A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.HOLA, MACO!!
Ahir ho comentava amb en Jaume. Tres càmeres ens enfocaven i estic totalemnt convençut que el maco era jo. És una moda que tinc la sensació que està arribant a algun zènit. Com a mínim, últimament, m'hi trobo amb molta més ferqüència que fa temps.
Abans hi havia aquell "Hola, maco" de l'Eugenio quan explicava l'acudit del colom que coneixia a la plaça de Catalunya. Encara més abans, i en una intimitat més pròxima, podem recordar el "Maccccco!!!" d'en Jordi Vallès. Ara, però, la cosa és diferent. La parauleta ha proliferat i ha obtingut una nova dimensió.
El primer dia potser em va fer una mica de gràcia i tot, però començo a estar una mica cansat que, quan entro en un bar, posem per cas, en un bar en què no em coneixen de res, el primer que em digui la cambrera o el cambrer sigui, "què vols, maco?". Deu ser que m'he fet gran i exigeixo una mica més de distància. Potser és això. Però quan la qualitat d'un servei, un bar, un restaurant, una sabateria, una xarcuteria o qualsevol altre comerç, es limita a aquest formulisme més aviat repel·lent, és quan crec que, com sempre, continuem anant malament.
No em fa res que em diguin "maco" sempre i quan a continuació em serveixin amb la professionalitat que espero. La meva sospita, així que m'anomenen amb tanta simpatia, és que potser la seva qualitat professional comença i s'acaba aquí.
En fi, no vull acusar a ningú. El que m'emprenya és que també diguin "maco" al client que, després de mi, entra a l'establiment. Això no ho puc suportar.
I tan convençut com estava que el maco era jo!
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtatiangel dijo
el maquisme no és el contrari del lletgisme.
el maquisme és una cosa realment lletja!
20 Febrero 2008 | 08:42 AM