A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.PER QUÈ VULL UN PÀRQUING SI NO TINC COTXE?
Sí. I ara em diràs egoista. Com que no és el meu problema, m'inhibeixo del debat. No. No és això. Però aposto per la primera possiblitat. Tothom, un tothom universal, necessita una maquineta metàl·lica amb un motor per moure's amunt i avall? En molts casos ho dubto, però com que les persones som lliures tenim la capacitat d'equivocar-nos de manera particular. No m'hi poso.
Ara. A Premià de Mar calen aparcaments? Una planificació, sempre es diu això i, quan cal, la planificació i les normatives són tan paper mullat com una signatura en l'aire. Sí. A tot arreu calen més i més aparcaments, de la mateixa manera que calen més i més carreteres i autopistes per anar i tornar de Barcelona. D'acord.
No diré el nom màgic que és a punt de posar-se de moda. I com que no sóc especialment aficionat al futbol, goso proposar una cosa tan simple com evident. Calen aparcaments subterranis? Sí. La superíficie del camp de futbol dóna per això i per més. El gran aparcament del nostre municipi, sense obviar-ne d'altres, hauria de ser sota la gran extensió d'aquest espai d'ús públic que és el camp de futbol. Dos. Tres. Quatre pisos sota la superfície de gespa donaria per convertir els nostres carrers en un paradís ample i alliberat de la plaga del nostre temps: la presència principal de la icona que els humans han escollit com a déu principal: la llauma amb motor i rodes.
No tinc cotxe, però encara sóc capaç d'acceptar que calen aparcaments (soterrats i ocults) per amagar la nostra miserable ferralla, la nostra icona principal a hores d'ara.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
endora dijo
Martí, és què tu ets terriblement únic. Els altres estem més desdibuixats dins l'auca de tot el sistema, jo moltes vegades no m'hi veig massa especial en el meu, nostre gènere i mira que ho intento! Bromes a part: jo també sóc egoista i si algun dia paso a formar part del casc antic segurament aparcaré al carrer o al parking de sorra d'allà La Salle. Comprar una plaça a la nova, de parking clar? doncs, em malairia si ho fes, aniria en contra del que ara penso: n'hi ha el de la Sardana, què no ens l'acabem i està projectat construir un de magnífic, per l'extenció, a la Foneria. De debó, cal un a la Nova? No entenc res. De fet, la sorpresa de la notícia, ja fa uns mesos, en semblava una innocentada, per innocents els incrèduls i jo en formo part. Total molt bona la teva reflexió, cínica, però no exempta de crítica, com sempre i per discrepaància una, no crec que la nostra icona sigui el cotxe, tinc de millors, ara mateix et diria que l'icona dels catalans, és Polònia i per extensió l'aparallet que el vehicula és el déu.
Per cert, és teva l'expressió?:"són tan paper mullar com una signatura a l'aire". Xula, coi.
23 Septiembre 2007 | 10:43 AM