A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.FESTA MAJOR 07 (I)
Tinc una irracional debilitat per les situacions humanes que acaben quedant al marge de qualsevol programa. Per això m'ha agradat saber que, més enllà de la programació oficial reglada, pactada, consensuada i degudament certificada per intervenció, hi ha hagut un grup de persones que ha decidit fer un sopar col·lectiu en una plaça pública, amb ben poca infraestrcutura i sense els permisos en regla. Sí. Podem pressuposar que la permissivitat també estava pactada, això sí. Però, així i tot, l'aposta fora programa obre una nova porta a unes festa major interessant però que ja no és nova. Els anys passen per tots, fins i tot per als Pirates. Per això he trobat tan estimulant aquesta proposta al marge.
Podria especular que els participants a la festa eren, d'alguna manera, un grup d'elegits entre la joventut jove de Premià de Mar. Ningú no ho podria negar. Així i tot, la porta està oberta i seria bo que l'aposta mesuradament transgressora s'encomanés a altres grups més o menys organitzats del municipi. Podríem imaginar que aquest fenomen es repetís en sis o set places públiques del municipi?
Com seria una nova festa major en què sectors diversos d'afinitats diverses decidissin fer com a mínim un acte al marge de qualsevol programació? L'essència de qualsevol festa, si n'hi ha, acostuma a ser al marge de les normatives oficials. La convocatòria d'avui hauria de ser aquest punt d'inflexió per transformar la festa fixada en el temps en un nou i imprevist atac d'entusiasme que ens continués fer sentir orgullosos de nosaltres mateixos.
És el de sempre: la passió i l'entusiasme rarament neixen en un despatx oficial.
(La imatge que acompanya el text és d'una de les pintures que hi ha exposades a la galeria oberta del poble pescador del carrer sant Antoni i que, malgrat que no vagi signada, mereix ser identificada a la primera).
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.