quan feia el fantasma, els què amb tots els reptes guanyats i durus adquirits m’han dut a preguntar-me ¿podran veure i reviure la seva adolescència i joventut amb el sarcasme de molts de nosaltres i la nostra intensitat tangible, gens ufana ? Evidentment m’he autocontestat amb celeritat, rotundament si, podran, ja que la fortuna els hi ha donat una vida amb uns possibles que a d’altres els hi han estat negats.; però...

I ara una reflexió sobre la immensitat dels moments: No sé com es pot mesurar l'intensitat dels moments i la qualitat de l'orgasme que es pot treure de certes instantànies de la vida i de la joventut si apurem més de l’innocència d’aquesta; com si quan un fa un gol des de mig camp, comparable al de Maradona, o quan es juga un "match" amb el Fereder....o quan un sembla que volar si traspassa els 300km2...es comparable als fets senzill que la vida senzilla comporta. Poder no és pot ni es deu comparar aquestes vivències a les de fer el fantasma amb un ginkana popular, a composar una cursa a pèl o muntar el guió d’una festa major, o poder... si. Allò que és en les petites coses on bla, bla,bla...

El problema és fer la comparació i caure al parany del plagi. Naltros ja grandets per lidiar amb certes creuades veiem el tema amb certa i relativa distància apresa per la conformitat que dóna l’acceptació de cada realitat però....i les generacions dels +- 20 anys actuals que no fan ginkanes populars i que només somien en dedicar-se a fer d’imitadors d’estrelles?
Aquesta és la lectura que em preocupa i que pot fer i fa segons quina jovenalla sobre el rebuig de les formes i fites que representa fer el kumba. Per exemple els que aquest cap de setmana al polígon de Montmeló, tenien com a màxim plaer el de gastar benzina i cremar roda, o aquells que compren cotxes amb l’ànim de tunnitzar-los i tenir-los d’icona de la seva joventut, o d’altres que omplen els seus oïdes amb soroll que d’altres no anomenen música i després, per desconeixença, menyspreen l’art del riure’s d’un mateix què és el que representa certa creativitat com la que dóna fer el fantasma en un poble on el cementiri és el top ten de morbositat i enginy tot obviantt fantasmades “xulesques” que només reprodueixen mites a l’estil Maradona, on tanta intensitat viscuda no deixa de ser la trampa on caure tot intentant que el plaer sensorial sigui el destí per excel.lència, i en èpoques de mancances només cal fer-se acompanyar per la “farlopa”.

És que fer el fantasma de debó requereix tot un aprenentatge, ¿oi Martí?

12 Junio 2007 | 06:34 PM