A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.CRÒNICA D'UNA CANTONADA (III)
Potser és perquè la festa major ja és història, però aquesta tarda he vist la meva cantonada vestida de gala. Hi havia dos objectes a considerar: una rentadora blanca i no especialment envellida (i he tingut un emocionat record per la rentadora que no fa gaires mesos vaig haver de substituir de casa meva. Era la que ens van regalar quan ens vam casar. Tenia 23 anys, com el noi que se la va enduir per tal que no quedés abandonada ni en la meva cantonada ni en cap altra) i una taula parada meticulosament, amb tovalles i gerra central.
Poques vegades he tingut l'honor de veure la meva cantonada tan ben vestida. No fa gaire hi vaig veure un televisor, però de tan prosaic, no en vaig fer ni crònica. Altres vegades hi he vist microones o algun altre aparell electrònic sense importància. Fins i tot un sofà o unes quantes cadires. De tan normal, no en vaig voler fer ni notícia. Però avui sí: una taula parada arran de cantonada, al costat de contenidor dels residus orgànics, m'ha omplert d'emoció.Només hi he trobat a faltar una cadira o un paraigüer.
La meva cantonada continua viva, i jo també.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.