A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.UN GEGANT SOTA SOSTRE
Qualsevol cosa a la vida té la perspectiva particular de cadascú. En les festes passa el mateix i en la Festa Major també. Per això no puc fer altra cosa que ser fidel al meu punt de vista en cada moment, on estava col·locat (és un dir) i on era exactament en el moment apropiat. Per això em cal compartir ara el moment màgic que el final de l'atracabars va tenir a dins i a fora del bar de l'Amistat. Fantàstic. Viu. Excitant i, com tantes altres coses de la nostra festa que ara no recordo, inoblidable. Els espais són limitats i, no cal dir-ho, encara ho són més sota sostre, quan l'espai no dóna per més del que dóna i que no hi cap més gent que la que el seu volum permet. Malgrat tot, encara que algú la pogués considerar una festa una mica íntima, els escassos minuts que van fer del bar de l'Amistat un paradís memorable se't queden fixats en el record d'una manera especial. Quina vida!
L'any passat m'ho vaig perdre però me'n van parlar. Aquest any hi era i vaig veure com el gegant entrava per la finestra i els músics omplien la sala d'allò que, de fet, ja hi era: l'entusiasme aquell que s'encomana i es nota a la cara dels que hi participen. Genial! Moments així valen tota una festa major i en la nostra n'hi pot haver en la cantonada més imprevista. Un èxit de tots, no cal dir-ho.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
Doncs sí, va ser del millor de la Festa Major. Fins i tot vaig proclamar la independència! Al ball de la Gran Via vam demanar la Llibertat, Ammistia (!?) i l'Estatut d'Autonomia, i això que enguany hem anat exclusivament de cerveses.
Ara, per mi el màxim ha estat la cervesa artesana del mercat del casc antic. Encara hi penso!
12 Julio 2007 | 02:51 PM