A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.ELS DRETS DELS PARES I ELS DERECHOS DE LOS PADRES (y las madres)
En Daniel Siera té dret a existir, a opinar i a parlar per la televisió. I jo tinc tot el dret a opinar sobre les seves declaracions a la televisió terribenca, ara mateix, mentre l'entrevista continua. En canvi, ell, com a responsable polític, no té dret a mentir. Ni ell ni cap altre responsable polític, evidentment. I, en canvi, menteix. I, alhora, es traeix. Reclama, el Sireró, que els nens catalans, quan ja tinguin vuit anys, sàpiguen tant el castellà com el català. Aleshores, amb la tradicional perversitat dels postulats que ens té acostumats el PP, barreja el dret dels pares a reclamar la potestat de triar, d'escollir la llengua en què els seus fills han de ser domesticats, com qui pretén escollir al gust el paisatge que l'envolta, amb la realitat lingüística del país.
Dues coses ben diferents.
Una. La decisió dels pares a decidir l'idioma és un argument purament demagògic que amaga la intenció de sempre. L'argument de la llibertat (quants anys fa que la dreta més dreta no es treu de la boca la paraula "llibertat"?) és una perversitat més del llenguatge que se sustenta amb un sol objectiu: dissoldre lentament un problema lingüístic que quan la llengua minoritària ja sigui una anècdota en el paisatge un problema important s'haurà resolt.
Dues. Votaria el PP sense tenir urticària si fos veritat allò de què els nens, als vuit anys, acabin sabent les dues llengües oficials del país. Seria la normalització real constatada sobre el territori. Només si fos veritat que a Catalunya i als Països Catalans (dues entelèquies, pel que es veu) els nens sabessin les dues llengües seria un avenç increïble... per la llengua catalana.
Algú coneix, en tot aquest territori, algun nen (o nena) que sàpiga el català i no sàpiga el castellà? Algú coneix algun nen monolingüe en llengua catalana? Monolingües en castella en podem trobar milers. En català, diria que ni un. Ni un! Què demanen, aleshores, aquestes malalts que ara s'han penjat una sirera a l'orella?
Cansa enormement parlar quasi sempre del mateix, però encara cansa més haver de continuar sentint el mateix discurs de sempre, la mateixa malintencionada demagògia de sempre, repetit fins a la sacietat. Un discurs que, si es radicalitza, ningú no sap quines conseqüències pot arribar a tenir en un futur si la pressió augmenta. Només per això, valdria la pena ser molt, molt més prudents i respectuosos amb allò que ens hi juguem. Hi ha coses més importants que unes eleccions generals, encara que siguin democràtiques.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
LA FILOSOFIA QUE SEMPRE HA INSPIRAT LES LLEIS DE NORMALITZACIÓ ERA AQUESTA: UN BILINGÜISME SIMÈTRIC. (Vallverdú i companyia, personal que ara es troba a faltar...)
això vol dir justament que si els catalanoparlants entenem i parlem el castellà, els castellanoparlants (i els que parlen altres idiomes i que ara són nova immigració) haurien de fer el mateix.
Les posicions antisimètriques (monolingüístiques patriòtiques espanyoles i catalanes) estan a l'arrel del problema d'avui i els dóna rèdits electorals.
Una putada. Estic per l'aplicació sistemàtica i actualitzada de la normalització que va impulsar el grup català de sociolingüística i la gent de la transició. Era menys partidista, més funcional i del tot integrador,. Ara perilla per dues bandes.
9 Enero 2008 | 10:16 AM