AGUSTÍ CENTELLES

.

No és nou. El reconeixement a l’obra feta per conciutadans nostres que acostumen a passar desapercebuts sempre arriba molt més tard del que seria acceptable. Un dels casos paradigmàtics, en què els anys van anar passant amb un reconeixement escàs de la seva obra, és el del fotògraf Agustí Centelles. Potser vivia massa aprop nostre perquè li donéssim el crèdit professional que es mereixia. Quan ell feia de fotoperiodista, el mot fotoperiodisme encara no estava inventat. I no semblava possible que un dels seus grans precursors trepitgés els mateixos carrers que nosaltres. Finalment, com tant sovint, una mica més tard del compte, es va acabar reconeixent la potència vital i artística d’uns documents impagables en forma de fotografies que aquest home va fer en un moment clau i lamentable de la nostra història. Una història en blanc i negre però feta de rostres com els nostres. A principis d’any, al palau de la Virreina de Barcelona, es va fer una exposició que, per fi, reconeixia la seva obra. Ara, més enllà del centre de la ciutat, en l’extrarradi maresmenc, podem tornar a veure l’obra d’aquest gran fotògraf. A Premià de Mar, poques vegades hem pogut assaborir de tan aprop una exposició d’aquesta envergadura. És un d’aquells pocs esdeveniments culturals que no s’haurien d’obviar i no haurien de passar desapercebuts. Fins el dia 21 d’octubre, a la sala de can Manent, l’obra d’un conciutadà quasi anònim i anomenat Agustí Centelles.

Publicat al diari El Punt d'avui mateix.

servido por martirossello 2 comentarios compártelo favorito